Emocionarte
Carlos del Amor és periodista cultural de RTVE, i es destaca per la cura i sensibilitat que demostra en la majoria de les peces que redacta, ja sigui sobre festivals com el de Cannes o sobre exposicions del Museu del Prado. En aquesta obra, escull un conjunt força ampli de pintures i ens explica algun aspecte significatiu relacionat amb l'obra, l'artista o la seva època. Introdueix cada una d'aquestes obres amb un petit relat de ficció i després passa a destacar-ne algun aspecte. No és tracta, per tant, ni d'una novel·la ni d'un assaig d'història de l'art, sinó d'un encreuament entre les dues disciplines, sense que hi hagi una gran voluntat d'aprofundiment, sinó més aviat el reconeixement als i les artistes.
Carlos del Amor, 2020
Espasa, 232 pàgines
Para força esment a les pintores, que en les distintes èpoques han hagut de lluitar per ser reconegudes en
un món bàsicament masculí. Podem esmentar el cas de Clara Peeters (Flandes, s. XVII), destacadíssima pintora de bodegons que es reivindicava a sí mateixa amb autoretrats ocults en els objectes de les seves obres. O també el cas de Sofonisba Anguissola (Itàlia, s. XVI) que aconseguí ser cridada a la cort de Felip II. En aquest cas, l'autor recrea una possible conversa d'una anciana Sofonisba amb un jove Anton Van Dyck, que la retratà en els seus darrers anys.
un món bàsicament masculí. Podem esmentar el cas de Clara Peeters (Flandes, s. XVII), destacadíssima pintora de bodegons que es reivindicava a sí mateixa amb autoretrats ocults en els objectes de les seves obres. O també el cas de Sofonisba Anguissola (Itàlia, s. XVI) que aconseguí ser cridada a la cort de Felip II. En aquest cas, l'autor recrea una possible conversa d'una anciana Sofonisba amb un jove Anton Van Dyck, que la retratà en els seus darrers anys.
Es tracta d'una obra amena sobre aspectes d'un grapat d'artistes i les seves obres que no fa altra cosa que constatar l'estimació de l'autor pel món de l'art.
Comentaris