L'Énigme de la chambre 622
El misteri de l'habitació 622 constitueix un exercici literari amb certs tocs d'originalitat. En primer lloc, perquè és literatura dins la literatura, ja que ens trobam acompanyant l'autor en un procés d'investigació i documentació per escriure una novel·la. Un segon element distintiu és que Dicker converteix la seva obra en un homenatge al seu editor, Bernard de Fallois, mort el 2018. A través de converses amb la seva contrapart femenina, l'autor rememora la seva relació, des de la seva coneixença fins al darrer cop que es varen veure. Més enllà d'aquesta elements originals, com a novel·la negra funciona molt bé, ja que planteja la resolució d'un crim del qual se'ns expliquen amb gran profusió de detalls les circumstàncies en les que es produí, per bé que gairebé fins al darrer quart del llibre ni tan sols sabem qui en va ser la víctima.
Joël Dicker, 2020
Traducció al català de Josep Alemany i Imma Falcó
La Campana, 672 pàgines
Joël Dicker es troba faltat d'inspiració, i a més és troba un poc desanimat per la mort del seu editor Bernard de Fallois i pel seu fracàs sentimental amb la Sloane, la seu veïna. Per això decideix fer vacances al Palace de Verbier, un hotel dels alps suïssos. Però allà, gràcies a les insistència de la seva veïna d'habitació, Scarlett Leonas, emprèn una investigació sobre perquè no hi ha habitació 622, sinó 621 bis, fet que els posarà cara a cara amb la investigació d'un assassinat irresolt.
Després de l'enorme impacte que suposà La veritat sobre el cas Harry Quebert, una novel·la molt ben escrita i amb un fil argumental ple de girs ben justificats, Joel Dicker ha esdevingut un dels autors més llegits. Se li ha de reconèixer una bona capacitat per elaborar trames en les que es succeeixen els girs argumentals, sempre ben justificats. També és capaç de crear personatges creïbles i molt humans, molt "normals" però ben interessants.
Comentaris