Passa al contingut principal

"El hereje", Miguel Delibes

El hereje
Miguel Delibes, 1998
Destino, 432 pàgines

Cipriano Salcedo és un pròsper comerciant de la ciutat de Valladolid en l'època del regnat de Carles V. Fruit de la seva curiositat espiritual i intel·lectual, entra en contacte amb els cercles protestants de la ciutat, en un moment en què l'emperador està disposat a destruir del tot els seguidors de Luter i la Inquisició vigila amb mil ulls que no es trenqui l'ortodòxia catòlica. 

El hereje és la darrera novel·la publicada de Miguel Delibes, un dels autors més destacats de la literatura castellana del segle XX, amb obres com Las ratas, El camino o Los santos inocentes. En aquesta narració, es centra en la ciutat de Valladolid del segle XVI, recreada de forma magistral, tant en la seva dimensió física com pel que fa al seu ambient. Explica la vida de Cipriano Salcedo, un ciutadà de casa bona que prospera en el món dels negocis. Tanmateix, el seu neguit interior, provocat per la mort de la mare en el seu part i l'allunyament del seu pare, a més d'altres circumstàncies vitals adverses, el porten a cercar un sentit a la vida. Aquesta recerca el farà entrar en contacte amb el protestantisme i, finalment, caure en mans de la Inquisició. El relat reconstrueix de forma magnífica el segle XVI val·lisoletà, així com les profundes tensions que es despertaren a Europa a causa de les 95 Tesis de Luter i la seva escissió del catolicisme.

Entesa per alguns especialistes com el testament literari de l'autor (que morí el 2010 però ja no publicà altra novel·la) i escrita com a homenatge a la seva ciutat, El hereje és una novel·la molt rica en detalls per comprendre la vida del segle XVI i acostar-se a com va fer trontollar els fonaments del món el sorgiment del luteranisme. Delibes ens ofereix una visió que no estalvia detalls de la crueltat del moment, com ara la falta d'estimació d'un pare cap a un fill, la duresa de l'educació del moment, la irracionalitat dels tractaments mèdics o la implacable crueltat amb què actuava el Sant Ofici. Era un món dur, però també era un món on hi havia lloc per la tendresa i per l'amor. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...