"Els aeròstats", Amélie Nothomb

Les aérostats
Amélie Nothomb, 2020
Traducció del francès de Ferran Ràfols Gesa
Anagrama, 144 pàgines

L'Ange, jove estudiat de Filologia de dinou anys, accepta fer classes particulars de literatura a Pie, jove dislèctic amb poc interès per la lectura. A pesar dels seus difícils inicis, es forjarà entre ells una relació de confiança al mateix temps que Pie desenvolupa un sobtat interès per la lectura després de llegir Homer. Però de mica en mica Ange s'adona que qualque cosa no rutlla a la casa de Pie, amb un pare obsessiu del control i una mare que sembla viure en un altre món.

Amélie Nothomb, prolífica autora francesa, ens ofereix una història que és un homenatge a la literatura i a la lectura a través de la introducció del jove Pie al món dels grans clàssics de la literatura universal. Una incursió que li infon una passió lectora que, tanmateix, no li servirà per salvar-lo dels seus dimonis personals. Aquesta resulta una novel·la atractiva, que explora la importància de la lectura, element cultural cabdal des de fa mil·lennis. Ara bé, el missatge de la lectura com a element de redempció queda escapçat per complet al final de l'obra, que de fet resulta una mica difícil d'interpretar.

En qualsevol cas, des del meu punt de vista, la novel·la pateix d'un excés de condensació. O dit d'una altra forma, pel meu gust li falta desenvolupament de les situacions per poder gaudir per complet de la història. Evidentment, és una opinió personal, d'un lector que gaudeix més de novel·les amb pàgines de més que amb pàgines de menys. A pesar d'això crec que és una novel·la remarcable que et deixa amb ganes de llegir més coses de l'autora.