Passa al contingut principal

"Greeks Bearing Gifts", Philip Kerr

Greeks Bearing Gifts
Philip Kerr, 2018
Quercus, 530 pàgines

Ens trobam a 1957, i Bernie Gunther ha aconseguit escapar dels agents de la Stasi que el perseguiren a través de França des de Niça i ha pogut refer la seva vida amb una nova identitat -Christoph Ganz- i un nou ofici a la morgue d'un hospital. Tanmateix, els fantasmes del passat no el deixen en pau, i es veu forçat a involucrar-se en una trama política de la qual aconsegueix sortir-ne més ben parat que no en feia comptes, ja que gràcies a un antic conegut, agraït perquè la trama desbaratada per Gunther hagués enfonsat les seves aspiracions polítiques, li troba feina en una asseguradora, MRE. És una feina semblant a la de detectiu, i una de les missions en les quals ha de comprovar les circumstàncies d'un naufragi abans de fer efectiva la pòlissa el porta a Atenes. Allà, anirà esbrinant, a través de mentides i mitges veritats, que la història és molt més fosca del que semblava i que implica antics nazis que actuaren en la duríssima evacuació dels jueus de Tessalònica. Fins i tot s'arribarà a creuar amb un comando del Mossad a la recerca de nazis per jutjar a Israel, tot plegat enmig d'un país caòtic, governat per la corrupció i amb greus tensions polítiques entre progressistes i conservadors.

Aquesta tretzena i penúltima entrega de la nissaga Bernie Gunther és una de les obres més reeixides de la sèrie. En aquest cas l'acció transcorre únicament el 1957, sense els habituals flashbacks a èpoques anteriors, i desenvolupa una autèntica novel·la de detectius amb tots els ingredients típics del gènere: un tipus atractiu com a protagonista, un ajudant un mica babau, una noia explosiva, un misteri que es va fent de cada vegada més complex i uns dolents molt dolents. Ah, i evidentment nazis. Dit així es podria pensar que no ho paga gaire, però el resultat de tot plegat és extraordinari, en la línia del Gunther més brillant i en la més pura tradició de la novel·la negra.

En aquesta obra Kerr també aprofita per recordar per enèsima vegada les malvestats que feren els nazis, en aquest cas amb l'expoli i la deportació massiva dels jueus de Tessalònica, i també critica el fet que ja en els anys 50 a l'Alemanya Federal governada per Adenauer s'hagués suavitzat molt el tracte vers els antics membres del partit nazi, que afrontaren penes molt lleugeres en relació amb els crims que havien comès.

Del tot recomanable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...