"1795. La germandat", Niklas Natt Och Dag

1795
Niklas Natt och Dag, 2021
Traducció del suec al català de Jordi Boixadós
Proa, 464 pàgines

Després del desgraciat incendi de l'orfenat amb el que Tycho Ceton pretenia netejar la seva imatge pública i esdevenir un membre respectable de l'alta societat sueca, aquest es troba en parador desconegut, mentre Emil Winge intenta seguir les seves passes per fer-li pagar els seus actes amb l'ajuda d'un Michael Cardell obsessionat amb trobar Anna Stina Knapp, desapareguda després de la tràgica mort dels seus bessons en l'incendi. Tot plegat enmig d'una ciutat que viu en un compàs d'espera la coronació de l'hereu després de la regència.

El darrer acte de la trilogia situada en la ciutat d'Estocolm segueix les passes de les anteriors, una investigació policial duta endavant per dos perdedors que intenten que, a pesar de tot, la veritat i la justícia prevalguin. Ens trobam de nou amb la magistral ambientació de la ciutat d'Estocolm preindustrial, una ciutat amuntagada, miserable en molts racons, bruta i marcada pel passar de les estacions, del mortal fred a la insuportable canícula -com la majoria de les ciutats de l'època, per altra banda. En aquest cas l'estructura narrativa es una mica diferent, ja que l'autor ens ofereix la visió dels mesos posteriors a l'incendi des de tres punts de vista: el de Tycho Ceton, que amagat intenta tornar-se a guanyar el suport de la germandat; el de Winge i Cardell, que volen que Ceton pagui per crims com el comès contra el matrimoni Tre Rosor; i el del jove Elies, que recull Anna Stina en estat catatònic després de la tragèdia. 

De nou ens enfrontam amb situacions crues i desesperançades, amb actituds del tot incomprensibles amb els ulls de l'avui. Apareix en escena el grup la germandat que dona nom al llibre, un grup de notables ansiosos de viure situacions excitants avesats a contemplar qualsevol tipus d'atrocitat per pur plaer; el pla d'Elies de bescanviar Anna Stina per qui creu que és la seva mare, prosituta, a la propietària del bordell; una investigació de Winge i Cardell que topa amb els poderosos que donen suport als més abjectes criminals... En fi, un ventall de misèries humanes, injustícies i comportaments reprovables.

Pot semblar una obra innecessàriament cruel, mancada de tota llum, derrotista, sobre les possibilitats dels humils d'assolir la justícia que mereixen. I és així, però no per caprici de l'autor, sinó perquè ens ofereix un testimoni que no difereix en excès del que suposava viure en un món de privilegis, on el poderós no només era més ric i estava més ben relacionat, sinó que a més tenia a favor seu unes lleis més indulgents. La vida dels humils era un exercici de supervivència, una vida fosca a mercè del temps i les malalties, de les decisions dels poderosos i de la violència que es pogués exercir contra ells. Era un món fosc que amb la il·lustració, el liberalisme i la industrialització va cobrar color, en forma d'igualtat, drets per tota la ciutadania i un nivell de benestar creixent. 

Un testimoni de la duresa i la crueltat d'una època, una bona novel·la, potser no al nivell de les anteriors, però que es pot llegir també de forma independent.