Passa al contingut principal

"Vernon Subutex (trilogia)", Virginie Despentes

Vernon Subutex (trilogia)
Virginie Despentes, 2015-2017
Traducció del francès d'Anna Casassas
Sembra llibres, 328 - 297 - 312 pàgines (llibres 1, 2 i 3, respectivament)

Vernon Subutex és un vestigi d'una altra època. Propietari d'una llegendària tenda de discos parisenca, no s'ha pogut, ni ho ha intentat, adaptar-se a la nova realitat del món digital. Després de vendre per internet les seves existències, poca cosa li queda a fer, sobretot després que la mort del seu amic i mecenes Alex Bleach. Es veu abocat a demanar ajuda als seus amics i acaba vivint al carrer, on de forma totalment inesperada esdevé una mena de gurú i assoleix una fama i una projecció que mai hagués pogut sospitar, encara que no tot és tan bo com podria semblar.

Si us heu demanat mai que se n'ha fet d'aquell jovent d'obres com Historias del Kronen, estau d'enhorabona, perquè Virginie Despentes ens en parla. L'autora francesa construeix una història basada en un personatge que representa el paradigma d'algú que s'ha quedat ancorat en una època i que renuncia a evolucionar; un etern adolescent, vaja. Ha aconseguit sobreviure fins que no li queda més remei que anar-se apalancant amb un i altre, fins que arriba a convertir-se en un sense sostre. Però en un gir inesperat del destí, gràcies a la seva habilitat com a punxa discos, es converteix en gurú, arrossegant una munió de gent allà on s'organitzen les trobades en què exerceix com una mena de summe sacerdot. A més, al seu voltant es crea un misteri de genera un cert interès en certs cercles de la indústria de l'entreteniment, com és què se n'ha fet d'una vídeo confessió que Bleach enregistrà a la casa de Subutex i que suposadament ella custodia.

Però la història de Vernon Subutex va molt més enllà de la seva vida, ja que a través de tot l'univers de personatges que ens envolten, Despentes fa una radiografia de la societat francesa de la seva època, en la qual tracta una gran diversitat de temes: els abusos sexuals, les drogues, l'auge de l'integrisme religiós islàmic, el creixement de l'extrema dreta, la vida dels sense sostre i molts d'altres. 

El seu missatge no és especialment optimista, però s'ajusta força a la realitat d'una França trontollant en l'aspecte social, a les portes de forma recurrent del triomf electoral de l'extrema dreta i sota l'amenaça gihadista, en una època en què molta gent s'ha convençut de la futilitat de la seva vida i cerca donar-li un sentit, que en aquest cas trobem en les sensacions que els proporciona un discjòquei cinquantí.

Després de llegit les aproximadament 900 pàgines d'aquesta trilogia, queda clara l'habilitat de Despentes per llegir la realitat del seu temps i per crear una història amb múltiples arestes a partir d'un univers de personatges que comparteix la seva inquietud de no trobar-se del tot bé en el món. Crec que és un conjunt de novel·les que transmet de forma acurada la realitat de la nostra època, i per això, més enllà del periple vital de Subutex, és molt interessant.

Virginie Despentes (Nancy, França, 1969)
©️ Editions Grasset


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...