Americanah
Americanah, mot que refereix l'expressió amb que es designa a les nigerianes que tornen al país després deviure als EUA, és una novel·la que explora realitats diverses. Per una banda, és innegable que és una història d'amor, viscuda de forma intermitent i que fa que Ifemelu i Obinze enllacin el seu enamorament juvenil amb un amor madur, adult. Per altra banda, és un retrat, fet de pinzellades, de la situació de Nigèria, un dels grans països africans, país sotmès a la manca d'ordenació, la corrupció, la inestabilitat política... Però també un país jove, amb empenta i en creixement constant, dinàmic i amb un impareble procés de modernització. En alguns aspectes s'hi fa especial incidència, com ara la proliferació d'esglésies cristianes dirigides per individus de caràcter messiànic que transmeten la idea que es pot aconseguir sempre allò que és desitja a través de la fe i les bones obres o el fet que algunes joves tenguin com a objectiu vital esdevenir amants d'homes poderosos que els proporcionin uns mitjans de vida comfortables.
Chimamanda Ngozi Adichie, 2013
Traducció de l'anglès al català de Bel Olid
Pròleg de Desirée Bela-Lobedde
Fanbooks, 587 pàgines
Obinze i Ifemelu són dos joves que viuen a Lagos, Nigèria, a la dècada dels anys 90, en un país sotmès a successives dictadures que ofereix poques expectatives als joves inquiets com ells. S'enamoren i somien amb instal·lar-se als Estats Units d'Amèrica, però a l'hora de la veritat només Ifemelu aconsegueix el visat i emprèn una nova vida allà, mentre Obinze, temps després, acabarà per resignar-se a la impossibilitat d'aconseguir el visat americà i emigrarà al Regne Unit. Les seves vides seguiran camins divergents fins que Ifemelu decideix retornar a Lagos després de viure el somni americà durant tretze anys.
A més dels aspectes referits, aquesta novel·la ens ofereix també una visió de la vida del migrant. No és tracta de migrants econòmics, sinó més aviat del que podríem qualificar com a migrants aspiracionals, joves que cerquen un espai on desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals i les seves expectatives vitals més que sortir de la misèria. En aquest cas, l'autora contraposa dues històries: l'èxit d'Ifemelu, a pesar de la cruesa de la seva primera època, i el fracàs d'Obinze. Ifemelu triomfa, per dir-ho així, perquè aconsegueix regularitzar la seva situació, estableix relacions afectives sòlides i és capaç de trobar una tasca, una ocupació amb la que s'apassiona, un blog en el que parla del racisme en la societat nord-americana. L'experiència d'Ifemelu li serveix a l'autora per transmetre múltiples situacions referides al problema del racisme a nord-Amèrica i sobre la forma en que aquest s'afronta, i també per criticar, més o menys de forma oberta, el fet que en la societat dels EUA les relacions han de ser asèptiques i cordials, sense dir o fer res que pugui incomodar els demés, com si viure fos actuar. En contraposició, la història d'Obinze al Regne Unit exemplifica com n'és de difícil emigrar i de fàcil fracassar: no pot sobreviure sense treballar, però no pot treballar perquè no té un visat que li permeti fer-ho. És veu abocat a treballar amb el número de la seguretat social d'un compatriota, que se'n duu bona part del sou. Per sortir d'aquest atzucac, intenta un matrimoni de conveniència, però la jugada no surt bé i acaba deportat. Aquest procés serveix per exposar la situació de vulnerabilitat del migrant, sotmès a diverses formes d'explotació.
És aquesta una obra ben escrita i fàcil de llegir, composada per molts d'elements que et fan pensar. En aquest sentit, és important la lectura del pròleg de Desirée Bela-Lobedde que acompanya aquesta edició, ja que ens ajuda a fixar-nos en certs elements que potser ens haurien passat desapercebuts com pugui ser la reivindicació del cabell afro natural com a un signe d'identitat cultural africana. En ajuda a veure les coses des d'una altra òptica, cosa que sempre és saludable.
Comentaris