Pierre Lemaitre, 2022
Traducció del francès d'Albert Pejó
Bromera, 568 pàgines
Amb aquesta novel·la, Lemaitre obre una nova trilogia sota el nom de Els anys gloriosos amb la que vol retratar les tres dècades entre el final de la segona mundial i la crisi del petroli, època que constituí una esplendor sense precedents pels estats europeus occidentals, inclosa França. En el cas de francès, aquest creixement econòmic es va produir en paral·lel amb la recerca d'un paper propi en el món de la guerra freda, que la portà a esdevenir una potència nuclear de la mà de De Gaulle. Però també va ser una època de guerres colonials, d'intents fútils per mantenir l'imperi, tant a Indoxina com a Algèria, intents que només serviren per causar més morts i destrucció i engreixar el recompte de l'oprobi. En aquest escenari és on l'autor francès situa els Pelletier, que amb les seves decisions ens faran conèixer realitats ocultes de l'època, com el funcionament de la societat colonial, la immensa corrupció, tolerada pel govern, de l'administració colonial, el paper creixent de la premsa i els mitjans de comunicació, els rols de gènere, etc.
El gran món constitueix un notable punt de partida en l'exploració d'aquesta època, amb una acció trepidant ambientada a Beirut, París i Saigon que explora circumstàncies excepcionals des del punt de vista de ciutadans comuns que es veuran enfrontats a dilemes morals profunds i que s'exposen per fer el que consideren que han de fer. A més, en la trama també s'incorpora l'element de novel·la negra pel qual l'autor francès està tan ben dotat.
Comentaris