Passa al contingut principal

"Fahrenheit 451", Ray Bradbury

Fahrenheit 451
Ray Bradbury, 1953
Traducció de l'anglès de Jaume Subirana
Edicions Proa, 234 pàgines

Guy Montag és un bomber, però en un món distòpic, la seva missió és ben peculiar: cremar llibres i castigar-ne els lectors. Ens trobem en un moment en què la societat està absolutament idiotitzada per les pantalles i la ficció que en surt, en un context de guerra contra un enemic indeterminat. Però algunes experiències que viu Montag el porten a acostar-se als llibres, una decisió de conseqüències insospitades.

Fahrenheit 451 conforma, amb 1984 de George Orwell i Un món feliç d'Aldous Huxley, la triada de novel·les distòpiques clàssiques, escrites a mitjans de segle XX. En aquest cas, Bradbury ens presenta una distopia amb trets sorprenentment moderns, ja que la població s'ha vist arrossegada a la passivitat gràcies a la seva exposició a les pantalles i a la ficció. En aquest món en guerra, s'han demonitzat els llibres i la lectura, ja que es pretén fer desaparèixer el pensament crític associat a la lectura. Tanmateix, hi ha una certa resistència amb què topa Montag i que el porta a reflexionar sobre si la seva forma de vida és una vida feliç o simplement és una vida de conformitat amb el que l'estat li imposa. Gràcies a aquest desvetllament, pren partit a favor dels llibres i del pensament crític, cosa que el portarà a situar-se en una nova realitat. La seva decisió el duu a enfrontar perills i penalitats, com una advertència que cercar la veritat, que qüestionar el sistema no sempre és un camí fàcil. El final és, amb tot, esperançador.

A través d'aquesta novel·la, per tant, Bradbury ens parla dels perills del consumisme i de la manca pensament autònim, però també de la censura i la intolerància. Al cap i a la fi, la identificació dels llibres com a enemic és una realitat, com és ben conegut en el cas del nazisme o en el cas actual de l'onada de censura de milers de llibres que es viu als Estats Units d'Amèrica. És, per tant, una novel·la que set dècades després es construeix amb uns elements que resulten sorprenentment actuals, i que ens convida a fer una reflexió útil i necessària sobre la realitat del nostre temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...