Ray Bradbury, 1953
Traducció de l'anglès de Jaume Subirana
Edicions Proa, 234 pàgines
Guy Montag és un bomber, però en un món distòpic, la seva missió és ben peculiar: cremar llibres i castigar-ne els lectors. Ens trobem en un moment en què la societat està absolutament idiotitzada per les pantalles i la ficció que en surt, en un context de guerra contra un enemic indeterminat. Però algunes experiències que viu Montag el porten a acostar-se als llibres, una decisió de conseqüències insospitades.
Fahrenheit 451 conforma, amb 1984 de George Orwell i Un món feliç d'Aldous Huxley, la triada de novel·les distòpiques clàssiques, escrites a mitjans de segle XX. En aquest cas, Bradbury ens presenta una distopia amb trets sorprenentment moderns, ja que la població s'ha vist arrossegada a la passivitat gràcies a la seva exposició a les pantalles i a la ficció. En aquest món en guerra, s'han demonitzat els llibres i la lectura, ja que es pretén fer desaparèixer el pensament crític associat a la lectura. Tanmateix, hi ha una certa resistència amb què topa Montag i que el porta a reflexionar sobre si la seva forma de vida és una vida feliç o simplement és una vida de conformitat amb el que l'estat li imposa. Gràcies a aquest desvetllament, pren partit a favor dels llibres i del pensament crític, cosa que el portarà a situar-se en una nova realitat. La seva decisió el duu a enfrontar perills i penalitats, com una advertència que cercar la veritat, que qüestionar el sistema no sempre és un camí fàcil. El final és, amb tot, esperançador.
A través d'aquesta novel·la, per tant, Bradbury ens parla dels perills del consumisme i de la manca pensament autònim, però també de la censura i la intolerància. Al cap i a la fi, la identificació dels llibres com a enemic és una realitat, com és ben conegut en el cas del nazisme o en el cas actual de l'onada de censura de milers de llibres que es viu als Estats Units d'Amèrica. És, per tant, una novel·la que set dècades després es construeix amb uns elements que resulten sorprenentment actuals, i que ens convida a fer una reflexió útil i necessària sobre la realitat del nostre temps.
Comentaris