Passa al contingut principal

"Demà, i demà, i demà", Gabrielle Zevin

Tomorrow, and Tomorrow, and Tomorrow
Gabrielle Zevin, 2022
Traducció de l'anglès d'Ernest Riera 
Edicions del Periscopi, 536 pàgines

En Sam i na Sadie veuen creuar-se les seves vides de nins arran d'una desgràcia: l'accident d'en Sam i la malaltia de la germana de na Sadie. Connecten de forma immediata amb els videojocs com a vincle entre els dos. Una dècada després, ja a la universitat, es tornen a creuar, i inicien una col·laboració que els portarà al cim del món dels videojocs mentre experimenten una vida personal amb alts i baixos marcada per l'amor que es professen sense que mai arribi a materialitzar-se.

Demà, i demà, i demà, es planteja com una novel·la rabiosament contemporània. En primer lloc per l'ambientació en el món dels videojocs, la indústria de l'entreteniment més dinàmica en l'actualitat,  que en aquesta novel·la és descrita d'una manera força acurada. Per altra banda, és també molt contemporània perquè aborda problemes actuals, en especial de la societat nord-americana, com ara els atacs amb armes de foc com a forma d'expressió de problemes individuals. També és molt contemporània la relació que s'estableix entre els personatges protagonistes, marcada per la incapacitat d'expressar els seus sentiments, pels problemes de manca de comunicació, pels malentesos i els sobreentesos... En aquest punt, la història d'en Sam i na Sadie m'ha recordat sobremanera la d'Alice i Mattia a La solitud dels nombre primers, una relació entre dues persones que s'estimen però que no troben el camí per fer real aquesta relació.

La narració és capaç d'abordar un món especialitzat com és el dels videojocs sense incórrer en un excés d'informació però transmetent una imatge correcta dels que és aquest món i de com funciona, per bé que és una informació de caire superficial. Podríem dir que és una lectura actual i moderna, que tanmateix no deixa de girar entorn del més tractat dels temes, com és l'amor i les distintes formes de viure'l. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...