A Clockwork Orange
Anthony Burgess, 1962
Traducció al català de Jordi Arbonés Montull
LaButxaca, 232 pàgines
N'Alex és un jove de quinze anys que viu plenament entregat a la vida nadsat, marcada per la pràctica de la ultraviolència, el consum de drogues i tot tipus d'excessos. En una d'aquestes nits d'ultraviolència, es veurà traïts pels seus companys de malifetes i acabarà a la presó. Al presidi, accedeix a sotmetre's a un procediment de reeducació que li permetrà abandonar el centre en poques setmanes, la Tècnica de Ludovico. Aquesta tècnica consisteix en un condicionament clàssic, associa imatges violentes amb sensacions físiques dolentes, de forma que arriba el punt que només pensar en fer ús de la violència Alex ja es troba malament. Un cop alliberat, s'enfronta amb el problema de la gent que vol prendre revenja sobre ell, que no es pot tornar degut al mecanisme psicològic que li han transmès.
La taronja mecànica és una de les obres més icòniques del segle XX gràcies a la magnífica adaptació filmogràfica que en va fer Stanley Kubrick l'any 1971. És una novel·la particular des del punt de vista lingüístic, ja que Kubrick va desenvolupar un argot propi per il·lustrar el parlar de la tribu urbana dels nadsat. Aquest argot el va fer a partir de paraules eslaves, eminentment russes, i algunes paraules gitanes. Són paraules con horrouxous (bo, bé), devotxca (noia) o tri-surt (acte sexual) Aquesta característica fa que inicialment la novel·la sigui difícil de llegir, però entre el glossari que s'inclou i el propi context de les expressions se n'agafa el sentit ràpidament. Per altra banda, la narració es desenvolupa en primera persona, és a través de les paraules del propi Alex que coneixem els actes violents: robatoris, pallisses, violacions...
Amb aquesta obra, Burgess planteja una distopia social en la qual el jovent opta per la violència com a forma d'esbarjo en una societat grisa, que tot i que es pugui situar en el món anglosaxó per la nomenclatura dels carrers i els personatges, recorda molt a les societats comunistes vigents en l'època en que s'escriu la novel·la. A més, amb la teràpia que s'aplica a Alex planteja un debat de tipus moral, sobre si és ètic privar a un individu de la seva capacitat de triar entre el bé i el mal un cop a demostrat la seva innegable tendència al mal. Com un dels personatges, el capellà de la presó, afirma, provar a un individu de triar entre bé i mal és desposseir-lo d'un part de la seva humanitat.
Una novel·la imprescindible dins l'imaginari col·lectiu del segle XX. Una obra mestra que demostra la profunda vàlua intel·lectual del seu autor.
 |
| Malcom McDowell (centre) en el paper d'Alex al film de Kubrick, acompanyat per Warren Clarke (e) i Michael Tarn (d) (Talòs i Pete, respectivament) |
Comentaris