Passa al contingut principal

"Nada", Carmen Laforet

Nada
Carmen Laforet, 1945
Austral, 368 pàgines

Andrea és una jove que arriba del camp a Barcelona per estudiar a la universitat. Hi arriba plena d'il·lusió, però aviat s'adona que la realitat que li ha tocat viure és molt complexa. Es veu sota el control de la seva tia Angustias, una dona amargada i reprimida que li imposa una forma de viure limitadora, i a més comparteix espai amb la seva àvia, que ha renunciat a intervenir en les relacions familiars, i amb els seus oncles, que tenen una relació personal tumultuosa. D'aquesta manera, la seva vida transcorre marcada per una doble realitat: l'angoixa de viure en una llar decadent, marcada per la rancúnia, i la descoberta d'un món nou gràcies a la universitat i les amistats que hi fa, en especial l'amistat d'Ena, una al·lota de classe alta que li obrirà les portes d'un món nou.

El debut literari de Carmen Laforet, publicat quan ell comptava amb 23 anys, no pogué ser més exitós, ja que es va veure distingit amb els premis Nadal i Fastenrath. Aquesta novel·la s'inscriu en el corrent existencialista i ens ofereix una visió de la Barcelona de postguerra que s'allunya dels tòpics de l'època. El que ens descriu és una realitat grisa, una realitat de decadència, de pobresa material i també moral, d'un temps marcar per la por, la rancúnia i el control social derivat de les pautes del règim franquista, a mig camí entre la influència de la Falange i el sorgiment del nacionalcatolicisme. Però l'autora no només ens mostra aquesta realitat, sinó que també s'endinsa en el món més sòrdid, el món de les relacions extramatrimonials, del joc il·legal, de les relacions il·lícites. De la mateixa manera, també ens mostra aquella part de la societat més beneficiada, les classes altes barcelonines, amb la seva forma de vida i sobretot amb la seva forma de relacionar-se més allunyada dels cànons franquistes.

Nada és una novel·la que m'ha sorprès gratament, ja que ens presenta una visió subjectiva però molt crítica amb la forma de vida de la postguerra, i introdueix temàtiques que per força no podien complaure de cap manera als més ferms partidaris del règim, amb la reproducció d'una societat completament grisa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament) Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura Quaderns Crema, 139 pàgines La tomba de les llumenetes Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic. La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una g...