The Underground Railroad
Colson Whitehead, 2016
Traducció al català d'Albert Torrescasana
Edicions del Periscopi, 400 pàgines
Premi Pulitzer 2017
La Cora és esclava en una plantació cotonera de l'estat Geòrgia. La plantació es troba sotmesa a un règim de terror per la monstruosa personalitat del seu propietari i per la pròpia lògica del treball esclavista. Després de rebre una pallissa en intentar salvar un nin que havia ensopegat, decideix acceptar la proposició del seu company Cèsar per escapar a través dels aiguamolls fins a contactar amb la xarxa del ferrocarril subterrani, que els ha de cap al nord i cap a la seva llibertat. Inicialment s'instal·laran a Carolina del Sud, un territori que els promet la llibertat però que en realitat és un poc més que un experiment de control social i estudi de la població negra. Aconseguirà seguir el seu camí cap a noves terres, sempre sota la por de ser descoberta i sota la incessant persecució de Ridgeway, un caçador d'esclaus desacreditat per les fugides de la Cora i, temps enrera, de la Mabel, la seva mare.
Colson Whitehead, 2016
Traducció al català d'Albert Torrescasana
Edicions del Periscopi, 400 pàgines
Premi Pulitzer 2017
La Cora és esclava en una plantació cotonera de l'estat Geòrgia. La plantació es troba sotmesa a un règim de terror per la monstruosa personalitat del seu propietari i per la pròpia lògica del treball esclavista. Després de rebre una pallissa en intentar salvar un nin que havia ensopegat, decideix acceptar la proposició del seu company Cèsar per escapar a través dels aiguamolls fins a contactar amb la xarxa del ferrocarril subterrani, que els ha de cap al nord i cap a la seva llibertat. Inicialment s'instal·laran a Carolina del Sud, un territori que els promet la llibertat però que en realitat és un poc més que un experiment de control social i estudi de la població negra. Aconseguirà seguir el seu camí cap a noves terres, sempre sota la por de ser descoberta i sota la incessant persecució de Ridgeway, un caçador d'esclaus desacreditat per les fugides de la Cora i, temps enrera, de la Mabel, la seva mare.
Aquesta història es desenvolupa en part agafant elements que podríem qualificar com a de realisme màgic, començant pel fet que se'ns presenta el ferrocarril subterrani de forma literal, com una mena de metro clandestí cap a la llibertat, quan en realitat a pesar d'aquest nom era una xarxa de persones que procuraven traslladar els esclaus des dels estats del sud cap als estats del nord que havien abolit l'esclavitud o fins i tot fins al Canadà per defugir qualsevol intent dels amos de recuperar-los. També podem trobar aquest recurs en altres elements presents, com l'existència de gratacels i altres invencions més modernes.
El ferrocarril subterrani és una novel·la extraordinàriament interessant. Des del meu punt de vista, allò que la més interessant és que ens posa en coneixement de com era la vida dels esclaus. S'ha escrit molt de les atrocitats comeses en diferents períodes de les història, però el coneixement que tenim de certes realitats és més aviat escàs, com és el cas de l'esclavisme als Estats Units d'Amèrica. La primera part de la narració ens endinsa dins aquest món de crueltats, sotmès a les arbitrarietats més funestes d'aquells que detenten el poder: pallisses, tortures, morts d'una crueltat extrema, violacions... És especialment repugnant la descripció de càstigs infligits a aquells esclaus que intenten fugir de les plantacions, amb morts lentes i plenes de patiment, d'un sadisme inimaginable. Per contra, també se'ns mostra com, a pesar de tot, s'intenta fer una vida més o manco normal, amb festes i celebracions esporàdiques que permeten oblidar temporalment que hom es trobava sota l'espasa de Dàmocles, a punt de perdre la vida per qualsevol nimietat.
La narració de la brutalitat contra la població negra és una constant, fins i tot es reflecteix com en determinats moments l'ajusticiament de negres constituïa un espectacle com qualsevol altre, com eren exhibits els seus cadàvers o la pràctica que es va mantenir fins a mitjan segle XX del linxament de negres sota qualsevol pretext, fonamentat o inventat.
Un recurs que aporta interès a la narració és el fet que s'introdueixen capítols breus que ens expliquen les vivències de determinats personatges que no tenen desenvolupament en la narració principal. Tal seria el cas de l'àvia i la mare de Cora, Ajarry i Mabel, i d'altres personatges al llarg de la narracció.
Una novel·la molt valuosa, guanyadora del Premi Pulitzer de 2017.
El ferrocarril subterrani és una novel·la extraordinàriament interessant. Des del meu punt de vista, allò que la més interessant és que ens posa en coneixement de com era la vida dels esclaus. S'ha escrit molt de les atrocitats comeses en diferents períodes de les història, però el coneixement que tenim de certes realitats és més aviat escàs, com és el cas de l'esclavisme als Estats Units d'Amèrica. La primera part de la narració ens endinsa dins aquest món de crueltats, sotmès a les arbitrarietats més funestes d'aquells que detenten el poder: pallisses, tortures, morts d'una crueltat extrema, violacions... És especialment repugnant la descripció de càstigs infligits a aquells esclaus que intenten fugir de les plantacions, amb morts lentes i plenes de patiment, d'un sadisme inimaginable. Per contra, també se'ns mostra com, a pesar de tot, s'intenta fer una vida més o manco normal, amb festes i celebracions esporàdiques que permeten oblidar temporalment que hom es trobava sota l'espasa de Dàmocles, a punt de perdre la vida per qualsevol nimietat.
La narració de la brutalitat contra la població negra és una constant, fins i tot es reflecteix com en determinats moments l'ajusticiament de negres constituïa un espectacle com qualsevol altre, com eren exhibits els seus cadàvers o la pràctica que es va mantenir fins a mitjan segle XX del linxament de negres sota qualsevol pretext, fonamentat o inventat.
Un recurs que aporta interès a la narració és el fet que s'introdueixen capítols breus que ens expliquen les vivències de determinats personatges que no tenen desenvolupament en la narració principal. Tal seria el cas de l'àvia i la mare de Cora, Ajarry i Mabel, i d'altres personatges al llarg de la narracció.
Una novel·la molt valuosa, guanyadora del Premi Pulitzer de 2017.
Comentaris