Passa al contingut principal

"La bruixa", Camilla Läckberg

Häxan
Camilla Läckberg, 2018
Traducció del suec de Marc Delgado
Amsterdam, 744 pàgines

El cos sense vida d'una nina de quatre anys apareix en el mateix lloc que dècades enrere s'havia trobat un cos en les mateixes circumstàncies. La naturalesa del crim el fa especialment sensible, i ben aviat les sospites es dirigeixen cap als refugiats sirians que arribat al poble, i a la vegada se sospita de les autores confesses del crim original. Tot plegat derivarà en un clima de creixent tensió al poble, que desembocaran en atacs racistes.

Aquesta nova entrega de la nissaga dels crims de Fjällbacka. En aquesta ocasió, la trama principal, l'assassinat d'una nina petita, es veu complementada per altres subtrames que ajuden a reforçar i fer més complexa la narració. Per una banda, la trama de la bruixa, la història d'una al·lota del segle XVII que es veurà acusada de practicar la bruixeria i que proferirà una maledicció que ressonarà durant segles. Per altra banda, també una trama que ens parla d'una problemàtica social, com és la qüestió del racisme creixent en la societat sueca arran de l'arribada de refugiats, que ha portat a un augment exponencial de les forces d'extrema dreta. I una tercera trama ens parla de l'assetjament escolar i les problemàtiques familiars que desemboquen, de vegades, en accions de gran violència, talment com succeeix en alguns tirotejos escolars als EUA. D'aquesta manera, Läckberg crea una novel·la que avança una mica en complexitat i en compromís social respecte a les seves obres anteriors, ja que els problemes assenyalats no són problemes propis de la ficció, sinó que són realitats que es donen a Suècia.

És cert que la qüestió de la bruixa sembla introduïda una mica forçadament, ja que a diferència del que sol fer l'autora, no hi ha cap vincle real entre aquesta història del passat i la història que es desenvolupa, més enllà de la coincidència geogràfica i la vaguetat de la suposada maledicció sobre els habitants de la zona. Amb tot, en conjunt és una novel·la que ofereix altes dosis d'entreteniment i que també porta a la reflexió social sobre les tendències del nostre món actual. Molt recomanable. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...