Passa al contingut principal

"El hombre en el castillo", Philip K. Dick

The Man in the High Castle
Philip K. Dick, 1962
Traducció de l'anglès al castellà de Manuel Figueroa
Minotauro, 272 pàgines

La segona guerra mundial acabà amb la victòria de l'Eix, i els tres grans estats -Alemanya, Japó i Itàlia- s'han repartit el món. Així, els Estats Units d'Amèrica s'han fragmentat en entitats satèl·lit sota control de japonesos i alemanys. És en aquest escenari en el que transcorre l'acció de la novel·la distòpica de Philip K. Dick, encara que per ser més precisos caldria parlar de diverses petites històries emmarcades en aquest món totalitari que serveixen per il·lustrar com és el món resultant de la guerra. Així, tenim la història d'un opositor alemany que pretén fer arribar als japonesos els funestos plans nazis d'un atac per sorpresa sobre l'arxipèlag del Japó. També la història d'un venedor d'antiguitats americanes que amb el contacte amb la nova elit dominant japonesa recupera l'autoestima com a nord-americà, i la d'un artesà jueu que intenta trobar una forma de vida en l'elaboració de joies contemporànies. L'altra història és la d'una dona que s'embarca en una aventura amb un desconegut, amb desagradables conseqüències. Totes aquestes històries tenen com a element comú les referències a un llibre -La langosta se ha posado- que explica un final alternatiu de la guerra -és a dir, el que en realitat succeí-, que té una notable influència en els personatges esmentats, i que ha estat escrit per un autor que, amenaçat a causa del contingut de la seva obra, ha de viure en una mena de castell fortificat -d'aquí el títol de la novel·la-. 

The Man In The High Castle és una novel·la l'interès de la qual no està tant en les històries que explica sinó més aviat en l'escenari que dibuixa, en concret la distòpia d'un món dominat pels nazis i els japonesos, en els qual els primers poden desenvolupar totes les seves polítiques. Observam com Dick porta a desenvolupament les idees que els nazis consideraven essencials: la fe en la tècnica i la puresa racial. La tècnica assoleix un nivell de desenvolupament extraordinari: avions supersònics enllacen Alemanya i els Estats Units en 45 minuts, ha estat possible dessecar el Mediterrani per dedicar-lo a l'agricultura gràcies a maquinària nuclear i fins i tot s'ha emrpès la colonització del sistema solar amb l'aaribada a Mart. Respecte la qüestió racial, l'autor imiagina que continua la intensa persecució dels jueus -esmenta la supressió dels jueus de Nova York- i la pràctica desaparició de la població africana després d'una campanya d'extermini. En fi, un món abominable que segurament en certes coses no s'allunya del que hauria pogut passar.

Un novel·la interessant, però que planteja més del que desenvolupa. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...