La guerre des pauvres
Éric Vuillard, 2019
Traducció al castellà de Javier Albiñana Serrain
Tusquets, 96 pàgines
El 1524, esclatà a les terres del sacre imperi romano germànic una revolta de desheretats que seguien les prèdiques del clergue Thomas Müntzer. Aquest teòleg anabaptista, que podem incloure dins la llista dels predicadors que no tan sols aspiraven a la reforma eclesiàstica sinó també a la social (aconseguir la igualtat promesa en el regne de Déu ja en la Terra), va liderar un corrent reformista que entre altres qüestions elaborà la primera proposta de litúrgia en alemany. Inicialment havia estat seguidor de Luter, però acabà per enfortar-s'hi de forma radical. Finalment, després que la cavalleria feudal esclafés els rebels a la batalla de Muhlhausen, Müntzer va ser torturat i decapitat.
En aquesta breu obra, Vuillard recupera la figura d'aquest teòleg i de la guerra dels pobres, en la qual milers de pagesos es revoltaren en un intent de capgirar la societat que els mantenia en la més absoluta de les misèries, sotmesos a tot tipus d'arbitrarietats i injustícies. L'autor es fixa molt en el to amb el que Müntzer, portaveu en cert sentit dels desposseïts, s'adreça a l'autoritat feudal, amb un llenguatge ple d'amenaces en base a la idea que és el poble qui parla el llenguatge de Déu i no els poderosos, que per això mateix hauran d'humiliar-se o morir per l'espasa. Vuillard el veu com una espècie de boig, però tocat d'una bogeria que prové de les condicions de vida que observa en el seu entorn i que és incapaç de lligar amb el missatge del Crist de Nou Testament.
Abans de parlar dels fets succeïts al territori que en podem dir Alemanya, si més no en un sentit cultural, Vuillard parla de les revoltes que assolaren Anglaterra a finals del segle XIV, on ja es podia identificar el desig de canvi social, de posar fi a les injustícies, unit a una certa voluntat de reforma espiritual.
A mode de resum, podem dir que aquesta breu peça és una reflexió de l'autor sobre una figura històrica que el temps ha desdibuixat de forma notable pel fet de formar part del bàndol dels vençuts, que sempre surten mal parats en les obres històriques, atès que, com és sabut, la Història l'escriuen els vencedors, ni que sigui pel fet de que continuen vius.
Comentaris