"Ballar amb l'aigua", Ta-Nehisi Coates

The Water Dancer
Ta-Nehisi Coates, 2019
Traducció de l'anglès d'Anna Llisterri i Mar Vidal
Amsterdam, 496 pàgines

Hiram Walker ha nascut en una plantació de tabac de Virgínia, fill bastard de l'amo. Quan la seva mare és venuda, els seus records s'esborren, però al cap d'un temps s'adona que ha desenvolupat una habilitat sobrehumana, la de canviar de lloc amb el poder de la seva ment. Mentrestant, intenta guanyar-se el favor del seu pare, fins que s'adona que aquell no és el seu món i aconsegueix escapar-ne per esdevenir un engranatge més de la maquinària que des de la clandestinitat intenta ajudar els esclaus a assolir la seva llibertat. 

Ballar amb l'aigua és una novel·la on es combinen elements de ficció amb personatges i situacions històriques, i que introdueix elements del que es podria anomenar realisme màgic. Reflecteix la brutalitat del món esclavista nord-americà, no tan sols en el vessant de la cosificació i el maltractament a la població esclava, sinó també pel que es refereix al grup dominant. Aquest grup dominant és representat com un grup decadent, mancat de qualsevol rastre de moralitat i tendent a les demostracions de violència pels motius més insignificants. En contrast, alguns esclaus se'ns mostren com a molt més pacients, assenyats i fins i tot cultivats. Aquesta és també una història que no tan sols ens parla de l'infern esclavista, fonament de la nació nord-americana actual, sinó que sobretot ens vol parlar d'aquells que es rebel·laren contra aquest ordre de coses i intentaren, en la mesura de les seves possibilitats, subvertir-lo. Així, ens trobam amb persones de la classe dirigent que organitzen fugues o extraccions d'esclaus, i, sobretot, l'extraordinària xarxa bastida per aconseguir l'emancipació dels esclaus, el ferrocarril subterrani. Aquesta xarxa va ajudar a fer el camí des del sud al nord a milers d'esclaus, per tal que assolissin la llibertat, i en la novel·la apareix una de les persones que més protagonisme hi va tenir, Harriet Tubman, de nom en clau Moisès.

Tot i que és una novel·la vertaderament interessant, al nostre entendre li falta quelcom per sentir-se-la propera, per aconseguir emocionar al lector. Parteix d'una història absolutament brutal -que, per cert, el conservadorisme nord-americà intenta amagar tant com poc, com en general a tota la black history-, però qualque cosa li falla a l'hora de generar emocions. Potser és per la construcció del personatge de Hiram, ja que en bona part de la narració no acabam de tenir clar el seu compromís amb la causa. Sigui com sigui, és curiós que dues obres tan celebrades sobre el tema de l'evasió dels esclaus, com són aquesta i El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead, hagin recorregut a elements ficticis per explicar les rutes de fugida, com són l'existència física d'un ferrocarril subterrani en el segon cas i la possessió d'un poder sobrenatural de teletransport en el cas que ens ocupa. Òbviament, són recursos literaris molt legítims, simplement he volgut destacar aquesta coincidència. 

Diria que és una bona novel·la, que tracta un tema que sovint es vol obviar i del qual no se'n parla prou, molt especialment en el país on tot plegat es va desenvolupar, però no acaba d'arribar, no acaba de commoure de la mateixa manera que, per exemple, la ja esmentada El ferrocarril subterrani.