"Les altures", Sebastià Portell

Les altures

Sebastià Portell, 2022

Empúries, 280 pàgines 

L'obra reconstrueix la trajectòria vital del polifacètic artista Ismael Smith i Marí, artista caigut pràcticament en l'oblit fins a temps recents. Sebastià Portell traça un perfil de l'artista, des dels seus èxits inicials a la Barcelona de principis de segle fins al seu trasllat a Nova York, amb especial esment de la seva estada a París becat per l'Ajuntament de Barcelona.

La narració, desenvolupada en forma de flaixbacs, passa per diferents moments i personatges, de forma que ens podem fer una idea de la personalitat de l'autor. Tanmateix, en conjunt del que més en podem fer una idea és de l'entorn de l'artista, la seva família i la particular forma de viure que van tenir. I és que en base a la mort del cap de família, Victoriano Smith, conseqüència colateral de la crisi del 98, la decisió de la mare, Mònica Marí serà la de convertir la seva família en un bloc monolític protegit així de qualsevol amenaça externa. Això farà que tots els germans convisquin sense formar una família pròpia, i en el cas de la filla, Anna Maria, sense cap objectiu ni estímul en la seva vida. Així, assistim, amb el passar dels anys, al procés de descomposició de la família, causat per la tràgica mort d'algun dels seus membres, les ànsies de tenir una vida pròpia i per la pròpia personalitat de l'artista. 

A l'hora de fer una crítica de l'obra, podríem destacar en l'aspecte positiu que l'estructura narrativa està molt ben aconseguida i fa que la lectura sigui fàcil i atractiva. L'aspecte negatiu probablement té a veure amb el fet que mentre la reconstrucció de l'univers familiar és acurada, o si més no ens permet entendre com era la vida dels Smith Marí, la persona d'Ismael Smith no és dibuixa de la mateixa manera. Podem entendre que és un personatge complex, amb una forma d'entendre l'art que no encaixava amb cap corrent artístic del moment i que la seva homosexualitat queer el varen fer incòmode per la societat de l'època, però no entram en el seu pensament, no ens posam dins la seva pell. Potser s'ha de veure com un exercici d'honestedat per part de l'autor, ja que com hem dit abans, la figura d'Ismael Smith es va perdre en l'oblit fins entrat el segle XXI, quan el Museu Nacional d'Art de Catalunya exposà part del fons que el propi artista li llegà en vida.

Una obra ben escrita i sòlidament documentada que recupera la figura d'un artista original i pràcticament desconegut a dia d'avui, un d'aquells versos lliures que no troben encaix en cap poema del seu temps i acaben perdent-se com les paraules en el vent.