HHhH
Binet planteja aquesta obra com un homenatge a Txecoslovàquia i a la ciutat de Praga, de la que es confesa enamorat, i molt especialment a les persones que en temps del terror nazi varen mantenir viva la flama de la lluita des de la clandestinitat, a través de l'espionatge, el sabotatge i les accions directes contra els ocupants, a pesar de saber de la brutal resposta de les autoritats nazis a qualsevol signe de dissidència. Laurent Binet fa un repàs força exhaustiu de la situació que viu Txecoslovàquia, des de la traïció patida a mans de França i Regne Unit, una errada immensa de les dimensions de la qual només Churchill semblà adonar-se, fins al moment de l'atemptat i les seves conseqüències. Exposa el que es sap de la motivació de l'operació Antropoide, muntada pel govern texcoslovac a l'exili i encarregada a dos paracaigudistes també exiliats. De la mateixa manera, il·lustra el que es sap de les vides de Jozef Gabčik i Jan Kubiš i del que varen fer en els mesos que passaren planificant l'atemptat a Praga mentre intentaven passar desapercebuts, aixoplugats per un grapat de famílies que en alguns casos pagaren el seu suport a la resistència amb la mort.
Laurent Binet, 2009
Traducció al castellà d'Adolfo García Ortega
Seix Barral, 400 pàgines
Himmlers Hirn heisst Heydrich: el cervell de Himmler es diu Heydrich. Amb l'acrònim d'aquesta sentència, popular en l'època del règim nazi, l'autor presenta aquesta obra a l'entorn de la figura de Reinhard Heydrich, un dels nazis més sanguinaris i cruels, i molt especialement de l'atemptat que patí i de les circumstàncies que el propiciaren. Heydrich es destacà per la brutal repressió que va fer al protectorat de Bohèmia i per ser el cervell de l'anomenada "Solució Final" del problema jueu, que consistí en l'extermini industrial dels jueus europeus en múltiples camps d'extermini d'arreu d'Europa, sobretot a l'est. En aquesta obra difícil de classificar, entre novel·la de no ficció, assaig històric i assaig metaliterari, Binet reconstrueix les circumstàncies de la vida de Heydrich i dels seus assassins, i sobretot les circumstàncies de l'atemptat que li costà la vida a mans de tres patriotes txecoslovacs: Kubiš, Gabčik i Vaclík.
La descripció de l'atemptat, la fugida del lloc dels fets i la resistència a ultrança davant el setge al que foren sotmesos per les SS esdevé una narració vigorosa i emocionant, que posa de manifest l'enorme dignitat i resolució dels patriotes per lluitar contra la barbàrie i també la seva determinació per suïcidar-se abans de caure en mans dels torturadors.
Més enllà d'això , aquesta obra és també una denúncia més de la brutalitat dels nazis, evidenciada en la inhumana repressió després de l'atemptat, que va tenir la seva màxima expressió en els fets de Lidice. A aquesta petita ciutat, per una pista falsa, s'hi portaren policies del poble natal de Heydrich (Halle an der Saale), que assassinaren a tots els homes i enviaren a la mort en camps de concentració a totes les dones i infants. Aquesta matença convertí Lidice en un símbol intemporal de la infàmia, com també ho seria posteriorment Oradour sur Glane, a França, per motius tristament semblants. En aquest cas, tal actuació va suposar un enorme desprestigi pel règim nazi, que no va poder emmascarar més la seva ominosa forma de fer a ulls de l'opinió pública internacional.
Hem dit que també és una obra metaliterària, i ho és perquè l'autor intercala en la narració tot un seguit de reflexions sobre el procés de redacció del text, sobre la seva vida personal i fins i tot sobre algunes obres aparegudes en el temps que ell es troba redactant HHhH, com pugui ser el cas de Les Benignes de Jonathan Littell. Fins i tot són recurrents els judicis de valor sobre alguns personatges, en especial sobre els polítics francesos i britànics que varen vendre la independència txecoslovaca a canvi de la pau, però el que feren en realitat fou el que Churchill advertí al primer ministre Chamberlain: You were given the choice between war and dishonour. You chose dishonour and you will have war.
El que va seguir a la conferència de Munic és la més fosca pàgina de la història, i amb aquesta obra Laurent Binet intenta destacar un punt de llum, la resistència quan aquesta era més improbable, l'heroïcitat que rescatà la dignitat d'un poble a costa de que se li infligís encara més dolor.
Comentaris