"L'estrany", Albert Camus

L'Étranger
Alber Camus, 1942
Traducció del francès de Joan Fuster
LaButxaca, 160 pàgines

Meursault és un gris oficinista que viu i treballa a Alger i que es deixa endur per la seva vida rutinària com quelcom surant a la deriva enmig de l'oceà. La relació amb el seu veí Raymond el conduirà a què la seva vida faci un tomb radical: s'enfronten al germà de l'examant de Raymond, i en una trobada fortuïta, Meursault l'acabarà assassinant, aclaparat per les circumstàncies del moment. El seu procés el portarà a reflexionar sobre si mateix i a determinar que l'únic que tenia valor era la seva existència, sense que els elements externs tinguessin valor.

Albert Camus, una de les figures intel·lectuals més importants del segle XX europeu, desenvolupa la seva proposta filosòfica existencialista, de la qual n'és considerat el cappare juntament amb Jean-Paul Sartre. El que planteja amb aquesta novel·la és la crisi existencial a la qual es veu abocada la societat occidental a causa de la pèrdua de valors religiosos i socials. Meursault viu la seva vida aferrat a una rutina completament buida que el du a la més absoluta apatia. Ni tan sols el funeral de la seva mare trenca aquesta rutina, ja que en el transcurs de la vetlla i l'enterrament, observem com la seva indolència és profunda; no sembla que tal pèrdua li generi sentiments més enllà de la sensació d'incomoditat. Per altra banda, viu una relació sentimental de la qual només sembla obtenir-ne plaer sexual, però cap classe de sentiment, tot i estar disposat a casar-se per satisfer les aspiracions de la noia. Fins i tot l'assassinat que comet no és fruit de les seves pulsions interiors, sinó conseqüència d'un seguit de circumstàncies que l'aclaparen i davant les quals reacciona accionant l'arma contra l'àrab. Justament, aquest passatge on es descriu l'assassinat és el clímax literari de la narració, ja que Camus aconsegueix traslladar al lector les sensacions que travessa Meursault a causa de la calor, el sol, la cremor de les roques, l'enlluernament que li provoca el ganivet de l'àrab, etc.

A partir d'aquí es passa a la segona part, on es descriu el procés judicial, on de nou s'observa la indolència del protagonista, una inclinació que el porta al punt de perjudicar-se amb les seves declaracions perquè es nega a expressar res que no sigui la veritat dels fets i del seu pensament. Cap al final de llibre, la visita del capellà per prestar-li auxili espiritual en les vespres de la seva execució serveix a Camus per exposar la idea que l'home ha deixat de creure en Déu i en la societat, i ja només pot creure en ell mateix.

L'estrany és una novel·la filosòfica, una de les grans obres del segle XX i una reflexió sobre la realitat de l'ésser humà contemporani que mereix una lectura i una reflexió acurades. Peça essencial dins el desenvolupament del pensament contemporani.