"Apóstoles y asesinos", Antonio Soler

Apóstoles y asesinos
Antonio Soler, 2016
Galaxia Gutemberg, 440 pàgines

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, va ser un dels líders obrers més destacats del primer terç del segle XX, com a dirigent del sindicat anarquista CNT. Antonio Soler reconstrueix, a mig camí entre la novel·la i l'obra de divulgació històrica, les passes del primer gran líder sindical de l'estat en una Barcelona caòtica per moments en la qual la lluita assoleix unes dimensions gairebé de guerra civil. D'aquesta manera, assistim el procés de moderació del primer esperit reivindicatiu violent per donar pas a una reflexió política que el porta a entendre que el que cal per millorar la condició dels obrers és una acció purament sindical y fins i tot política, cosa que li comportà greus oposicions fins a la seva mort, assassinat a mans de la patronal.

Aquesta obra, titllada de novel·la pel propi, és una excel·lent aproximació a la realitat convulsa d'una època de grans excessos en les tensions entre obrers i patrons. Parlam de l'època del pistolerisme, en la qual la patronal decideix passar a l'acció violenta per respondre als atemptats anarquistes. El que eleva la situació en grau màxim és la connivència de les autoritats amb els pistolers de la patronal i del Sindicat Lliure. Encapçalada pel general Martínez Anido, es desenvolupa una vertadera guerra bruta contra els obrers, en la qual la figura de la Llei de Fugues esdevé l'eina essencial per donar cobertura a la matança de líders obrers: els obrers són detinguts, alliberats poc després i tirotejats, situació que es presenta com una fuga i no dóna peu a investigacions posteriors.

Soler retrata molt bé aquesta època i la forma en que les autoritats esdevenen promotores de múltiples assassinats mentre el Noi del Sucre intenta, en va, fer entendre que el que cal és no respondre amb més violència, sinó presentar una vertadera acció sindical que posi contra les cordes a la patronal. La narració de la impunitat amb la que actuaven les autoritats en connivència amb els pistolers de la patronal resulta commovedora, sobretot perquè les víctimes eren treballadors, gent amb família que dedicava el seu temps a fer feina i una altra a la lluita contra els abusos de les empreses. 

Un llibre magnífic per acostar-se a un època extraordinàriament violenta i per constatar que en el cas d'Espanya la contraposició entre les classes altes i les classes, entre els que durant anys gaudiren de terres i rendes i els que havien hagut de limitar-se a sobreviure, no havia deixat d'accentuar-se i havia assolit en les primeres dècades del segle XX una dimensió de brutalitat desmesurada.