Passa al contingut principal

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo
Antonio Scurati, 2018
Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa
Alfaguara. 824 pàgines

La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat, el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assolir el poder amb la connivència de la monarquia.

M. El hijo del siglo és una història que gira entorn de diversos personatges. Òbviament, el fil conductor és Benito Mussolini, un antic socialista que acabada la Gran Guerra de forma completament decebedora per Itàlia s'imposa la responsabilitat de reconstruir la nació italiana al capdavant del moviment dels fasci. El retrat que en fa Scurati és d'una persona voluble, amb vaivens ideològics constants. Se'ns presenta un individu que alterna el seu punt de vista sobre aspectes diversos, com ara les reivindicacions obreres, la qüestió de Fiume o la seva relació amb la monarquia. D'aquesta forma, observam que les bases ideològiques del feixisme no són bases sòlides, sinó que es va configurant sobre les idees de la violència, la nació italiana, la voluntat de situar Itàlia en el món i altres idees que acabaren desembocant en una ideologia totalitària. És molt important el paper que juga en el modelatge de Mussolini la seva amant Margherita Sarfatti, una dona de l'alta societat, poetessa i artista que polirà les formes rudes i poc refinades de Mussolini per convertir-lo en un personatge acceptable pels poderosos del moment, essencials pel projecte polític mussolinià. Es descriu la relació entre els dos com una passió que per part de Mussolini es va llanguint, però Sarfatti no el deixa mai de banda. Altres companys de camí importants són Balbo, Dùmini, Arpinati, etc. que representen la brutalitat extrema amb què el feixisme es va fer amb un paper central en la societat italiana.

Però en aquesta història també té la seva contrapart, els personatges que es contraposen a Mussolini. El més destacat és, sens dubte, Giacomo Matteoti, líder del socialisme italià, víctima d'una fustigació brutal però sempre fidel als seus principis i a la seva necessitat de referir la realitat de la violència feixista. Se'l dibuixa com un autèntic màrtir, una persona que ho sacrifica tot per continuar lluitant pels seus ideals, per no replegar-se a la immensa hostilitat que de forma progressiva el va encerclant, per no enfonsar-se a pesar de la violència de què és objecte. De fet, la seva mort té un impacte tal sobre la vida política i social d'Itàlia que precipita la definitiva conversió del país en una dictadura feixista.

Un altre personatge important és Gabriele D'Annunzio, pare espiritual de la Itàlia unificada, poeta, novel·lista, militar i polític. Representa una opció política en cert sentit romàntica, disposat a accions arriscades per aconseguir els seus propòsits nacionals, en especial l'annexió del Fiume. Se'ns presenta com un individu capaç d'alterar la vida política del país amb les seves paraules, capaç d'excitar el sentiment patriòtic de les masses amb les seves declaracions. El seu paper es va fent cada cop més insignificant pel seu propi cansament, però Mussolini el tem com a obstacle pel seu assoliment del poder.

Aquesta obra mestra d'Antonio Scurati ens presenta una crònica novel·lada de l'ascens de Mussolini i el feixisme al poder, des de la creació a Milà dels Fasci de Combat fins a l'establiment de la dictadura feixista a principis de 1925. El que ens presenta l'autor italià és, com hem dit anteriorment, una crònica del camí que segueix Mussolini per organitzar el seu moviment polític i dur-lo al poder. Dins aquest procés, és evident que el factor fonamental és la violència, una violència exercida per antics combatents en contra sobretot del moviment obrer, primer per allunyar el perill de la revolució bolxevic i després com una eina per prendre el control de l'espai públic i condicionar la vida política italiana. És l'instrument que Mussolini determina com a essencial en la seva acció política, encara que sovint s'observa com és una violència que lluny d'estar controlada pel Duce, és una violència que escapa per complet del seu control i que fins i tot arriba a ser del tot contraproduent. Un altre element essencial en aquest procés és la connivència, més o menys explícita, de les estructures de l'estat amb els fasci. S'observa en la benevolència en les intervencions de les forces de l'ordre, en la passivitat de l'exèrcit i finalment en la negativa de Víctor Manuel III a concedir l'estat d'excepció i cridar Mussolini a formar govern. Un tercer element que també s posa de manifest és la corrupció inherent a tots els règims autoritaris, que s'observa des del moment en què Mussolini esdevé cap de govern i els jerarques del feixisme fan mans i mànigues per beneficiar-se de la seva proximitat al poder.

Amb una referència constant a les fonts històriques, Scurati construeix aquesta obra a mig camí entre la novel·la i la història, una crònica monumental sobre com es va perdre la democràcia italiana enmig de les lluites entre les esquerres i el feixisme i la incapacitat de l'estat de respondre de forma adequada a la situació. Magistral.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...