Passa al contingut principal

"La mitad de la verdad", Zygmunt Miloszewski

Ziarno Prawdy
Zygmunt Miloszewski, 2011
Traducció al castellà de Javier Villaverde González
Alfaguara, 448 pàgines

Sandomierz, abril de 2009. Quatre anys després de la resolució del cas Telak, la situació del fiscal Teodor Szacki ha canviat radicalment. Després que la seva dona descobrís la seva infidelitat i es separassin, Szacki decidí fer un canvi d'aires radical: abandonà la populosa Varsòvia i la seva frenètica activitat criminal per anar-se'n a Sandomierz, una petita ciutat carregada d'història on la criminalitat és gairebé anecdòtica. El resultat és que el fiscal és troba en un estat proper a la depressió, sense motivacions laborals ni personals. Tanmateix, el descobriment del cadàver d'una dona aparentment assassinada seguint un procediment de sacrifici hebreu capgirarà la situació, i Szacki és veurà immers en una investigació que tornarà a remoure el passat antisemita de Polònia i sobretot de la ciutat de Sandomierz. Caldrà una bona dosi de capacitat analítica per destriar la realitat de les aparences enmig d'una considerable pressió mediàtica i una erràtica trajectòria personal...

En aquesta segona entrega de la trilogia, Miloszewski continua enfrontant-se als fantasmes del passat de Polònia. Si en la primera entrega parlava de l'actuació dels serveis secrets en l'època comunista i la seva total impunitat, ara posa sobre la taula la qüestió de l'antisemitisme. I ho fa des d'una perspectiva històrica que ens duu a l'edat moderna amb les absurdes acusacions de les que eren víctima els jueus (convenientment reflectides en una pintura de Karol de Prevot a la catedral), però també recorda els progroms que tengueren lloc a diverses ciutats polonesea quan els jueus alliberats dels nazis pretenien reprendre la seva vida. És un posicionament valent per part de l'autor, que argumentalment li serveix per teixir una nebulosa de sospites al voltant dels crims investigats.

Personalment aquesta novel·la m'ha agradat més que la primera, ja que pens que és més dinàmica i entretinguda i a més té el valor afegit de la qüestió de l'antisemitisme. És un llibre per moments trepidant i que ens mou a una major simpatia cap al fiscal per la seva situació de sentir-se buit però a la vegada viure una vida sexual gairebé frenètica que no és capaç de manejar del tot bé.

L'autor de la novel·la. Foto: Leszek Zych / Polityka

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...