Passa al contingut principal

"Magaluf, més enllà del mite", Tomeu Canyelles i Gabriel Vives

Magaluf, més enllà del mite
Tomeu Canyelles i Gabriel Vives, 2020
Lleonard Muntaner Editor, 240 pàgines 

Magaluf, especialment en l'àmbit anglosaxó, ha esdevengut el paradigma del turisme d'excessos. És una zona tan escrutada pels mitjans de comunicació, que cada estiu, per un o altre motiu, acaba per ocupar titulars en la premsa escrita, els telenotícies i fins i tot reportatges més o manco sensacionalistes.  Gabriel Vives i Tomeu Canyelles han volgut fer un cop d'ull analític al procés de sorgiment d'aquest monstre incontrolable, explicar com s'ha anat conformant una realitat turística repudiada des de tots els estaments de la societat i de la pròpia indústria turística amb grans declaracions que topen amb una realitat inexorable, com és el fet que es continuen guanyant molts de doblers a pesar de les múltiples problemàtiques que es deriven d'aquest tipus de turisme.

L'anàlisi dels autors s'inicia fent una passejada per l'evolució del nucli calvianer des de la dècada dels anys trenta, que és quan es comença a fomentar el turisme residencial en aquesta zona. Un dels elements que criden l'atenció, i que es va mantenir durant dècades, és la manca de planificació de les infraestructures, per indolència i per interessos. A pesar d'aquestes mancances, als anys 60 i part dels 70 s'aconseguí un turisme de qualitat, que no generava molèsties als veïns i que es traduïa en una despesa per visitant força elevada.

Segons aquesta anàlisi, la situació és va començar a tòrcer quan la crisi econòmica dels anys 70 va dur a una rebaixa de preus i de qualitat que derivà de forma progressiva en una una aposta pel volum de turistes més que per la qualitat, i aquesta tria, imposada en ocasions pels turoperadors, implicà el sorgiment del Magaluf que coneixem avui. 

Fet aquest recorregut històric, els autors analitzen els diferents aspectes que configuren la realitat actual del turisme a Magaluf, tot deixant clar que és injust parlar de Magaluf en el seu conjunt quan la majoria de fets de transcendència mediàtica tan sols tenen lloc a l'entorn del carrer de Punta Ballena i voltants. Així, parlen de l'omnipresència de l'alcohol, servint a baix preu gràcies al fenomen de les happy hours i les marques blanques, ques està darrera de tota la resta dels excessos tan publicitats arreu: hooliganisme, excessos sexuals, baralles, etc.

És aquesta una obra molt ben escrita i documentada que exposa ben a les clares els efectes nocius que poden tenir les activitats turístiques quan qui marca la pauta és el turoperador que vol vendre molt a costa de rebaixar la qualitat del producte. També parla de l'efecte amplificador dels grans mitjans, que han transformat aquesta anomalia dins el panorama turístic mallorquí en un mite, un ritual iniciàtic per la societat britànica. Un obra necessària per prendre consciència del que significa vendre part de la teva terra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...