"Maus", Art Spiegelman

Maus. A Survivor's tale
Art Spiegelman, 1978-1991
Traducció de l'anglès de Felipe Hernández
Inrevés edicions, 298 pàgines

La narració explica la vida de Vladek Spiegleman, pare de l'autor i jueu polonès, des de la seva joventut fins a l'actualitat. Es desenvolupa en dos temps, narratius: el passat, quan Vladek recorda la seva vida a Polònia, la invasió alemanya, el seu pas pels camps de concentració nazis i la seva vida en la postguerra fins a l'arribada als Estat Units d'Amèrica; el present, la narració del dia a dia d'un home ja major i la seva relació amb el seu fill (l'autor) i la seva segona esposa.

Maus constitueix una narració sobre el desastre del nazisme i l'Holocaust, en aquest ocasió en la forma d'una fàbula en la qual els jueus són representats com a ratolins, els alemanys com a moixos i els polonesos com a porcs. Aquesta forma narrativa, novedosa en el seu moment dins la literatura de l'Holocaust, marcada per novel·les profundes i fins i tot lúgubres, no resta gens de força a la història i al desenvolupament del desastre que viuen Vladek, la seva família i la seva comunitat de l'oest de Polònia.  Observam d'aquesta manera el procés històric conegut: les vexacions, les privacions, la reclusió, la violència i la mort, sota l'arbitrari poder del nazis i la traïdora col·laboració de no pocs jueus. Som, una vegada més, testimonis de com l'ànima humana semblà tocar fons en els abismes morals que foren els camps de concentració, on viure o morir era una qüestió completament arbitrària i part inevitable del sistema imposat per la maquinària nazi.

Per altra banda, és també molt interessant el quadre que l'autor ens ofereix sobre les circumstàncies de la postguerra, no tan conegudes pel gran públic: el retorn a unes llars que ja no eren seves, el rebuig i la hostilitat per part de la població no jueva i la fugida de bona part d'aquests jueus supervivents de l'infern cap a horitzons més prometedors, com eren els països de l'Europa occidental, Israel i els Estats Units.

Un punt de vista poc habitual el constitueixen els passatges de la novel·la que es situen en el present, ja que permeten que el lector entri en contacte amb els efectes que el pas per un camp de concentració havia tengut sobre els supervivents. En aquest cas, el trauma adopta la forma d'una obsessió malaltissa per l'estalvi i l'aprofitament fins a l'extrem dels recursos econòmics, conseqüència de les enormes privacions patides.

Sens dubte, Maus s'ha convertit en un clàssic contemporani i una fita ineludible a l'hora de tractar la qüestió de l'Holocaust i els seus efectes sobre els supervivents amb un forma narrativa diferent.