Passa al contingut principal

"Adreça desconeguda", Kressmann Taylor

Address Unknown
Kathrine Kressmann Taylor, 1938
Traducció de l'anglès d'Ernest Riera
La Magrana, 80 pàgines

Els socis comercials Martin Schulse, alemany, i Max Eisnestein, jueu nord-americà, han de separar els seus camins per mor de l'ambient polític dels anys trenta. Malgrat la separació, intenten mantenir la seva relació econòmica i personal amb normalitat. Però aviat Schulse assumeix els postulats racials del nazisme i es distancia de Eisnestein per la seva condició de jueu, fins a extrems insospitats. En esdevenir-se la tragèdia, la maligna realitat del nazisme quedarà perfectament esposada amb tota la seva cruesa. 

El 1938, el nazisme era un greu problema per la pau i l'estabilitat d'Europa, i ja havia travessat totes les fronteres de la immoralitat amb la promulgació de les lleis de Nuremberg, entre d'altres, que criminalitzaven la població jueva i la desposseïen dels seus drets. A pesar d'això, encara es pensava que s'era a temps d'evitar mals majors, que es podria satisfer el III Reich amb sacrificis, com bé va comprovar Txecoslovàquia. Però a l'altra banda de l'oceà, una dona sensible, assenyada, amb una sòlida brúixola moral, va decidir que s'havia de posar el crit en el cel, que calia que la societat nord-americana prengués consciència de les atrocitats que es cometien i de les que, probablement estaven per venir. Així, a través d'una narració senzilla, breu, elabora aquest crit d'alerta que durant molt de temps passà desapercebut, però que llegit amb ulls actuals és una novel·la magistral. En poques pàgines, en un format epistolar, ens acompanya en la transformació d'un home de negocis en un engranatge més de la maquinària del mal, ens demostra com la moral desapareix sota l'esperança de recuperar una suposada grandesa, un suposar orgull nacional. Però també ens demostra com d'immisericorde i implacable és aquest sistema, capaç de devorar els seus propis fills en tenir-ne la més mínima sospita.

Adreça desconeguda és una narració molt breu, però molt potent per entendre la degradació moral que comportà l'ideal nacionalsocialista i com les persones sota la seva influència abandonaren la moralitat per un ideal eteri al voltant de la pàtria, la raça o la grandesa. Es llegeix d'una tirada, la qual cosa afavoreix que, com si es tractés d'una medicina, faci efecte de forma immediata. De totes maneres, la seva brevetat m'ha resultat excessiva, atès que et deixa amb ganes de saber més coses dels personatges i de l'evolució de la situació, i tampoc aporta un context, de forma que si no es coneix què és el que estava passant a l'època, és complicat fer-se'n una idea.

Tot i els aspectes negatius que hem destacat, crec que és una excel·lent lectura per entendre com funciona el totalitarisme i què succeeix quan es poden els ideals polítics per damunt de la humanitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...