Passa al contingut principal

"Fahrenheit 451", Ray Bradbury

Fahrenheit 451
Ray Bradbury, 1953
Traducció de l'anglès de Jaume Subirana
Edicions Proa, 234 pàgines

Guy Montag és un bomber, però en un món distòpic, la seva missió és ben peculiar: cremar llibres i castigar-ne els lectors. Ens trobem en un moment en què la societat està absolutament idiotitzada per les pantalles i la ficció que en surt, en un context de guerra contra un enemic indeterminat. Però algunes experiències que viu Montag el porten a acostar-se als llibres, una decisió de conseqüències insospitades.

Fahrenheit 451 conforma, amb 1984 de George Orwell i Un món feliç d'Aldous Huxley, la triada de novel·les distòpiques clàssiques, escrites a mitjans de segle XX. En aquest cas, Bradbury ens presenta una distopia amb trets sorprenentment moderns, ja que la població s'ha vist arrossegada a la passivitat gràcies a la seva exposició a les pantalles i a la ficció. En aquest món en guerra, s'han demonitzat els llibres i la lectura, ja que es pretén fer desaparèixer el pensament crític associat a la lectura. Tanmateix, hi ha una certa resistència amb què topa Montag i que el porta a reflexionar sobre si la seva forma de vida és una vida feliç o simplement és una vida de conformitat amb el que l'estat li imposa. Gràcies a aquest desvetllament, pren partit a favor dels llibres i del pensament crític, cosa que el portarà a situar-se en una nova realitat. La seva decisió el duu a enfrontar perills i penalitats, com una advertència que cercar la veritat, que qüestionar el sistema no sempre és un camí fàcil. El final és, amb tot, esperançador.

A través d'aquesta novel·la, per tant, Bradbury ens parla dels perills del consumisme i de la manca pensament autònim, però també de la censura i la intolerància. Al cap i a la fi, la identificació dels llibres com a enemic és una realitat, com és ben conegut en el cas del nazisme o en el cas actual de l'onada de censura de milers de llibres que es viu als Estats Units d'Amèrica. És, per tant, una novel·la que set dècades després es construeix amb uns elements que resulten sorprenentment actuals, i que ens convida a fer una reflexió útil i necessària sobre la realitat del nostre temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament) Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura Quaderns Crema, 139 pàgines La tomba de les llumenetes Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic. La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una g...