Benim Adım Kırmızı
Orhan Pamuk, 1998
Traducció del turc de Rafael Carpintero
Debolsillo, 616 pàgines
Des del fons del pou on l'assassí l'ha llençat, Maese Donoso es lamenta de la seva mort i s'exclama que ha estat assassinat a causa d'un complot contra la religió islàmica vertadera. Aviat, el soldà encarrega al mestre il·lustrador Osman que esbrini les circumstàncies d'aquest assassinat, que sembla interferir amb el seu desig de veure's retratat a l'estil occidental. A partir d'aquí, i a través de les veus de Negro, el Tío, els il·lustradors Aceituna, Cigueña i Mariposa, Seküre i Ester, ens endinsem en una investigació farcida de moltes circumstàncies personals.
Aquesta és una obra en la qual Pamuk demostra una gran erudició sobre l'àmbit de la pintura otomana del segle XVII, els seus temes i la forma de funcionar. Així, a partir del desenvolupament argumental ens parla de les distintes escoles turques i perses de pintura, dels grans mestres antics, dels temes tractats i de la forma de tractar-los. També introdueix la qüestió de la formació dels il·lustradors, i el misticisme dels grans mestres, que pretenen oferir una visió de la realitat a través dels ulls de Déu i no a través dels ulls dels homes. A més, introdueix el tema de l'impacte de la pintura occidental sobre el món artístic otomà, ja que suposava oferir una visió del món basada en la visió humana i no celestial i introduir representacions fins llavors considerades prohibides, com els retrats. Més enllà dels temes purament artístics, també ens acosta a la dimensió humana a través de la situació de Seküre, esposa d'un soldat desaparegut al front que viu amb l'amenaça d'haver-se de casar amb el seu cunyat.
Narrativament, és una obra d'estructura singular, ja que no hi ha un narrador omniscient, sinó que està narrada des del punt de vista dels distints personatges, de forma que el desenvolupament de la història i la resolució del conflicte es va descabdellant talment un puzle, a partir de les diverses peces que conformen cada capítol amb una veu diferent. Val a dir que entre els narradors no només hi ha personatges humans, sinó que també hi compareixen alguns animals, objectes i fins i tot conceptes. Molt original.
Pamuk, amb aquesta obra erudita, ens aproxima al món de l'imperi otomà i les seves circumstàncies, en una lectura que requereix força paciència per part del lector, atès que bona part del text està dedicat a parlar de la pintura i els seus temes i escoles. A pesar d'això, és una lectura interessant.
Comentaris