Passa al contingut principal

"Hiroshima", John Hersey

Hiroshima
John Hersey, article publicat el 31 d'agost de 1946 a la revista New Yorker
Traducció de l'anglès de Juan Gabriel Vásquez
Debate, 135 pàgines

El periodista de la revista New Yorker John Hersey va visitar la ciutat de  Hiroshima un any després que l'Enola Gay llancés sobre la ciutat la Little Boy, la primera bomba atòmica emprada contra la població civil. De la visita a la ciutat en sorgí el present article, en el qual el periodista nord-americà reconstrueix la trajectòria vital de sis persones des de poc abans de l'esclafit nuclear fins a la recuperació de la seva normalitat. 

El resultat és un llarg article (ocupà tot el número de la revista New Yorker del 31 d'agost de 1946) de gran impacte en l'opinió pública dels EUA, que fins llavors es sentia cofoia de la victòria sobre els japonesos i de la proesa tecnològica que suposà poder disposar d'armament nuclear. L'impacte que va tenir l'article va venir de la duresa de les històries que recollí Hersey, on no s'estalvia una vívida descripció dels efectes de la bomba sobre la població i sobre la pròpia ciutat, així com la sensació d'anorreament en la que quedà immersa la població, que es sentia més desprotegida i més vulnerable que mai, sense atenció mèdica ni aliments, i sense entendre què era el que els havia colpejat.

El relat és absolutament corferidor, amb la descripció d'un paisatge propi del pitjor dels malsons, amb els incomptables cossos de les víctimes, els rostres desfigurats per les cremades o marcats per les mutilacions a causa de l'esfondrament de la immensa majoria dels edificis, els moribunds que es resignaven a la mort, etc. A més d'això, hi ha algunes imatges devastadores, com la de la mare que va sostenir en braços el cos del seu infant mort per intentar que el seu espòs, soldat de l'armada, el pogués veure.

Probablement és un dels articles periodístics del segle XX, que va posar en primera línia les vertaderes conseqüències de l'armament nuclear sobre la població civil.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...