Passa al contingut principal

"L'espectacle de la mort a la Mallorca del segle XIX", Rosa Planas

L'espectacle de la mort a la Mallorca del segle XIX
Rosa Planas Ferrer, 2020
Lleonard Muntaner editor, 79 pàgines 

La forma de morir i el tractament que es dóna al cos de difunt són dos dels elements que més ens diferencien de la resta d'espècies animals. Aquests dos fets varen canviar de forma substancial a la Mallorca del segle XIX, com a conseqüència de la modernització legislativa i a noves mesures vinculades als nous ideals higienistes. En aquesta breu obra, un recull de notícies històriques al voltant del fet mortuori més que un estudi en profunditat, Rosa Planas recull alguna d'aquestes novetats i també altres circumstàncies que són herència d'una tradició secular, com és el cas de les execucions públiques.

Entre les novetats destacables del segle XIX que es recullen, s'ha de destacar el trasllat dels cementiris fora dels nuclis de població, mesura derivada de les disposicions fetes per les Corts de Cadis, o l'obligatorietat, en el cas de la ciutat de Palma, d'haver de traslladar el difunt al cementiri en un cotxe fúnebre. Aquestes mesures sovint generaren situacions de negligència vers les classes més desafavorides, desateses o malteses pels concessionaris dels serveis. Una altra de les grans novetats va ser la introducció per primera vegada d'un cementiri per no catòlics, ja que fins llavors eren enterrats de forma precària en lloc com el talús del Jonquet.

Entre les dinàmiques antigues que encara persistien al segle XIX hi ha la de les execucions públiques, que en aquells moment eren pel sistema de la forca i posteriorment pel del garrot vil, un sistema que lluny de ser més humanitari i ràpid sovint degenerava en morts lentes i tremendament doloroses. També es mantenia el costum de l'adoració de les relíquies de sants i de vetllatoris multitudinaris, que en alguns casos hi foren tant que provocaren aldarulls.

L'espectacle de la mort a la Mallorca del segle XIX resulta en un interessant recull, una lectura breu però farcida de molta informació. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...