Passa al contingut principal

"Una sortida honorable", Éric Vuillard

Une sortie honorable
Éric Vuillard, 2019
Traducció del francès de Jordi Martín Llobet
Edicions 62, 184  pàgines

Cap a 1950, la sort dels territoris francesos d'Indoxina semblava que ja estava marcada. Després del final de la Segona Guerra Mundial, Ho Chi Minh n'havia proclamat la independència, però França es negà a perdre aquelles terres que feia encara no un segle que explotava i inicià una guerra d'una brutalitat esfereïdora, que pels francesos acabà el 1954, després de la desfeta de Dien Bien Phu. Tanmateix, la guerra revifà amb la intervenció nord-americana i s'allargà fins al 1975, amb la simbòlica caiguda de Saigon. El còmput humà s'acosta als quatre milions de víctimes mortals.

Amb el seu estil tan característic, amb la seva mirada que es fixa en grans fets històrics a partir de la individualitat més estricta, Vuillard ens acosta a aquest conflicte tan traumàtic i tan oblidat des d'occident posant-nos dins el pensament i la consciència dels personatges poderosos que varen tenir a dir en el desenvolupament d'aquest conflicte. 

En primer lloc, als polítics que des del faristol de l'Assemblea Nacional van defensar la pertinença francesa d'Indoxina com un fet irrenunciable. Vuillard en fa un retrat força cru: homes grans, amb vides polítiques que s'allarguen dècades i que no prenen en consideració la dimensió humana de les seves accions, potser perquè la majoria dels qui lluitaven sota la divisa de la llibertat, igualtat i fraternitat eren sobretot nord-africans i indoxinesos. El retrat de Vuillard és el de senyors majors, tòtems polítics rígids en les seves opinions, incapaços de plantejar-se una sortida negociada de l'aventura colonial.

En segon lloc, ens posa en la pell dels militars, a qui els toca enfrontar-se amb la realitat del camp de batalla sense perspectives favorables. L'autor ens acosta a la figura del general De Lattre de Tassigny, a qui acompanyem en la seva gira americana per recaptar simpaties i suport material per la campanya francesa i en la seva intervenció en prime time a la televisió. També ens posa en la pell dels dos protagonistes de la desfeta final, els generals Henri Navarre, màxim responsable d'Indoxina al final del conflicte, i Christian de Castries, a qui li va correspondre el comandament de la fortificació francesa de Dien Bien Phu, que es va demostrar com una absoluta imprudència, com una condemna a mort per milers de soldats francesos a mercè de l'artilleria del Viet Minh. En els dos casos, la imatge que se'ns transmet és de dos personatges atrapats per les circumstàncies, que capitanegen una operació condemnada al fracàs sense gaire entusiasme ni convicció.

En tercer lloc, l'autor es fixa en el món de les finances, un món que se'ns retrata cruel i insensible, que gira full amb una fredor gairebé inhumana quan considera que no té sentit continuar explotant el territori indoxinès, mentre França l'intenta retenir en bona part pensant que ho fa per interessos econòmics. Possiblement és aquesta la part més punyent del relat, veure com aquells homes de negocis, majoritàriament provinents d'un cercle endogàmic del centre de París, només entenen el patriotisme del capital, el patriotisme del seu capital. No els importa que França hagi sacrificat centenars de milers de vides per garantir l'explotació de recursos, quan allò ja no és rendible simplement se'n van. 

Menció a part mereix la referència als germans Dulles i la forma en què manipularen el món del seu temps per acomodar-lo als interessos dels EUA, en una dinàmica típica de la guerra freda que s'ha allargat fins als nostres dies. Seva va ser la maniobra que portà a l'endorrocament el 1953 del règim democràtic iranià de Mossadeq per la seva voluntat de controlar els seus recursos petrolífers i a la seva substitució per la tirania del Sha, contra la qual esclatà el 1979 la revolta dels Aiatol·làs que encara governa avui dia.

Una sortida honorable és una bona representació de com els poderosos manegen els afers d'estat, insensibles al patiment, sense tenir en compte el cost humà de les seves decisions. És una crítica també al gran capital i el seu patriotisme que no s'entén més enllà de la rendibilitat econòmica i de l'absurd que va ser el colonialisme i la manera en què es va afrontar la voluntat dels pobles d'afrontar la seva llibertat. Una lectura particular i tremendament interessant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...