Antonio Scurati, 2018
Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa
M. El hijo del siglo és una història que gira entorn de diversos personatges. Òbviament, el fil conductor és Benito Mussolini, un antic socialista que acabada la Gran Guerra de forma completament decebedora per Itàlia s'imposa la responsabilitat de reconstruir la nació italiana al capdavant del moviment dels fasci. El retrat que en fa Scurati és d'una persona voluble, amb vaivens ideològics constants. Se'ns presenta un individu que alterna el seu punt de vista sobre aspectes diversos, com ara les reivindicacions obreres, la qüestió de Fiume o la seva relació amb la monarquia. D'aquesta forma, observam que les bases ideològiques del feixisme no són bases sòlides, sinó que es va configurant sobre les idees de la violència, la nació italiana, la voluntat de situar Itàlia en el món i altres idees que acabaren desembocant en una ideologia totalitària. És molt important el paper que juga en el modelatge de Mussolini la seva amant Margherita Sarfatti, una dona de l'alta societat, poetessa i artista que polirà les formes rudes i poc refinades de Mussolini per convertir-lo en un personatge acceptable pels poderosos del moment, essencials pel projecte polític mussolinià. Es descriu la relació entre els dos com una passió que per part de Mussolini es va llanguint, però Sarfatti no el deixa mai de banda. Altres companys de camí importants són Balbo, Dùmini, Arpinati, etc. que representen la brutalitat extrema amb què el feixisme es va fer amb un paper central en la societat italiana.
Però en aquesta història també té la seva contrapart, els personatges que es contraposen a Mussolini. El més destacat és, sens dubte, Giacomo Matteoti, líder del socialisme italià, víctima d'una fustigació brutal però sempre fidel als seus principis i a la seva necessitat de referir la realitat de la violència feixista. Se'l dibuixa com un autèntic màrtir, una persona que ho sacrifica tot per continuar lluitant pels seus ideals, per no replegar-se a la immensa hostilitat que de forma progressiva el va encerclant, per no enfonsar-se a pesar de la violència de què és objecte. De fet, la seva mort té un impacte tal sobre la vida política i social d'Itàlia que precipita la definitiva conversió del país en una dictadura feixista.
Un altre personatge important és Gabriele D'Annunzio, pare espiritual de la Itàlia unificada, poeta, novel·lista, militar i polític. Representa una opció política en cert sentit romàntica, disposat a accions arriscades per aconseguir els seus propòsits nacionals, en especial l'annexió del Fiume. Se'ns presenta com un individu capaç d'alterar la vida política del país amb les seves paraules, capaç d'excitar el sentiment patriòtic de les masses amb les seves declaracions. El seu paper es va fent cada cop més insignificant pel seu propi cansament, però Mussolini el tem com a obstacle pel seu assoliment del poder.
Aquesta obra mestra d'Antonio Scurati ens presenta una crònica novel·lada de l'ascens de Mussolini i el feixisme al poder, des de la creació a Milà dels Fasci de Combat fins a l'establiment de la dictadura feixista a principis de 1925. El que ens presenta l'autor italià és, com hem dit anteriorment, una crònica del camí que segueix Mussolini per organitzar el seu moviment polític i dur-lo al poder. Dins aquest procés, és evident que el factor fonamental és la violència, una violència exercida per antics combatents en contra sobretot del moviment obrer, primer per allunyar el perill de la revolució bolxevic i després com una eina per prendre el control de l'espai públic i condicionar la vida política italiana. És l'instrument que Mussolini determina com a essencial en la seva acció política, encara que sovint s'observa com és una violència que lluny d'estar controlada pel Duce, és una violència que escapa per complet del seu control i que fins i tot arriba a ser del tot contraproduent. Un altre element essencial en aquest procés és la connivència, més o menys explícita, de les estructures de l'estat amb els fasci. S'observa en la benevolència en les intervencions de les forces de l'ordre, en la passivitat de l'exèrcit i finalment en la negativa de Víctor Manuel III a concedir l'estat d'excepció i cridar Mussolini a formar govern. Un tercer element que també s posa de manifest és la corrupció inherent a tots els règims autoritaris, que s'observa des del moment en què Mussolini esdevé cap de govern i els jerarques del feixisme fan mans i mànigues per beneficiar-se de la seva proximitat al poder.
Amb una referència constant a les fonts històriques, Scurati construeix aquesta obra a mig camí entre la novel·la i la història, una crònica monumental sobre com es va perdre la democràcia italiana enmig de les lluites entre les esquerres i el feixisme i la incapacitat de l'estat de respondre de forma adequada a la situació. Magistral.
Comentaris