Passa al contingut principal

"La suerte del enano", César Pérez Gellida

La suerte del enano
César Pérez Gellida, 2020
Suma, 592 pàgines

El museu nacional d'escultura de Valladolid pateix un espectacular i cruent robatori. Desapareix una talla de Berruguete i a canvi queden els cadàvers de dos guardes de seguretat, recompte de víctimes que no farà altra cosa que augmentar amb el passar de les hores. Tot plegat posa una enorme pressió sobre la inspectora Sara Robles, maldecaps afegits a l'addicció al sexe que pateix d'ençà de la marxa de Ramiro Sancho a Lyon per treballar a la Interpol. 

En aquesta novel·la, Pérez Gellida retorna a la ciutat que el va veure néixer, vitalment i literària. Recupera l'univers original de la trilogia que li va donar fama a ell i a Ramiro Sancho i el va situar com a monarca del noir espanyol. En aquest cas, la narració es centra en la inspectora Sara Robles, que té una forma de procedir directa i contundent i un important problema d'addicció al sexe. Ella és qui centralitza tota l'allau delictiva que té com a epicentre Valladolid: una mort en estranyes circumstàncies, el robatori de la talla de Berruguete, la mort d'alguns dels autors del delicte, la d'una parella de gitanos i fins i tot la possible falsificació i desaparició d'un Goya. Tanmateix, aquest protagonisme de Sara Robles queda compartit en la narració amb el de Samir Qabbani, assassí a sou de la màfia russa, i Tinus Van Der Dyke, cervell de l'assalt al museu nacional d'escultura. El resultat és una narració ben travada, amb un ritme narratiu altíssim i que es veu complementada per un diàlegs directes i veraços. Gellidismo en estat pur, que dirien els seus fans més acèrrims.

És indubtable que César Pérez Gellida és un dels reis, sinó el rei, de la novel·la negra espanyola. Des de la seva trilogia Versos, canciones y trocitos de carne, en la qual creà la memorable lluita entre Ramiro Sancho i Augusto Ledesma, ha sabut desenvolupar un estil propi, basat per damunt de tot en un documentació profunda dels mecanismes policials i delictius que empra en les seves obres i en un coneixement mil·limètric del terreny sobre el que es mouen els seus personatges. Demostra que si la trama és prou bona, fins i tot una ciutat amb la fama de Valladolid pot ser escenari per als crims més esgarrifosos. Ens trobam davant una bona novel·la negra que, a més, ens desperta l'interès per visitar Valladolid. Què més es pot demanar?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...