Carmen Laforet, 1945
Austral, 368 pàgines
Andrea és una jove que arriba del camp a Barcelona per estudiar a la universitat. Hi arriba plena d'il·lusió, però aviat s'adona que la realitat que li ha tocat viure és molt complexa. Es veu sota el control de la seva tia Angustias, una dona amargada i reprimida que li imposa una forma de viure limitadora, i a més comparteix espai amb la seva àvia, que ha renunciat a intervenir en les relacions familiars, i amb els seus oncles, que tenen una relació personal tumultuosa. D'aquesta manera, la seva vida transcorre marcada per una doble realitat: l'angoixa de viure en una llar decadent, marcada per la rancúnia, i la descoberta d'un món nou gràcies a la universitat i les amistats que hi fa, en especial l'amistat d'Ena, una al·lota de classe alta que li obrirà les portes d'un món nou.
El debut literari de Carmen Laforet, publicat quan ell comptava amb 23 anys, no pogué ser més exitós, ja que es va veure distingit amb els premis Nadal i Fastenrath. Aquesta novel·la s'inscriu en el corrent existencialista i ens ofereix una visió de la Barcelona de postguerra que s'allunya dels tòpics de l'època. El que ens descriu és una realitat grisa, una realitat de decadència, de pobresa material i també moral, d'un temps marcar per la por, la rancúnia i el control social derivat de les pautes del règim franquista, a mig camí entre la influència de la Falange i el sorgiment del nacionalcatolicisme. Però l'autora no només ens mostra aquesta realitat, sinó que també s'endinsa en el món més sòrdid, el món de les relacions extramatrimonials, del joc il·legal, de les relacions il·lícites. De la mateixa manera, també ens mostra aquella part de la societat més beneficiada, les classes altes barcelonines, amb la seva forma de vida i sobretot amb la seva forma de relacionar-se més allunyada dels cànons franquistes.
Nada és una novel·la que m'ha sorprès gratament, ja que ens presenta una visió subjectiva però molt crítica amb la forma de vida de la postguerra, i introdueix temàtiques que per força no podien complaure de cap manera als més ferms partidaris del règim, amb la reproducció d'una societat completament grisa.
Comentaris