Passa al contingut principal

"En busca del barón Corvo", A. J. A. Symons

The Quest for Corvo
A. J. A. Symons, 1934
Traducció de l'anglès de Jordi Beltrán
Pròleg de Juan Manuel Bonet
Libros del asteroide, 352 pàgines

Baró Corvo és el pseudònim sota el qual s'amagà, per èpoques, l'intel·lectual britànic Frederick Rolfe. L'obra de Symons ens acosta a la biografia d'aquest insòlit i controvertit personatge, aspirant frustrat a sacerdot, pintor, novel·lista i tantes altres coses desenvolupades sense assolir mai el tan desitjat reconeixement públic. Però Symons no es limita a fer-nos coneixedors de les circumstàncies vitals del seu biografiat, sinó que es explica totes les passes seguides, les fonts consultades i els seus informants, de forma que l'acompanyam no només en un periple biogràfic sinó també en el provés de recerca de la informació, en un gènere biogràfic que en el món anglosaxó s'identifica com a quest.

El resultat és una obra entretinguda, que al mateix temps que ens presenta un personatge d'un atractiu innegable, excèntric i vanitós fins a l'extrem, ens exposa les vicissituds per les quals ha passat el biògraf per arribar a recomposar aquesta vida. Així, ens explica la fascinació que li va néixer per l'autor després de la lectura d'Adriano VII, i com a partir d'aquest sobtat enamorament per l'obra es va interessar per l'autor. La recerca es descobreix com un camí fet de coneixences que aporten testimonis que, en els millors dels casos, matisen l'opinió expressada de forma directa, en la seva correspondència, o indirecta, a través dels personatges de les seves obres, per Rolfe, quan no la contradiuen de forma rotunda. Cal assenyalar que Rolfe gairebé en tot moment es sentia agraviat per una o altra persona, que era incapaç de valorar les seves qualitats per damunt de la mitjana. La tasca de Symons ens acosta a una forma de viure la vida des de la consciència de superioritat intel·lectual, una posició que a Rolfe li va comportar una frustració constant, un recull immens de derrotes i una constant fugida endavant a la recerca d'un ambient on a la fi se li reconegués la seva vàlua, no exempt de patiments i privacions de tota casta.

D'aquesta manera, Symons construeix una relat que va més enllà d'un biografia convencional i ens acosta al món europeu que es va esvair amb l'esclat de la Gran Guerra i amb ell una visió romàntica i apassionada de la vida que Rolfe encarnà a la perfecció, encara que sempre a la seva manera particular i pròpia. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...