Passa al contingut principal

"Hiroshima", John Hersey

Hiroshima
John Hersey, article publicat el 31 d'agost de 1946 a la revista New Yorker
Traducció de l'anglès de Juan Gabriel Vásquez
Debate, 135 pàgines

El periodista de la revista New Yorker John Hersey va visitar la ciutat de  Hiroshima un any després que l'Enola Gay llancés sobre la ciutat la Little Boy, la primera bomba atòmica emprada contra la població civil. De la visita a la ciutat en sorgí el present article, en el qual el periodista nord-americà reconstrueix la trajectòria vital de sis persones des de poc abans de l'esclafit nuclear fins a la recuperació de la seva normalitat. 

El resultat és un llarg article (ocupà tot el número de la revista New Yorker del 31 d'agost de 1946) de gran impacte en l'opinió pública dels EUA, que fins llavors es sentia cofoia de la victòria sobre els japonesos i de la proesa tecnològica que suposà poder disposar d'armament nuclear. L'impacte que va tenir l'article va venir de la duresa de les històries que recollí Hersey, on no s'estalvia una vívida descripció dels efectes de la bomba sobre la població i sobre la pròpia ciutat, així com la sensació d'anorreament en la que quedà immersa la població, que es sentia més desprotegida i més vulnerable que mai, sense atenció mèdica ni aliments, i sense entendre què era el que els havia colpejat.

El relat és absolutament corferidor, amb la descripció d'un paisatge propi del pitjor dels malsons, amb els incomptables cossos de les víctimes, els rostres desfigurats per les cremades o marcats per les mutilacions a causa de l'esfondrament de la immensa majoria dels edificis, els moribunds que es resignaven a la mort, etc. A més d'això, hi ha algunes imatges devastadores, com la de la mare que va sostenir en braços el cos del seu infant mort per intentar que el seu espòs, soldat de l'armada, el pogués veure.

Probablement és un dels articles periodístics del segle XX, que va posar en primera línia les vertaderes conseqüències de l'armament nuclear sobre la població civil.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...