dimecres, 25 de desembre de 2013

"A Quiet Flame", Philip Kerr

A Quiet Flame
Philip Kerr, 2009
Quercus, ebook

Bernie Gunther's last job in Austria ended in an odd way. After he was mistaken for a nazi criminal of war, he had to assume that personality to join an organization that helped nazis to escape from the prosecution of the allied forces in Europe. So he ends his journey landing in the Argentina of Perón, a file-fascist regime that received Germans with arms wide opened. After being introduced to Perón himself, he ends up working in the SIDE, the Argentine secret police, and he is committed to investigate the case of a missing girl that Colonel Montalban, Gunther's new boss, thinks is related to other cases in Germany that Gunther couldn't solve in the past. The development of the investigation will lead Gunther to deal with the consequences of Directive Eleven, an order issued by the Argentine government related to the Jews in the country. With the help of Anna Yagubsky, an Argentine Jew, he will realize that things in Argentina may not have been so different to what happened in Germany...

A Quiet Flame is a surprising novel. It reveals the huge capacity that Philip Kerr has to keep Bernie Gunther being the same honest, idealistic and cynical detective, despite the radical change of location. Kerr takes advantage of the stories that talk about the new life that lots of former nazi officers had in Argentine (some of them proved, like Eichmann) to draw a scenario in which the appearance of people like Otto Skorzeny, Eichmann, Perón, Evita and many others seems to be completely plausible and even natural. He also explores a dramatical possibility: that other countries apart from Germany could have implemented their own final solution for the Jew problem. 

In a few words, we meet again with Bernie Gunther, the classical private investigator that, despite of being  thousands of miles away from Germany, has to keep on dealing with the ghosts of his own past and with all the evil that nazism put on earth. Totally recommendable.

dijous, 12 de desembre de 2013

"Ha vuelto", Timur Vermes

Er ist wieder da
Timur Vermes, 2012
ebook 

Adolf Hitler desperta enmig d'un descampat berlinés, el 30 d'agost de 2011. Evidentment, no comprèn què és el que està passat, perquè es troba enmig d'un descampat i com és que cap dels seus col·laboradors, el seu Estat Major, l'acompanya. Es sorprèn del bon estat de la ciutat; ràpidament posa en marxa la seva ment analítica i arriba a la conclusió que quelcom ha succeït per evitar que els soviètics ocupassin la ciutat. Donada la lògica tensió, Hitler pateix un desmai, i és recollit per un quiosquer que serà vital en el seu procés de inserció en el segle XXI. El quiosquer el presenta a dos treballadors d'un canal de televisió, que després de parlar amb qui ells creuen que és un imitador de Hitler que a través del seu discurs nazi pretén denunciar els mals de la societat actual, aconsegueixen que sigui contractat per participar en un programa humorístic. Evidentment, Hitler no té la més mínima intenció de fer humor, sinó de continuar propagant el seu messianisme nazi per tal de salvar Alemanya. No s'estalvia les crítiques als estrangers, a les proteccions socials als desfavorits, a la inoperància de l'exèrcit davant la dràstica retallada dels territoris del Reich, etc. En el seu recorregut per la televisió farà bona amistat, a pesar del seu radical discurs, amb dues persones: la seva secretaria Frau Krömeier i un dels responsables del seu programa, Sawatski. Amb ells com a fidels ajudants, la seva popularitat anirà augmentat fins al punt de tenir programa propi, el plató del qual reprodueix el seu quarter general a Prússia, la wolfschanze (cau del llop). Ara bé, no a tothom li caurà bé aquesta popularitat; per una banda, el diari Bild l'intentarà desemmascarar sense èxit, i els grups neonazis tampoc acolliran massa bé a qui ells consideren com un simple imitador que ridiculitza la imatge del seu estimat líder...

Ha vuelto és un llibre graciós. Aquesta afirmació segurament no pugui ser rebatuda per ningú que hagi llegut el llibre, perquè la veritat és que conté molt passatges hilarants, en general tots aquells que resulten del fet que una persona que abandonà el món el 1945 hi torni el 2011, de forma que entra en contacte amb una realitat que li és completament aliena. Així, és inevitable riure llegint la visita que fa Hitler a una bugaderia regentada per turcs, o quan intenta comprendre el funcionament d'aparells com televisors o ordinadors. Ara bé, aquests passatges es combinen amb discursos i pensaments que rescaten al Hitler més històric, i per tant menys graciós, ja que fa present tot el seu ideari antisemita, racista, expansionista, partidari de la violència... És en aquests passatges quan t'embarga una sensació estranya, sobre si és lícit riure amb un Hitler que continua tenint present els seus deliris sobre el Reich dels mil anys. Per altra banda, l'aparició de Hitler el 2011 no té cap tipus d'explicació, ni explícita ni suggerida. És cert que el llibre en sí no ho necessita, funciona bé tal i com està escrit, però prenent en consideració totes les històries que circulen a l'entorn de la fixació de certs dirigents nazis per recuperar objectes suposadament "màgics" com la llança de Longí o l'Arca de l'Aliança, hauria estat un bon detall fer-hi referència com a motiu pel qual Hitler haurà viatjat en el temps.

Aquest és un llibre que m'ha agradat. És una lectura lleugera, sense pretensions, que aprofita la controvertida figura de Hitler per atreure l'atenció del gran públic i que funciona bé com a novel·la d'humor. Sobre si és bo o dolent banalitzar sobre la figura del responsable últim de 50 milions de morts, cadascú que opini.

dissabte, 30 de novembre de 2013

"The Casual Vacancy", J. K. Rowling

The Casual Vacancy
J. K. Rowling, 2012
ebook kindle

Apparently, Pagford is an idyllic English village. A small place at the feet of a hill peaked by an ancient abbey and crossed by a river, with cobblestone streets and a wonderful main square, decorated with flowers and plants. The only negative side of the village is the neighborhood known as The Fields, a highly degenerated place full of low class citizens and broken homes, where drug consumption is quite usual. The relations between the pagfordians and the fielders depend on just one link, Barry Fairbrother, member of the parish council of Pagford.

The sudden death of Barry Fairbrother shocks all the people in the small town, and despite the grief that everybody feels, marks the outbreak for a hard struggle for the vacancy left in the parish council. The background of this political struggle is the relation between Pagford and The Fields. Some of the councilors what to keep the degenerated neighborhood joined to Pagford, but the others want to break these relation and return The Fields to the city of Yarvil, to which Pagord also depends. The main actors in this political struggle are well defined. The antifielders are leaded by Howard Mollison, a local entrepreneur in his sixties, her wife Shirley and his associate Maureen. In the other side we have Parminder Jawanda, an indian born GP. Three candidates join the political race to reach the Pagford parish council: Simon Price, Miles Mollison and Colin Wall. While Mollison and Wall are the candidates of the antifielders and of the profielders, Price candidature is only aimed by his ambition to become a respected citizen of Pagford.

However, the politic struggle is not the main subject of the book. In the end, this book explores the lifes of sad people, people that are involved in a quiet struggle against each other. First of all, we notice the opposition between the young ones and their parents. Krystal Weedon fights to have a better life against her mother Terri, a junkie with poor expectations. Krystal was Fairbrother's pupil, and his death leaves her totally hopeless. Andrew Price has to share his life with a violent father, and the only light in his life is the love he feels for Gaia Bawden and his friendship with Stuart "Fats" Walls. Fats is a rebellious guy that can not find the proper way of living an "authentic" life. Gaia has been forced to move from London to Pagford because of her mother's love affair. Sukhvinder Jawanda suffers bullying at school and her mother's inconsideration at home. 

But the map of Pagford's sadness is even bigger. Samantha Mollison regrets her hole life since the moment she got pregnant when she was about to start a travel around the world with her fiance Miles. Her business is facing bankrupt and the relation with Miles is nothing but boring. Kay Bawden knows that her love affaire with Gavin is nothing but a disaster, and she regrets having left London for a man that doesn't really love her. 

All that said, it is obvious that I have found this book a terribly sad book. Sad, but beautifully written. It is a story about what happens in a small community, about all the hatred that lays inside the hearth of a small village, in the mind of apparently happy people. It is also a book about different ways of struggle. The quiet fight between to ways of thinking what is the best for the people; the fight between the young ones and the adults; the opposition between those who think that have all they need to be happy and those who feel deeply unsatisfied with this kind of happiness. 

I have to admit that I would have missed this wonderful novel if it hadn't been a school recommendation (thank you Carol!). I hadn't paid attention to these book because, to be honest, I thought that J. K. Rowling had little to offer to literature after Harry Potter. Fortunately, now I can say that she still has a lot of things for us. I have found The Casual Vacancy a extremely good novel, a book that gains interest with every page you read. Totally recommended. 


dissabte, 28 de setembre de 2013

"La llebre amb ulls d'ambre. Una herència oculta", Edmund de Waal

The Hare With Amber Eyes
Edmund de Waal, 2010
Quaderns Crema, 375 pàgines

En morir el seu oncle Ignace Ephrussi, Iggie, a Tòquio, Edmund de Waal rep una herència singular: una col·lecció de netsukes, diminutes peces típiques de l'art japonès realitzades amb gran minuciositat en materials diversos, tals com fusta lacada o vori. Aquestes petites peces despertaren la curiositat del seu nou custodi, reputat ceramista i professor universitari, que va emprendre una investigació per tal de reconstruir la història d'aquests netsukes, que no és sinó la dels Ephrussi, una de les famílies jueves més acabalades abans de la segona guerra mundial. La seva recerca és la que dóna lloc a aquest interessant assaig.

Aquesta història comença a París, on el jove erudit i gentleman Charles Ephrussi adquireix aquesta col·lecció, 264 peces, en un moment en què el japonisme esdevé una autèntica febre entre les elits culturals i socials europees. Aquesta primera ubicació ens permet conèixer com era la vida de l'alta societat parisenca, en la qual Charles Ephrussi té un paper destacat com a promotor de les arts i protector d'artistes com Renoir o Caillebotte. També comença a treure el cap entre els salons i la fingida cortesia el que esdevendrà un dels grans mals de l'Europa del segle XX, l'antisemitisme, en especial per tota la polèmica que envoltà l'afer Dreyfuss. De París, els netsukes viatgen a Viena, la capital imperial i reial dels Habsburg, en els darrers dies del segle XIX. Hi viatgen com a regal de noces de Charles pel seu cosí Viktor i Emmy Schey von Koromla. Aquesta etapa és probablement la més interessant, ja que ens ofereix una visió de la Viena de la finals de segle, quan era probablement la ciutat més avançada intel·lectualment d'Europa (Freud, Loos, Klimt, Roth...) i a la vegada  la ciutat que acollia la més longeva cort imperial del continent. En aquesta mescla de tradició i modernitat, els Ephrussi viuran una transformació des de l'elit de la ciutat fins a la misèria més absoluta, desposseïts de tot el seu patrimoni com a conseqüència de l'anschluss hitlerià que annexionà Àustria a Alemanya. Després de ser salvats de forma gairebé heroica per una fidel serventa de la casa, les figuretes quedaran en mas de l'Iggie per retornar al lloc d'on havien nascut, el Japó, en plena postguerra mundial.

L'obra d'Edmund de Waal, una pacient i detalladíssima tasca de reconstrucció d'una part de la història familiar a partir dels objectes, esdevé un testimoni de primera mà de la transició d'Europa entre el segle XIX i el segle XX. De la mateixa manera que Barbara W. Tuchman representava aquesta transició amb el funeral del rei anglès Eduard VII, el retrat que fa De Waal sobre París i molt especialment Viena, ens mostra aquest mateix pas, marcat sens dubte per la Primera Guerra Mundial. El relat de De Waal, farcit de referències cultes, és una magnífica aproximació a la forma de vida de l'alta societat de l'època, unes formes de vida que desaparegueren amb la modernitat. També és una obra que ens parla de l'immens poder de les famílies jueves abans de l'Holocaust, i un testimomi més de la crueltat infinita del nazisme.

dimarts, 3 de setembre de 2013

"Cançó de gel i foc", George R. R. Martin

A Song Of Ice And Fire
George R. R. Martin, 1996-...
ebook

Cançó de gel i foc és una sèrie de novel·les que tot i haver-se'n publicat el primer tom el 1996, ha esdevingut popular en els darrers temps gràcies a la seva adaptació televisiva. En la planificació del seu autor, la sèrie ha de constar d'un total de set volums, dels quals a hores d'ara (setembre 2013) n'han aparegut 5.
La història es desenvolupa en un territori imaginari (els continents de Westeros i Essos) i es centra en la sort dels Set Regnes, units sota un sol tron de ferro des de l'època d'Aegon el Conqueridor (uns 300 anys abans de l'inici de la primera novel·la). La lluita pel poder entre les diferents "cases" (Lannister, Stark, Baratheon, Tully, Tyrell, Targaryen, Arryn, Greyjoy, etc.) és el que marca el desenvolupament de la narració.
A pesar de ser novel·la fantàstica, resulta força versemblant, atès que en la majoria de passatges l'element fantàstic és marginal o directament inexistent, encara que en d'altres és central en el desenvolupament del fets. A més, es basa molt en fets inspirats en la Història medieval.
A destacar també la forma escollia per l'autor per narrar els fets, a través del punt de vista dels distints personatges, no en primera persona sinó a través dels fets que els passen, els seus pensaments i els diàlegs que mantenen amb altres personatges.


I. UN JOC DE TRONS (A Game Of Thrones, 1996)
En aquesta primera novel·la és quan es desfermen els fets que presumiblement seran el centre de tota la sèrie. El rei Robert, que quinze anys enrere havia derrotat els Rei Boig, Aerys Targaryen, visita el seu amic de la infantesa Eddard Stark a Hivèrnia per demanar-li que es converteixi en la seva Mà (una mena de primer ministre, en termes moderns). A pesar de les seves reticències, encoratjat per la seva esposa Catelyn, de la casa Tully, accepta abandonar el nord i assumir el càrrec a Port Reial, acompanyat per les seves filles Samsa i Arya. Un cop allà, l'assalten les sospites que l'anterior Mà, ser John Arryn, va ser assassinat, i que els Lannister, amb la reina Cersei al capdavant, potser hi han tengut quelcom a veure. Les seves indagacions, realitzades amb honestedat enmig d'un cau de traïcions i mentides, precipitaran uns fets de magnitud inabastable...
Mentestrant a Essos, els darrers descendents dels Targaryen, el príncep Viserys i la princesa Danaerys de la Tempesta, malden per aconseguir els mitjans necessaris per recuperar el tron de ferro. Sembla que els troben amb el matrimoni entre un dothkaki, Khal Drogo, i la princesa: Drogo ha de posar a disposició de Viserys tota la seva força de combat, uns 40.000 guerrers cruels i ben preparats pel combat. Ara bé, una cosa és el compromís i l'altra la forma en que els dothrakis el vulguin atendre...
En aquest primer volum de la sèrie. les veus que ens il·lustren en el naixement del conflicte entre els Lannister i els Stark són majoritàriament les dels de la casa del llop fer: Eddard, Catelyn, Sansa, Arya, Bran i el bastard Jon Neu. També es prou important la veu de Tyrion Lannister, un dels personatges que genera més simpaties, i la de Danaerys de la Tempesta. Els escenaris principals són Hivèrnia, el Mur, Port Reial i les terres del Mar Dothraki, entre molts d'altres. 
Una novel·la captivant, plena d'acció i aventura i que va creixent en tensió fins a un final en alt...

II. XOC DE REIS (A Clash Of Kings, 1998)
Els set regnes s'han esmicolat dramàticament, de forma que quatre reis pugnen per fer-se'n amb el control: Joffrey, de la casa Lannister, com a hereu legítim del difunt Robert Baratheon; Stannis Baratheon, que es considera rei legítim en denunciar que Joffrey és fill dels germans Cersei i Jamie Lannister; Renly Baratheon, germà menor de Stannis, que no té cap legitimació més enllà de l'enorme suport que li presten els Tyrell d'Altjardí; i Robb Stark, a qui els seus seguidors han proclamat rei al nord, tal i com eren els seus avantpassats remots. Cadascú lluita amb els seus mitjans i estil. Stannis compta amb el suport de lady Melisandre i el seu déu de la llum; Renly confia en la superioritat de les seves forces i es mou lentitud conforme amb el seu estil galant i festós; Tywin Lannister, que defensa els interessos del seu nét, intenta de totes totes acabar amb Robb Stark i els seus banderers els Tully, sense èxit; i Robb Stark es debat entre l'èxit en el camp de batalla i la impossibilitat d'emprendre accions de major envergadura per la manca de recursos.
Tal confusió dinàstica desemboca en una destrucció constant de les terres del set regnes, i encoratja altres personatges menors a reclamar els seus suposats drets, tal i com farà Balon Greyjoy, senyor de les illes del Ferro, que intentarà una nova revolta com la que el rei Robert havia esclafat anys enrere...
Mentrestant, al nord, la guàrdia del mur s'endinsa en les terres dels salvatges per tal d'esbrinar què hi ha darrere dels morts que tornen a la vida i per què els salvatges semblen haver deixat els seus poblats qui sap amb quin destí...
I al sud, Daenerys de la Tempesta, acompanyada del seu escàs khalassar i els seus dracs, sembla trobar una millora a la seva situació quan és acollida a la ciutat de Qarth, que tanmateix es revelarà com un cau d'intrigues, misteris i realitats gairebé incomprensibles...
De nou una lectura absorbent, amb el clímax a la batalla de l'Aigüesnegres hàbilment narrada des de diversos punts de vista. La nissaga continua...

III. TORMENTA DE ESPADAS (A Storm Of Swords, 2000)
La situació dels Set Regnes de Ponent no ha millorat de forma significativa a pesar que el Tron de Ferro sembla més segur en les mans dels Lannister després de la derrota de Stannis a l'Aigüesnegres i amb la seva aliança amb els Tyrell d'Altjardí i els Martell de Llança del Sol. Els Stark continuen empantanegats al Trident, invulnerables als atacs dels seus adversaris però també incapaços de sortir més enllà de la protecció d'Aigüesvives.
Mentrestant, assistim al llarg peregrinatge d'Arya Stark a la recerca dels seus, un viatge ple de contratemps i amargors que la portarà a quedar sota la protecció de la Germandat sense Estandards comandada per Beric Dondarrion i Thoros de Myr. Paral·lelament però en direcció oposada, Jamie Lannister i Brienne de Tarth, escapats de les urpes dels Llops, intenten arribar desesperadament a Port Reial, amb l'esperança que la seva arribada suposi el retorn de Sansa i Arya a la falda de Catelyn Stark.
Al sud, Daenerys Targaryen es fa cada cop més forta amb el seu exèrcit de mercenaris i va sumant suports a la vegada que acumula decepcions d'aquells que té més propers, especialment per part de ser jorah Mormont.
I més enllà del Mur es congria una amenaça de proporcions èpiques de la mà dels salvatges i el poble lliure, que volen assaltar i prendre el control de Mur, davant l'amenaça sobrenatural dels Altres, contra els quals sembla que no hi ha defensa possible.
Probablement és aquesta l'entrega de la nissaga que més sorpreses ens presenta al llarg de la narració, tant pel que es fa als girs argumentals inesperats com per la desaparició de certs personatges que fins aleshores havien considerat centrals, encara que de vegades la desaparició no acaba de ser definitiva...
Per entendre com n'és d'emocionant, basta dir que més de dues estones l'he llegit literalment bocabadat...


dimecres, 7 d’agost de 2013

"The Guns Of August", Barbara W. Tuchman

The Guns Of August
Barbara W. Tuchman, 1962
Presidio Press, ebook kindle

The Guns of August is a book about the World War I, maybe one of the most popular ever written about that matter. In fact, it is said that its first page is the most beautiful page ever written about history, the description of the funerals of Edward VII, king of England, in 1910. This event is, in the mind of the author of the book, the last act of the XIX century, because what was about to happen, the WWI, was to be the real beginning of a new era.

In this book, Barbara Tuchman focuses its attention in the countries that played a leading role at the beginning of the war: United Kingdom, France, Germany and Russia. She analyses how did they prepare the European war, a war that nobody wanted but everybody felt it was to start sooner or later. She explains the war plans of France and Germany, the countries that were going to lead the two military alliances. It is very interesting to compare the aim of the German plan Schlieffen, that was to overthrow France definitively, with the French one, that was essentially to recover the lost territories of 1870, Alsace and Lorraine. Furthermore, while the Schlieffen plan was perfectly designed to invade France through Belgium, the French plan 17 was based in a frontal attack held by what the French called élan (impetus). Despite the fact that France and Germany were the main contenders, Tuchman also pays attention to Russia and Great Britain, just to point out that they weren't to be really useful at the beginning of the war; the British due to their doubtful politicians, and the Russians because of their absolute lack of organisation and well-prepared leaders.  

However, the most important and interesting part of the book, in my opinion, is the explanation of the outbreak of the war, during the month of August of 1914. It's very interesting because we realize how close were the Germans to the victory and so the allies to the total defeat. We also learn how important was the Belgian affair in the war: to frustrate the German schedule for the offensive and to turn the public opinion of most of the countries against Germany, soon identified as evil. Still talking about Belgium, another aspect that deserves our attention is the attitude of the Germans against the belgian civilians, almost a prelude of what they made in the WWII; we read about looting, executed civilians, destroyed cities (e. g. Louvain) and other acts of injustified violence that had an important role in making the Germans responsible of the war, when it was already over in 1919 (Versailles treaty). It is also important the description if the war movements in the Western front (the invasion of Belgium and the battle of the frontiers) and in the Eastern front (the Russian defeat in Tannenberg) and the examination of the role of the different military leaders: Moltke, Joffre, French, Von Kluk, Foch...

I have found it a very interesting reading about the WWI, not only because of the facts analysed but also for the the way it is written. It is a very interesting and also enjoyable book about History, and because of that it won the Pulitzer prize in 1963 and nowadays it has become a classic.

Barbara W. Tuchman (1912-1989)

dimarts, 2 de juliol de 2013

"El cos humà", Paolo Giordano

Il corpo umano
Paolo Giordano, 2012
Edicions 62, 368 pàgines

Com tants i tants països, Italià també es va deixar arrossegar a la bogeria de venjança que es va desfermar el 2001 amb la invasió nord-americana de l'Afganistan. El resultat és un conflicte que dotze anys després continua enquistat i que genera situacions com les que vivim en el novel·la de la mà d'una guarnició situada en un campament avançat enmig del no-res. Un grup de soldats heterogeni, format per gent jove en la majoria de situacions i molt novella en molts aspectes del seu ofici de bellatores i en la pròpia vida. I són precisament aquestes experiències vitals les que centren la narració. Històries com la del tinent metge Egitto, atrapat en un ensopiment narcòtic fruit de la incapacitat per afrontar la realitat de la seva existència. O com la del caporal elegit Cederna, el típic fatxenda groller, que abusa dels demés, que no respecta les dones i que només és útil en la seva vessant de militar. O la del profundament inexpert Ietri, la soldat Zampieri, el coronel Ballessio, el sergent René, en Torsu, etc. Tots ells conviuen en un espai inhòspit, allunyat de tot, salvatge, un lloc permanent d'aparença provisional on la vida assoleix un matís irreal i on la calma tensa, derivada de la impossibilitat de veure l'enemic a pesar de sentir-ne constantment l'existència, els porta a endinsar-se en l'anàlisi de les pròpies vides. És aquesta introspecció la que centra el relat de la novel·la. I és una introspecció amarga, que excava en les pors i les frustracions dels protagonistes, que els despulla davant de sí mateixos i que els fa veure's tan miserables, febles i incomplets com són, prou diferents de la imatge de sí mateixos que projecten. Tanmateix, un fet tràgic, una d'aquestes situacions dramàtiques que de tant en tant apareixen a les notícies, ho capgira tot, ho canvia tot i en cert sentit té un efecte catàrtic que reorienta l'existència d'alguns dels personatges.

El cos humà és una magnífica novel·la. És una obra que parteix d'una de les situacions que més han marcat (i encara marquen) l'inici del segle XXI, la guerra contra el terrorisme que l'administració Bush va desfermar després dels atemptats del 11-S, primer amb la invasió de l'Afganistan i després de l'Iraq; en els dos casos, intervencions que no han resolt res i han enfonsat els països en el caos més absolut. Aquesta decisió dels EUA va arrossegar molts altres països del món, i entre ells Itàlia. Aquesta situació és la que proporciona el marc en el que es desenvolupa la història, i la diabòlica situació que pateix l'Afganistan es reflecteix en la situació que passen els conductors dels camions que proveeixen la FOB italiana, que no volen tornar a les seves llars per por (fonamentada) a morir assassinats. Més enllà de la situació concreta de la guerra, que això no obstant és fonamental per la història, el que cerca l'autor és parlar de la naturalesa humana, dels patiments, de les angoixes vitals, de les petites misèries que envolten la vida dels soldats. I ho fa d'una manera magistral, amb gran delicadesa i decisió, sense intentar oferir una conclusió o una finalitat a situacions que no en tenen, que simplement són així, com la vida.

El debut literari de Paolo Giordano, amb la magnífica La solitud dels nombres primers va ser un impacte literari de primer ordre. La història de dos éssers desgraciats, profundament enamorats però incapaços de sortir de si mateixos per donar-se a l'altre, va triomfar primer a Itàlia i després arreu d'Europa. En aquesta novel·la Giordano ja mostra la seva mestria per despullar l'ànima humana i les seves febleses, les seves profunditats turmentades. En El cos humà aprofundeix aquesta línia amb uns resultats a l'alçada del seu debut. És una novel·la excel·lent, magnífica, que confirma Giordano com un dels novel·listes joves a seguir en els propers anys.

Paolo Giordano (Torí, 1982)

dilluns, 3 de juny de 2013

"El invierno del mundo", Ken Follett

Winter of the world
Ken Follett, 2012
Plaza & Janés, 960 pàgines

Després de la desgràcia que havia suposat la Primera Guerra Mundial i del breu període de prosperitat que havien estat els feliços anys vint -un miratge basat en la circulació del capital nord-americà-, el món s'enfronta de nou a l'abisme. Un abisme que se'ns mostra des de diverses perspectives i través d'un ampli ventall de personatges. Assistim a l'auge del nazisme de la mà dels Von Ulrich i els Frank, que veurem com la desgràcia cau sobre ells i sobre tota Alemanya, amb l'ascens al poder del nazisme i la barbàrie i crueltat amb què l'exerceixen. Els Peshkov ens serveixen per introduir-nos en el fosc món de la Unió Soviètica de Stalin, amb les seves detencions arbitràries i el seu control total de la societat en base a la por i a la delació. A través de la família de Lloyd Williams i dels Fitzherbert comprovam com també el Regne Unit va patir les temptatives del feixisme i va haver d'afrontar el seu deure de plantar cara al nazisme. Tampoc a l'altra banda de l'Atlàntic es varen poder lliurar dels mals de la guerra, com ens il·lustren els Dewar i la branca nord-americana dels Peshkov. En definitiva, assistim a la narració de com el món esdevé un infern, primer per l'oblit d'allò que significa ser un ésser humà a Alemanya i després per l'esclat de la més cruel i virulenta de les guerres.

Aquesta novel·la és la segona part de la trilogia The Century, amb la qual el novel·lista gal·lès Ken Follett ens vol oferir la seva particular visió d'allò que més caracteritza el segle XX: les dues guerres mundials i la guerra freda. En aquesta ocasió, com en la primera part de la trilogia, Fall of giants, el període que transcorre entre 1933 i 1950 se'ns presenta sota la forma d'una novel·la coral. D'aquesta manera podem obtenir una visió del camí cap a la guerra i del propi conflicte des de diferents visions, encara que sempre des del costat dels "bons": els idealistes de la llibertat, els antinazis, els soviètics que es qüestionen el totalitarisme... Aquesta seria la primera queixa sobre el llibre, un cert maniqueisme que en alguns àmbits es fa massa evident i poc creïble; la màxima demostració d'això és el fet que els soviètics apareixen només com a monstres rapinyaires a les ordres de Stalin, i l'únic soviètic "bo" es planteja la injustícia que suposa el sistema totalitari. Una altra queixa a fer sobre el llibre és el fet que la narració basada en múltiples escenaris i múltiples personatges, que tan bon resultats ofereix en obres com Vida i destí, en aquest cas fa que per moments puguem tenir la sensació d'estar fullejant postals en lloc de submergir-nos de ple en els diferents escenaris pel quals ens porta l'autor. Supòs que és el peatge a pagar per voler situar-nos en escenaris tan diversos com Pearl Harbour, Washington i Moscou.

A nivell de personatges, poca cosa a destacar, ja que es tracta d'una ampla nòmina de personatges que van desfilant de capítol en capítol sense que es pugui aprofundir en el seu interior. És clar que els personatges van evolucionant, com és lògic en tractar-se d'un període de temps llarg, però són plans, sense canvis substancials.

Com a resum, podem dir que és una novel·la entretenguda (no tant com la primera part, m'ha semblat), de molt fàcil lectura i que no té pretensions més enllà. A nivell històric no s'adverteix cap errada de primera magnitud, i és una aproximació correcta a l'època.

El novel·lista gal·lès Ken Follett

diumenge, 12 de maig de 2013

"El asombroso viaje de Pomponio Flato", Eduardo Mendoza

El asombroso viaje de Pomponio Flato
Eduardo Mendoza, 2008
Seix Barral, ebook

En els primers anys de la nostra era, el noble romà de l'ordre eqüestre Pomponio Flato viatja d'un cap a l'altra del món conegut a la recerca de les aigües miraculoses que li han de concedir el do de l'eterna joventut. Després d'una flatulenta mala experiència, els atzars de la fortuna l'acaben portant a la ciutat de Natzaret. A la ciutat se li acosta un ninet que vol contractar els seus serveis per tal d'evitar que son pare, un humil fuster, acabi essent crucificat com a culpable de la mort del ric Epuló. Sí, el nin nom Jesús, i sí, el pare és Josep. Desconcertat per la proposta, però temptat per l'oferiment econòmic que l'acompanya, es decideix a fer algunes investigacions, sense gaire convenciment. A partir d'aquí els fets es van fent cada cop més i més extranys, i certes circumstàncies afortunades permeten que el reu guanyi algun temps de vida i Flato més temps per anar investigant. Entremig, apareixen en escena tot un ventall de personatges amb una implicació més o menys directa amb l'assassinat del ric Epuló: una prostituta i la seva filleta (de qui Jesús s'enamora perdudament), un gran sacerdot del sanedrí decidit a executar sí o sí a Josep, un governador romà interessat a resoldre el tema sense enrenous per arrodonir un negociet immobiliari i els irreductibles independentistes jueus. Tanmateix, i enmig de tot l'enrenou i després de passar per mil situacions delirants, Pomponio Flato aconsegueix resoldre un misteri a l'alçada de l'habitació groga de Lerroux...

Eduardo Mendoza es un novelista reputat en la narrativa espanyola actual, normalment associat a la novel·la d'humor (en aquest camp destaca Sin noticias de Gurb), però amb altres novel·les d'un temàtica més seriosa, entre les que cal esmentar La ciudad de los prodigios. En aquest cas, Mendoza aposta de nou per la seva vena humorística, entrellaçada amb la novel·la de misteri i fent servir referències de personatges bíblics als que atorga, òbviament, una dimensió completament diferent a la que en coneixem, com el ric Epuló i el pobre (de l'antic testament), sant Josep, Maria i Jesús, entre d'altres. El resultat és una novel·la molt entretenguda, àgil i ràpida que ens enganxa tant per les humorístiques peripècies dels personatges (amb les constants mencions als problemes gàstrics del protagonista) com pel toc de novel·la negra, encara que l'investigador sigui una mica sui generis...

Una novel·la recomanable, entretenguda, plena d'humor (encara que de vegades sigui un poc escatològic -a mi m'agrada) i amb una investigació en marxa que li dóna un interessant toc de novel·la negra. A més, el recurs a personatges bíblics li confereix un punt afegit d'interès molt satisfactori. Sense pretensions, per passar una molt bona estona amb una lectura lleugera.

"A Farewell To Arms", Ernest Hemingway

A Farewell To Arms
Ernest Hemingway, 1929
Vintage Classics, 304 pàgines

A Farewell To Arms is a novel about the war, about the World War I, and at the same time is love novel. It is the story of Frederick Henry, a north American volunteer in the ambulance service of the Italian army. We meet him in the last years of the war (1917), while the Italians and the Austrians fight in a succession of attacks and counterattacks through the mountains of the eastern zone of the Alps. At the beginning of the book, he is living in the city of Gorizia, in the north east of Italy, close to the border with the Austrian Hungarian Empire (nowadays the countries of Slovenia and Austria).
In Gorizia he shares a residence in an old palace with some officers of the Italian army. He has a good relation with an Italian surgeon called Rinaldi. Rinaldi is quite the stereotype of an Italian, passionate, talkative and sensitive. Rinaldi is very interested in the English nurses that are working in the city, and in fact he is in love with Catherine Barkley. But when Henry meets her, he falls in love with her, and Rinaldi accepts the situation. In these days in Gorizia, Barkley and Henry start a love relation, but later on they have to separate; Miss Barkley is sent to the American hospital in Milan, while Henry is sent to the front because of the offensive of Caporetto.
In this battle, Henry gets wounded. Due to the graveness of his injuries, he has to be sent to the the American hospital in Milan, where he re encounters Catherine Barkley. In that situation, they definitively start a very passionate love relation, possible thanks to the complicity of the other nurses. Henry is operated of the injuries of the knee, and so he has to pass quite a long convalescence in Milan. But three months later he is fully recovered, so he is sent back to the front and, in consequence, separated of his girlfriend again. But before his departure, Miss Barkley tells him she is pregnant, and they take the decision of getting married as soon as possible, and in fact they start considering themselves already married.
In the front, things go wrong for the Italian Army; a new offensive, along the Piave river, fails and the Austrians retaliate; this counter attack extends the panic among the Italian soldiers. Henry, in front of an ambulance company, receives the order to reach the city of Udine. The retreat is very chaotic, there is a fierce fear to the advance of the Austrian and Germans, and the ambulance drivers decide to leave the main route and to try to reach Udine going through secondary roads, but the ambulances get damaged and they have to continue to the city walking. Passing a bridge, they are fired by soldiers of their own army, and later on they find a military police control. There, Henry realizes that the military police is shooting all the soldiers that appear to be foreigners -because they fear that an Austrian or German soldier could infiltrate in the Italian army. Although he is a volunteer in the Italian army, he realizes that he is going to be fired, so he decides to escape by the river.
He manages to escape from his prosecutors, and he arrives to Venice hided in a military train. Later on, he reaches Milan where he looks for Catherine. He happens to know that she has moved to the city of Stressa, in the lake Maggiore. In that city they pass a good time, but as he is a deserter, they have to runaway. Their only way to escape is through the lake to Switzerland. They spend all night rowing under the storm, but they manage to arrive to Switzerland, where they can establish as refugees. All that said, the pregnancy of Catherine goes on, as they try to find a home. At first they settle in a villa in the surroundings of Montreux, but as the time of the birth gets close, they decide to move to a bigger city, and they choose Lausanne, where there are better medical facilities to assist a childbirth.
When the time of labor arrives, Catherine has problems to have a natural chilbirth, so the doctor, by appointment with Henry, decides to make a cesarea. At first, things seem to go right, but the child, a huge boy, is born dead, and some time after that Catherine dies, as the result of an infection. This is the end of the story.

A Farewell To Arms is a moving story about love and war. It is said to be a pacifist proclamation, and I have to say that I agree with that point of view. I think that with this novel, Hemingway tries to denounce the worst effects of the war, and he makes so using the contraposition between war and love. All the bad things that happen in the novel have to see with the war: death, casualties, destruction, separation, prosecution... In the other side, all that has to see with love is positive. The dramatic ending is hard to interpretate for me, maybe Hemingway wanted to symbolize that the destructive power of death is able to contaminate everything, even the purest and most passionate and its fruit.
The main characters in this story are Frederick Henry and Catherine Barkley. Henry is an American volunteer in the Italian army. We don't know much about his life before the war, except that he is a member of a wealthy family and that he had been living in Italy for some time before the war started. We could thing that he is a tough guy, but when he falls in love with Miss Barkley he turns into a passionate lover. However, he always has a serene behavior, we could say that he is a quite rational person, knowing what to do in every moment. Catherine Barkley is quite different form Frederick Henry. He is an emotional person, fully taken by her feelings about his man. In my opinion, he seems to be a too innocent girl, always depending on his man; in some passages of the book he made me the impression he was just a teenager in love.
This novel became quite popular since the moment of its publishing (1929), and because of its popularity, just three years later in was taken into cinema in a film by Frank Borzage with Gary Cooper in the main role.

There is a narrow relation between the life of Ernest Hemingway and his work. This relation is quite evident in the novel we are talking about and in other works, specially For Whom The Bell Tolls. In the case of A Farewell To Arms, the relations is very narrow; we could talk about a n almost biographic novel. Hemingway itself was a volunteer in Italy during World War I. In fact, as F. Henry, he was an ambulance driver -in the Red Cross, not in the Italian army- and he was also wounded by mortar fire in the surroundings of the Piave. Furthermore, he passed the convalescence in a hospital in Milan, where he fell in love with Agnes von Kurowsky, a nurse in the hospital, and they got engaged, but some months later the nurse rejected him because she had engaged and Italian officer. It is said that this is the reason why he always left all their wives, before they left him. He imagined a better love story for his book. So as we can easily realize, in this novel he has written about thing he has lived or at least he has seen by himself, so the result is a quite vivid description of the war and all its surrounding circumstances.
His vital experience also served him to write one of his better novels, For Whom The Bell Tolls. It's a novel located in Spain during the Civil War (1936-1939). It's about Robert Jordan, an American that is in Spain to help the Republic in his fight against fascism. He is an specialist in demolitions, and he falls in love Maria, a young and innocent girl. In this story, Hemingway talks about a place and time he knew, but he doesn't use his own experiences, because he was in Spain as a journalist, not as a fighter.

dijous, 4 d’abril de 2013

"En la ciudad sumergida", José Carlos Llop

En la ciudad sumergida
José Carlos Llop, 2010
RBA, 352 pàgines

L'escriptor mallorquí José Carlos Llop va escriure aquest llibre a suggerència de la seva editora, que li va fer veure que quan hom arriba als cinquanta anys ja està preparat per parlar de la seva ciutat; ara bé, no espereu una freda obra d'encàrrec, més aviat el contrari. És una obra en la que l'autor parla de la seva ciutat, de vegades de la ciutat en què va néixer i d'altres de com era i és la ciutat més enllà de la seva relació personal. És un llibre que parla de Palma, de la sovint menystinguda Palma, des de la perspectiva de ciutat indiscutiblement mediterrània. No és un estudi antropològic encara que certs capítols s'hi podrien qualificar, ni sociològic o històric. Idò com podem qualificar aquesta peça de bona literatura? Segurament hauríem de dir que és un assaig sobre Palma a través dels ulls de Llop, una narració sentimental.

Els primers capítols els dedica a parlar dels territoris de la seva infantesa, les cases on va viure i l'ambient que el va enrevoltar. Tanmateix, no és un relat estrictament biogràfic, ja que el que fa l'autor és parlar de la ciutat que va conèixer, dels personatges, lloc i fets que va presenciar. Així, parla dels grans personatges que habitaven la ciutat, com Borges, Miró, els germans Villalonga, Camus, Fortunio Bonanova... També és molt interessant el seu relat de certs aspectes curiosos de la vida de Ciutat, i en general de la de Mallorca, com el particular cerimonial dels funerals, o com parla de la intensa vida nocturna a l'entorn de la plaça Gomila.

És un llibre molt interessant pel tema que tracta i perquè l'autor demostra una gran mestria a l'hora de descriure aquella ciutat que era i ja no és -fora de la memòria dels que varen tenir la sort de viure-la. Una magnífica lectura.

Post scriptum: al següent enllaç hi trobareu una entrevista de l'autor al programa de La2 de TVE en el qual parla d'aquesta obra: Entrevista José Carlos Llop a Página2

dimecres, 20 de març de 2013

Trilogia Millennium, Stieg Larsson

Män som hatar kvinnor
Flickan som lekte med elden
Luftslottet som sprängdes
Stieg Larsson, 2005, 2006, 2007
Columna / ebook kindle

Potser ara que ja se n'ha passat un poc la febre, sigui bo fer una mirada al que podem qualificar com un dels grans impactes literaris dels darrers temps, la trilogia Millennium del periodista suec Stieg Larsson. Com tots els èxits fulgurants, aquesta trilogia va rebre dures crítiques, fins i tot algunes desqualificacions, però el que és cert és que les investigacions de Mikael Blomqvist i Lisbeth Salander han enganxat a milions de persones -i han estat responsables de moltes i moltes cares de son al matins.

La història en sí es va desenvolupant al llarg de les tres novel·les, que convé llegir per ordre per tal de no perdre's certs detalls. En la primera novel·la, Els homes que no estimaven les dones, Blomqvist ha de resoldre una desaparició ocorreguda quatre dècades abans a l'illa de Hedestad, en unes circumstàncies dignes de L'habitació groga de Gaston Lerroux. En el transcurs de les investigacions, trava una relació confusa amb Lisbeth Salander, qui li serà d'una ajuda inestimable per resoldre la situació i de passada resoldre un greu problema pel periodista. En la segona, La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina, s'entra més en la història personal de Salander, que intentarà esbrinar el parador del seu pare amb la clara intenció de fer-li pagar tot el mal que li ha infligit a ella i a la seva mare. El final, que no rebentaré, talla la respiració. La darrera novel·la, La reina en el palau dels corrents d'aire, comença exactament on acaba l'anterior, i constitueix un relat dels esforços per salvar Salander de la justícia a la vegada que es descobreix una obscura trama per protegir el pare de Salander en defensa dels interessos estratègics del país (com veis la sinopsi és molt superficial, però no vull espenyar la lectura a ningú...).

Cal considerar quines són les causes de l'èxit d'aquesta saga, i fer-ho segurament ens condueix a diverses consideracions que han de passar, en primer lloc, pels personatges. Els dos pols principals de la novel·la són Mikael Blomqvist, un periodista d'investigació insubornable i fidel només a la veritat, i Lisbeth Salander, una superdotada amb problemes d'adaptació social i llargament maltractada per les autoritats. Sobre el primer, podríem dir que és una mena d'actualització del clàssic detectiu de novel·la negra: decidit, femellut, amb un punt arrogant, honest, defensor de les causes justes... En cert sentit, m'ha recordat a un Bernie Gunther immers en al societat de la informació (potser és una relació un poc pintoresca...). Sobre Lisbeth Salander, s'ha de dir que segurament és el personatge que més atreu, ja té una personalitat tremendament atractiva: socialment inadaptada, amb notables problemes amb l'autoritat, capaç de fer màgia a la xarxa i a pesar de la seva fràgil aparença, preparada per fer front a qualsevol adversari. Aquests dos personatges (que per cert es passen les dues darreres novel·les pràcticament sense veure's les cares) representen les dues cares d'una única voluntat, la de fer justícia i refer les malvestats que s'han comès en el passat, ja sigui a través de la poderosa eina que és la premsa o bé en l'escenari més opac del món virtual de la xarxa.

Un altre aspecte que cal considerar és que la novel·la negra sempre té un atractiu afegit, i sí, aquesta trilogia no deixa de ser novel·la negra. Ho és bàsicament perquè la trama és basa sempre en la resolució d'un crim, per molt que hi pugui haver altres aspectes a considerar i que tot plegat estigui embolcallat d'una manera molt més asèptica i cool, si m'ho permeteu, que en la majoria de novel·les del gènere (vaja, res a veure amb el desolador relat de novel·les com 1974, de David Peace, per exemple). Segurament és una sensació personal, però la narració m'ha semblat molt neta, molt ordenada, com ja he dit gairebé impròpia del gènere. Crec que això és degut, en part, al fet que en el fons Larsson vol denunciar tot un seguit de mals de la societat del seu temps a més de redactar bons thrillers, xacres com el maltracte a la dona, les xarxes d'explotació sexual, el crim organitzat, les clavegueres de l'estat, etc.

En el terreny més personal, he de dir que les tres novel·les m'han enganxat un cop que les he començat, però en acabar-ne una no he sentit la imperiosa necessitat de començar la següent. Amb tot jo diria que m'han agradat molt, tot i alguns petits detalls que no he acabat d'entendre, molt especialment la necessitat d'haver d'esmentar cada gagdet electrònic, vehicle i coses per l'estil per la seva marca i model... Un, que de vegades és un poc primmirat.

Totalment recomanable si voleu passar una estona submergits en bona literatura.

dissabte, 2 de febrer de 2013

"Estudis", Jonathan Littell

Études
Jonathan Littell, 2007
Quaderns Crema, 55 pàgines

Jonathan Littell és un dels autors que més m'han fascinat en els darrers temps; podríeu pensar que és bàsicament perquè és l'autor de la meva novel·la preferida, Les Benignes, i no us diré que no. Ara be, pens que més enllà d'aquesta magnífica obra, Littell és un individu prou singular: un nord-americà que viu a Barcelona i escriu en francès, que ha estat cooperant a les portes de l'infern -Txetxènia durant les guerres contra Rússia- i capaç de psicoanalitzar que s'amagava en realitat sota el feixisme a través del llenguatge (El sec i l'humit, Quaderns Crema, 2009).

Tanmateix, l'obra que ens ocupa molt probablement no hauria vist mai la llum sense l'èxit de Les Benignes. I és que Estudis és un recull de quatre relats que l'autor va fer principalment per assolir certa mestria narrativa abans d'emprendre la redacció de la seva gran novel·la. Per això és just dir que no són contes -llevat de Entre dos avions-, són episodis, seqüències narratives no exemptes de mèrit artístic. Per això, segurament és un obra atractiva per gent molt lletraferida, futurs novel·listes o fans incondicionals de Littell, com és el meu cas. Vosaltres mateixos.

"Duma Key", Stephen King

Duma Key
Stephen King, 2008
Debolsillo, 736 pàgines

Hi ha autors dels quals n'hem sentit parlant tant que ens sembla que ja els coneixem prou i que no cal que invertim el nostre temps en acostar-nos a la seva literatura. En el meu cas, un d'aquests autors era Stephen King; n'havia sentit parlar molt, coneixia algunes de les adaptacions de les seves novel·les i a més tenia un company a l'institut que ens contava fascinat els detalls més escambrosos d'obres com Misery, però fins ara no m'havia caigut un llibre seu a les mans; fa uns mesos, cosa dels regals, això va canviar.

Duma Key és la història d'Edgar Freemantle, un exitós constructor de Minneàpolis que pateix un greu accident que li suposa greus seqüeles: perd un braç i té greus dificultats per parlar de forma coherent. A més, pateix una ira incontrolable que el porta a estar a punt de matar la seva esposa, Pam. Decideixen separar-se, i aconsellat pels seus terapeutes, Edgar pren dues decisions que tendran unes conseqüències inimaginables: traslladar-se a Duma Key, Florida, i reprendre la seva antiga afició pictòrica. Un cop instal·lat amb la inestimable ajuda de Jack Cantori, el seu assistent, descobreix que té un talent espectacular per pintar, una habilitat que li brolla gairebé de forma inconscient. Paral·lelament als seus progressos artístics, entaula una relació d'amistat amb Wireman i la senyora de qui aquest  té cura, Elizabeth Eastlake.

Tanmateix, res és tan idíl·lic com sembla, i és que de mica en mica Edgar s'adona que la seva pintura té quelcom de sobrenatural, té un poder absolutament sobrehumà que ell creu lligat al passat de la zona, i molt especialment al passat de la senyora Eastlake. Quan s'adoni del que succeeix, ja no podrà evitar els efectes malèfics del seu art...

No diré res més per no trencar el misteri, però he de dir que és una novel·la fàcil de llegir i que et va atrapant progressivament. No és una novel·la que es construeixi a partir de l'aparició regular de passatges espectaculars, sinó que d'una manera molt més pausada ens acosta primer als patiments i el procés de recuperació del protagonista i de mica en mica anam entrellucant que hi ha quelcom de sobrehumà, fins arribar a la darrera part del llibre en la qual l'autor ens arrossega cap al clímax final. Pens que és una molt bona novel·la del gènere fantàstic, molt més pausada i madura del que li hauria atribuït a un autor tan "mediàtic" com Stephen King. Tampoc és que sigui alta literatura, però pens que està prou ben escrit com per donar-li un 3'5 sobre 5.