Passa al contingut principal

"Nada", Carmen Laforet

Nada
Carmen Laforet, 1945
Austral, 368 pàgines

Andrea és una jove que arriba del camp a Barcelona per estudiar a la universitat. Hi arriba plena d'il·lusió, però aviat s'adona que la realitat que li ha tocat viure és molt complexa. Es veu sota el control de la seva tia Angustias, una dona amargada i reprimida que li imposa una forma de viure limitadora, i a més comparteix espai amb la seva àvia, que ha renunciat a intervenir en les relacions familiars, i amb els seus oncles, que tenen una relació personal tumultuosa. D'aquesta manera, la seva vida transcorre marcada per una doble realitat: l'angoixa de viure en una llar decadent, marcada per la rancúnia, i la descoberta d'un món nou gràcies a la universitat i les amistats que hi fa, en especial l'amistat d'Ena, una al·lota de classe alta que li obrirà les portes d'un món nou.

El debut literari de Carmen Laforet, publicat quan ell comptava amb 23 anys, no pogué ser més exitós, ja que es va veure distingit amb els premis Nadal i Fastenrath. Aquesta novel·la s'inscriu en el corrent existencialista i ens ofereix una visió de la Barcelona de postguerra que s'allunya dels tòpics de l'època. El que ens descriu és una realitat grisa, una realitat de decadència, de pobresa material i també moral, d'un temps marcar per la por, la rancúnia i el control social derivat de les pautes del règim franquista, a mig camí entre la influència de la Falange i el sorgiment del nacionalcatolicisme. Però l'autora no només ens mostra aquesta realitat, sinó que també s'endinsa en el món més sòrdid, el món de les relacions extramatrimonials, del joc il·legal, de les relacions il·lícites. De la mateixa manera, també ens mostra aquella part de la societat més beneficiada, les classes altes barcelonines, amb la seva forma de vida i sobretot amb la seva forma de relacionar-se més allunyada dels cànons franquistes.

Nada és una novel·la que m'ha sorprès gratament, ja que ens presenta una visió subjectiva però molt crítica amb la forma de vida de la postguerra, i introdueix temàtiques que per força no podien complaure de cap manera als més ferms partidaris del règim, amb la reproducció d'una societat completament grisa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...