"Icaria", Uwe Timm

Ikarien
Uwe Timm, 2017
Traducció al castellà de Paula Aguiriano Aizpurua
Alianza de Novelas, 400 pàgines 

Michael Hansen és un soldat nord-americà nat a Alemanya que després de la caiguda del tercer Reich és enviat al seu país natal per col·laborar en les tasques d'investigació de distints aspectes del règim  nazi. Un cop sobre el territori, rep l'encàrrec de custodiar els arxius i objectes del laboratori del doctor Alfred Ploetz, un dels científics que havien dissenyat les polítiques d'eugènesi que aplicarem els nazis per tal de millorar la raça ària a través de l'eliminació de les races inferiors (jueus, gitanos) o dels individus "defectuosos". Per tal de conèixer millor al doctor Ploetz, entra en contacte amb el senyor Wagner, que durant la guerra havia estat acollit per un llibreter antiquari després d haver passat per Dachau per les seves idees llibertàries. A través del seu relat, es descriu l'etapa de formació del doctor Ploetz i les seves visites als Estats Units per observar de primera mà com funcionaven les comunes basades en les idees del socialisme utòpic d'Etienne Cabet, el fracàs de les quals portà Ploetz a pensar que la millora de la societat no és possible només per la seva reorganització, sinó per la millora física dels seus elements.

Amb aquesta obra, Uwe Timm posa el focus en aspectes diversos de la realitat alemanya en el primer terç del segle XX, del nazisme i de la situació de postguerra. Del primer terç del segle XX parla de com les idees revolucionàries s'obren camí entre una minoria de pensadors que sovint acaben exiliats i que veuen amb una certa desesperació com la nova republica de Weimar esclafa sense pietat la revolta dels espartaquistes de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. De l'època dels nazisme es fixa en l desenvolupament de les idees eugenèsiques que portaren a pràctiques tan abominables com l'extermini dels jueus o l'assassinat de discapacitats. De la postguerra, es fixa sobretot en l'esperit de supervivència dels alemanys i especialment de les alemanyes, que miren de fer el cap viu per tirar endavant amb la seva vida enmig de la destrucció. 

Però Icaria no és només el retrat d'una època, sinó també és la Història d'un individu que es sent desorientat, que no té clar què ha de fer de la seva vida i que viu històries amoroses que li fan mal
 perquè sempre acaba abandonat, just quan amb prou feines s'adona del seu enamorament.

És aquesta una obra molt interessant pels múltiples punts on posa el focus, encara que òbviament sense aprofundir en cap d'ells. És un intent de comprendre el procés mental que portà a científics de gran talla a caure l'elaboració de teories que amb un objectiu inicial lloable -la millora de la societat-, acabaren per donar cobertura a algunes de les majors abominacions de la Història de la humanitat. Igualment, és un recordatori de com alguns pensadors intentaren crear societats millors sense transformar les preexistents, sinó creant-les des de zero. Aquests socialistes utòpics posaren en marxa aquestes experiències sobretot als Estats Units, que amb algunes excepcions acabaren fracassant per les inevitables ànsies individuals. 

Una novel·la ben interessant, encara que de vegades resulta una mica massa freda, per començar a conèixer certes coses que confluiren en el sorgiment del nazisme. 

Comentaris