Piranesi
Susanna Clarke, 2020
Traducció de l'anglès d'Antonio Padilla Esteban
Salamandra, 272 pàgines
Piranesi viu en un fet de sales de marbre i escultures, un món amb marees, tempestes, núvols, pluges i animals salvatges. En aquest món, es dedica a explorar i un cop a la setmana es troba amb l'Altre, un enigmàtic personatge que l'adverteix de perills que ell no pot ni imaginar. Però un dia, un rastre de perfum, un seguit de missatges, una trobada inesperada, l'obren a una nova perspectiva.
Aquesta novel·la planteja una situació de partida realment particular, atès que el món en què viu Piranesi és un món fet de grans estructures clàssiques, de marbres i columnes, però envaït pels mateixos fenòmens naturals que coneixem a la Terra: tempestes, ennuvolades, marees, etc. També són com els que coneixem els animals que el poblen. El que no hi ha són altres éssers humans, a excepció de l'Altre amb qui es topa cada setmana, i un seguit de restes humanes que ell tracta amb la consideració dels vius. Piranesi es dedica a explorar les infinites sales i escultures del seu món, sense tenir consciència d'haver tingut cap altra vida que aquella no saber de quina manera ha comparegut en aquest estrany món. És certament una situació estranya i desconcertant, sobretot pel que fet que l'Altre intenta infondre-li la por d'una possible trobada amb un altre ésser humà que es pugui esdevenir. La relació entre aquests dos personatge és força particular, ja que les seves formes de fer i raonar demostren una desigualtat en el seu rerefons i en la seva consciència de la situació de què no som conscients fins que Piranesi s'adona que els seus diaris, desordenats, li expliquen la seva història, una història de la qual no és gens conscient.
A mig camí entre la novel·la fantàstica i el thriller, Piranesi resulta una lectura desconcertant però hipnòtica, i aconsegueix enganxar-nos del tot quan comencem a entrellucar què és el que està passant i som conscients de la trampa en què ha caigut el nostre protagonista, de la que ell mateix sembla haver-se oblidat del tot. Per moments, és una narració que recorda clàssics d'aventures com Robinson Crusoe, ja que Piranesi tresca per trobar tot allò que necessita dins les sales, molt especialment el menjar i l'aixopluc. Com dic, és una narració que et captiva, primer quan intentes entendre què està passant, més endavant quan vols entendre per què ha passat i finalment per conèixer com ha passat. Una bona lectura, sense dubte.
Comentaris