Passa al contingut principal

"Submissió", Michel Houellebecq

Soumission
Michel Houellebecq, 2015 
Traducció al català d'Oriol Sánchez Vaqué 
Anagrama, 272 pàgines

François és un professor universitari a la universitat de París III. Expert en Huysmans, després d'haver acabat la seva tesi i amb una plaça de professor titular, sent que la seva vida ha entrat en una mena de decadència sense remei. Ha fracassat en la seva vida amorosa, ja que la seva darrera esperança per tenir una relació estable, Myriam, abandona el país per instal·lar-se a Israel amb la seva família, i tampoc és capaç de trobar conhort en la seva vida espiritual, recurs que intenta a imitació de Huysmans. Tanmateix, l'evolució política de França sortirà en el seu auxili, i trobarà en l'Islam una sortida funcional per la seva vida.

Submissió és una novel·la que tracta dues qüestions diferenciades. Per una banda, dibuixa un futur en el qual els musulmans arriben al poder amb la connivència dels socialistes i comencen a transformar significativament l'estat francès. Per altra, retrata la crisi existencial d'un individu en la quarentena.

El panorama polític que exposa Houellebecq presenta una França en la qual les forces polítiques amb més suport són el Front Nacional i la Germandat Musulmana. La victòria dels musulmans fa que França entri en un període d'islamització: aplicació parcial de la xaria, legalització de la poligàmia, obligació de tots els docents de convertir-se a l'islam... És una situació inversemblant perquè tot plegat succeeix sense cap reacció social significativa per part de la població. 

Pel que fa al personatge principal, François, ha de dir que m'ha resultat profundament odiós. Possiblement allò que me l'ha fet més insuportable és la visió que té de les dones, a les que tracta com un mer objecte per a la seva satisfacció sexual. Tampoc ajuda a fer-lo interessant la manera com accepta el que succeeix sense jutjar-lo, sense plantejar-se una posició moral al respecte més enllà de la seva conveniència material. Probablement, aquesta mancança de moral, que se'ns dubte és ben intencionada per part de l'autor, serveix per transmetre la sensació d'un món profundament trasbalsat. 

Submissió és una novel·la provocadora, que juga amb la idea que Europa pugui esdevenir un territori islàmic, amb un notable retrocés en aspectes com els drets de la dona, la laïcitat de l'Estat o les polítiques socials, sense que això generi cap debat social profund. És una lectura senzilla d'implicacions profundes, que esbossa una un advertiment sobre la deriva d'Europa i que s'acosta a la realitat de milions de persones que tot i tenir-ho tot en realitat és senten buides. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...