"El hereje", Miguel Delibes

El hereje
Miguel Delibes, 1998
Destino, 432 pàgines

Cipriano Salcedo és un pròsper comerciant de la ciutat de Valladolid en l'època del regnat de Carles V. Fruit de la seva curiositat espiritual i intel·lectual, entra en contacte amb els cercles protestants de la ciutat, en un moment en què l'emperador està disposat a destruir del tot els seguidors de Luter i la Inquisició vigila amb mil ulls que no es trenqui l'ortodòxia catòlica. 

El hereje és la darrera novel·la publicada de Miguel Delibes, un dels autors més destacats de la literatura castellana del segle XX, amb obres com Las ratas, El camino o Los santos inocentes. En aquesta narració, es centra en la ciutat de Valladolid del segle XVI, recreada de forma magistral, tant en la seva dimensió física com pel que fa al seu ambient. Explica la vida de Cipriano Salcedo, un ciutadà de casa bona que prospera en el món dels negocis. Tanmateix, el seu neguit interior, provocat per la mort de la mare en el seu part i l'allunyament del seu pare, a més d'altres circumstàncies vitals adverses, el porten a cercar un sentit a la vida. Aquesta recerca el farà entrar en contacte amb el protestantisme i, finalment, caure en mans de la Inquisició. El relat reconstrueix de forma magnífica el segle XVI val·lisoletà, així com les profundes tensions que es despertaren a Europa a causa de les 95 Tesis de Luter i la seva escissió del catolicisme.

Entesa per alguns especialistes com el testament literari de l'autor (que morí el 2010 però ja no publicà altra novel·la) i escrita com a homenatge a la seva ciutat, El hereje és una novel·la molt rica en detalls per comprendre la vida del segle XVI i acostar-se a com va fer trontollar els fonaments del món el sorgiment del luteranisme. Delibes ens ofereix una visió que no estalvia detalls de la crueltat del moment, com ara la falta d'estimació d'un pare cap a un fill, la duresa de l'educació del moment, la irracionalitat dels tractaments mèdics o la implacable crueltat amb què actuava el Sant Ofici. Era un món dur, però també era un món on hi havia lloc per la tendresa i per l'amor.