Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2025

"Nada", Carmen Laforet

Nada Carmen Laforet, 1945 Austral, 368 pàgines Andrea és una jove que arriba del camp a Barcelona per estudiar a la universitat. Hi arriba plena d'il·lusió, però aviat s'adona que la realitat que li ha tocat viure és molt complexa. Es veu sota el control de la seva tia Angustias, una dona amargada i reprimida que li imposa una forma de viure limitadora, i a més comparteix espai amb la seva àvia, que ha renunciat a intervenir en les relacions familiars, i amb els seus oncles, que tenen una relació personal tumultuosa. D'aquesta manera, la seva vida transcorre marcada per una doble realitat: l'angoixa de viure en una llar decadent, marcada per la rancúnia, i la descoberta d'un món nou gràcies a la universitat i les amistats que hi fa, en especial l'amistat d'Ena, una al·lota de classe alta que li obrirà les portes d'un món nou. El debut literari de Carmen Laforet, publicat quan ell comptava amb 23 anys, no pogué ser més exitós, ja que es va veure distingit...

"Fahrenheit 451", Ray Bradbury

Fahrenheit 451 Ray Bradbury, 1953 Traducció de l'anglès de Jaume Subirana Edicions Proa, 234 pàgines Guy Montag és un bomber, però en un món distòpic, la seva missió és ben peculiar: cremar llibres i castigar-ne els lectors. Ens trobem en un moment en què la societat està absolutament idiotitzada per les pantalles i la ficció que en surt, en un context de guerra contra un enemic indeterminat. Però algunes experiències que viu Montag el porten a acostar-se als llibres, una decisió de conseqüències insospitades. Fahrenheit 451  conforma, amb 1984  de George Orwell i Un món feliç d'Aldous Huxley, la triada de novel·les distòpiques clàssiques, escrites a mitjans de segle XX. En aquest cas, Bradbury ens presenta una distopia amb trets sorprenentment moderns, ja que la població s'ha vist arrossegada a la passivitat gràcies a la seva exposició a les pantalles i a la ficció. En aquest món en guerra, s'han demonitzat els llibres i la lectura, ja que es pretén fer desaparèixer el...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Els amics de l'Eddie Coyle", George W. Higgins

The Friends of Eddie Coyle George W. Higgins, 1970 Traducció de l'anglès d'Esther Roig Edicions 62, 160 pàgines L'Eddie Coyle està a punt d'entrar a la presó per un delicte de contraban, i l'única oportunitat que té d'esquivar-la és entregar a la justícia a algú més important que ell per tal que la fiscalia accedeixi a estalviar-li al tràngol. Mentrestant, i per tal de continuar vivint, s'implica en el tràfic d'armes per proveir un grup d'atracadors. Aquesta novel·la és considerada un dels millors exemples de novel·la negra nord-americana. La seva qualitat és conseqüència, en part, de la capacitat de l'autor de traslladar a la ficció la seva experiència com a fiscal i ser capaç de dotar la narració d'un aire molt més realista del que tenia aquest tipus de novel·les en èpoques anteriors. Així, presenta un món de delinqüència que defuig el maniqueisme entre bons i dolents i on tot, en conseqüència, esdevé força més ambigu. És una novel·la negra...

"El gran món", Pierre Lemaitre

Le grand monde Pierre Lemaitre, 2022 Traducció del francès d'Albert Pejó Bromera, 568 pàgines Els Pelletier són una família acomodada de Beirut. La seva vida transcorre marcada per les rutines, encara que ara que els fills s'han fet grans han pres cadascú el seu camí. L'hereu, Jean, ha demostrat ser una nul·litat pels negocis, però gràcies als contactes del seu pare es trasllada a París amb la seva esposa per guanyar-se la vida en el sector tèxtil. El fill segon, Françoise, es trasllada a París per estudiar, però decidirà canviar els seus estudis per la seva vertadera passió, el periodisme. Etienne, funcionari de l'estat, decideix demanar el trasllat a la Indoxina francesa, per seguir les passes del seu estimat, militar desaparegut en una operació militar secreta contra els guerrillers de Ho Chi Minh. I Helène, la petita de la casa, de natural rebel, també abandonarà el Líban per anar a París a veure món. Tot plegat en el món de 1948, marcat per la política colonial fra...

"El domador de leones", Camilla Läckberg

Lejontämjaren Camilla Läckberg, 2015 Traducció del suec de Carmen Montes Cano Maeva, 400 pàgines Una noia surt del bosc i és atropellada per un conductor que no pot fer res per evitar la col·lisió. Quan els serveis mèdics i la policia atenen el succés, s'adonen que es tracta d'una noia desapareguda feia mesos a Fjällbacka. Però aquest descobriment esdevé macabre quan es constata la brutalitat de les lesions que presentava la noia, que fan pensar en un assassí especialment sàdic i que pot tenir en les seves mans les vides d'altres noies desaparegudes en circumstàncies semblants. Novena entrega de la nissaga protagonitzada per Patrik Hedström i Erika Falck, amb una fórmula que es repeteix i que ja es fa un poc previsible. La trama en aquest cas és força enigmàtica des del primer moment, ja que es teixeix amb dues històries -una present, l'altra passada- que no sembla que tinguin relació, però que com a lectors sabem que en tindran d'una manera o altra. La història es ...