Passa al contingut principal

"El ferrocarril subterrani", Colson Whitehead

The Underground Railroad
Colson Whitehead, 2016
Traducció al català d'Albert Torrescasana
Edicions del Periscopi, 400 pàgines
Premi Pulitzer 2017

La Cora és esclava en una plantació cotonera de l'estat Geòrgia. La plantació es troba sotmesa a un règim de terror per la monstruosa personalitat del seu propietari i per la pròpia lògica del treball esclavista. Després de rebre una pallissa en intentar salvar un nin que havia ensopegat, decideix acceptar la proposició del seu company Cèsar per escapar a través dels aiguamolls fins a contactar amb la xarxa del ferrocarril subterrani, que els ha de cap al nord i cap a la seva llibertat. Inicialment s'instal·laran a Carolina del Sud, un territori que els promet la llibertat però que en realitat és un poc més que un experiment de control social i estudi de la població negra. Aconseguirà seguir el seu camí cap a noves terres, sempre sota la por de ser descoberta i sota la incessant persecució de Ridgeway, un caçador d'esclaus desacreditat per les fugides de la Cora i, temps enrera, de la Mabel, la seva mare.

Aquesta història es desenvolupa en part agafant elements que podríem qualificar com a de realisme màgic, començant pel fet que se'ns presenta el ferrocarril subterrani de forma literal, com una mena de metro clandestí cap a la llibertat, quan en realitat a pesar d'aquest nom era una xarxa de persones que procuraven traslladar els esclaus des dels estats del sud cap als estats del nord que havien abolit l'esclavitud o fins i tot fins al Canadà per defugir qualsevol intent dels amos de recuperar-los. També podem trobar aquest recurs en altres elements presents, com l'existència de gratacels i altres invencions més modernes.

El ferrocarril subterrani és una novel·la extraordinàriament interessant. Des del meu punt de vista, allò que la més interessant és que ens posa en coneixement de com era la vida dels esclaus. S'ha escrit molt de les atrocitats comeses en diferents períodes de les història, però el coneixement que tenim de certes realitats és més aviat escàs, com és el cas de l'esclavisme als Estats Units d'Amèrica. La primera part de la narració ens endinsa dins aquest món de crueltats, sotmès a les arbitrarietats més funestes d'aquells que detenten el poder: pallisses, tortures, morts d'una crueltat extrema, violacions... És especialment repugnant la descripció de càstigs infligits a aquells esclaus que intenten fugir de les plantacions, amb morts lentes i plenes de patiment, d'un sadisme inimaginable. Per contra, també se'ns mostra com, a pesar de tot, s'intenta fer una vida més o manco normal, amb festes i celebracions esporàdiques que permeten oblidar temporalment que hom es trobava sota l'espasa de Dàmocles, a punt de perdre la vida per qualsevol nimietat.

La narració de la brutalitat contra la població negra és una constant, fins i tot es reflecteix com en determinats moments l'ajusticiament de negres constituïa un espectacle com qualsevol altre, com eren exhibits els seus cadàvers o la pràctica que es va mantenir fins a mitjan segle XX del linxament de negres sota qualsevol pretext, fonamentat o inventat.

Un recurs que aporta interès a la narració és el fet que s'introdueixen capítols breus que ens expliquen les vivències de determinats personatges que no tenen desenvolupament en la narració principal. Tal seria el cas de l'àvia i la mare de Cora, Ajarry i Mabel, i d'altres personatges al llarg de la narracció.

Una novel·la molt valuosa, guanyadora del Premi Pulitzer de 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...