Uhvati zeca
Lana Bastašić, 2018
Traducció al català de Pau Sanchis Ferrer
Edicions del Periscopi, 274 pàgines
D'una forma totalment inesperada, Sara reb una cridada d'una amiga de la infància, Lejla, que li demana que torni a Bòsnia per acompanyar-la a trobar el seu germà, desaparegut durant el conflicte dels Balcans dels anys 90, a Viena. Moguda per un imperatiu invisible, aparca la seva vida a Dublín amb l'esperança de retrobar Armin, que havia estat el seu gran amor de la infantesa. En el camí entre Mostar i Viena, Lejla i Sara s'adonen que s'han convertit en dues desconegudes, que recorden el seu passat comú d'una forma molt diferent i que l'únic element que els queda per poder donar la seva relació per trencada és retrobar Armin.
L'estructura narrativa d'aquesta novel·la es divideix en una narració a dos nivells que es desenvolupa a cada capítol, sempre amb Sara com a narradora. Per una banda, en forma d'una novel·la de carretera, coneixem el viatge entre Mostar i Viena al llarg de tres dies, en el qual es descriu la relació entre les dues dones en el moment present i la percepció que té Sara de Lejla. Per altra, en forma de text adreçat directament per Sara a Lejla, se'ns exposen els moments més determinants de l'amistat entre les dues des de l'escola de primària fins a l`època universitària. Són dues narracions complementàries, que ens permeten entendre d'una forma més completa la naturalesa de la seva relació i per què les dues dones han arribat a ser com són.
Atrapa la llebre és una novel·la que parla, per una banda, de com les relacions personals es construeixen al llarg del temps i també de com, en base a topades i a percepcions oposades de fets semblants aquestes relacions acaben per quedar tan sols com un record. Però més enllà d'això, s'ha de llegir aquesta novel·la considerant la seva ubicació temporal i espacial. No debades, la història d'amistat entre Sara i Lejla té lloc en la Bòsnia dels anys 90, territori on va tenir lloc un sagnant conflicte armat entre les comunitats sèrbia, bosniana i musulmana arran de la proclamació de la independència de Bòsnia i Hercegovina . És aquest conflicte el que marca la vida de les protagonistes en base a la desaparició d'Armin (segrestat? mobilitzat? represaliat?) i també pel fet que la família de Lejla es veu forçada a canviar els seus noms per adaptar-se a la preponderància sèrbia a la seva zona (Lejla Begic esdevé Lela Beric, per exemple). De fet, Bòsnia se'ns presenta com un lloc lúgubre, fosc i inhòspit en el moment actual, recordatori de les múltiples atrocitat i de l'immens dolor que s'hi va viure i de la intensitat dels sentiments que encara s'hi donen. Aquest conflicte explica fins i tot que Lejla s'hagi convertit en la dona que és, com per castigar la seva identitat "sèrbia" i enaltir el seu jo del passat "bosnià".
És aquesta una obra emociolment intensa, tant per la relació entre les dues protagonistes com pel substrat de dolor i patiment sobre el qual s'assenta geogràficament, l'escenari de la darrera guerra europea del segle XX. A més, és una novel·la carregada de símbols, des de la pròpia llebre a la penombra que en opinió de la Sara envolta de forma permanent el territori bosnià, com un indicador de tot el dolor i la mort que s'hi acumula i que el temps només ha pogut suavitzar lleugerament. En definitiva, ens trobam amb un llibre molt ben escrit i que ens dóna molts elements de reflexió sobre el profund impacte de les guerres en les vides de les persones.
 |
| Lana Bastasic (Zagreb, Croàcia, 1986) |
Comentaris