Passa al contingut principal

"L'estiu que la mare va tenir els ulls verds", Tatiana Tibuleac

Vara în care mama a avut ochii verzi
Tatiana Tibuleac, 2017
Traducció del romanès de Corina Oproae
Amsterdam, 224 pàgines

L'Aleksy, pintor d'èxit víctima d'un bloqueig creatiu, rememora l'època més feliç de la seva vida, l'estiu que va compartir amb la seva mare quan aquesta afrontava una malaltia terminal. En un relat marcat pel ressentiment cap a la seva mare i cap a la vida que li ha tocat viure, observem com Aleksy és capaç d'adonar-se que estima aquella dona que no ha sabut fer-li de mare i es reconcilia amb la vida en el moment en què la de la seva mare arriba al seu final.

L'estiu que la mare va tenir els ulls verds és una narració molt dura, cruel fins i tot, però que també conté molts moments de gran bellesa. A través de la seva pròpia veu, coneixem la desgraciada vida de l'Aleksy, colpit per l'abandonament del seu pare, la mort de la seva germana i per la forma en què la seva mare li va fer el buit quan ell més la necessitava. Rememora com l'odiava i com de ridícula la veia, però al llarg d'aquell estiu la redescobreix com una persona molt més cultivada i molt més bella, en tots els sentits, del que mai hagués pensat. 

La devastació interior amb què Aleksy viu i la forma en què aquesta es reconstrueix durant l'estiu de convivència amb la seva mare són una lliçó de vida de com tot sovint les relacions personals fracassen perquè no som incapaços de fer un acostament sincer, franc, net de la vida anterior. Quan ens acostam a la persona i l'observam detingudament, hi descobrim tots els matisos i totes les coses bones que ens poden fer sentir millor. Això, crec, és del que parla Tatiana Tibuleac, de com les relacions humanes són mutables i es poden reconstruir a pesar d'haver estat víctimes de les més fondes tragèdies. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...