Passa al contingut principal

"Hiroshima", John Hersey

Hiroshima
John Hersey, article publicat el 31 d'agost de 1946 a la revista New Yorker
Traducció de l'anglès de Juan Gabriel Vásquez
Debate, 135 pàgines

El periodista de la revista New Yorker John Hersey va visitar la ciutat de  Hiroshima un any després que l'Enola Gay llancés sobre la ciutat la Little Boy, la primera bomba atòmica emprada contra la població civil. De la visita a la ciutat en sorgí el present article, en el qual el periodista nord-americà reconstrueix la trajectòria vital de sis persones des de poc abans de l'esclafit nuclear fins a la recuperació de la seva normalitat. 

El resultat és un llarg article (ocupà tot el número de la revista New Yorker del 31 d'agost de 1946) de gran impacte en l'opinió pública dels EUA, que fins llavors es sentia cofoia de la victòria sobre els japonesos i de la proesa tecnològica que suposà poder disposar d'armament nuclear. L'impacte que va tenir l'article va venir de la duresa de les històries que recollí Hersey, on no s'estalvia una vívida descripció dels efectes de la bomba sobre la població i sobre la pròpia ciutat, així com la sensació d'anorreament en la que quedà immersa la població, que es sentia més desprotegida i més vulnerable que mai, sense atenció mèdica ni aliments, i sense entendre què era el que els havia colpejat.

El relat és absolutament corferidor, amb la descripció d'un paisatge propi del pitjor dels malsons, amb els incomptables cossos de les víctimes, els rostres desfigurats per les cremades o marcats per les mutilacions a causa de l'esfondrament de la immensa majoria dels edificis, els moribunds que es resignaven a la mort, etc. A més d'això, hi ha algunes imatges devastadores, com la de la mare que va sostenir en braços el cos del seu infant mort per intentar que el seu espòs, soldat de l'armada, el pogués veure.

Probablement és un dels articles periodístics del segle XX, que va posar en primera línia les vertaderes conseqüències de l'armament nuclear sobre la població civil.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...