Passa al contingut principal

"Sinfonía napoleónica", Anthony Burgess

Napoleon Symphony
Anthony Burgess, 1974
Traducció al castellà d'Agustina Luengo
Acantilado, 448 pàgines

Imitant l'estructura de la 3a simfonia de Ludwig van Beethoven, Burgess fa un relat de la vida de Napoleó, des del seu enllaç amb Josefina fins a la seva mort a l'illa de Santa Helena, recòndit presidi elegit pels vencedors de Waterloo per allunyar-lo d'Europa.

L'obra comença amb un preàmbul sobre el matrimoni de Napoleó i Josefina, i desplega, a partir de quatre parts, la narració de la vida de Napoleó des de les campanyes italianes. La primera part és des de les campanyes a Itàlia fins a la seva coronació com a emperador. Exposa la seva ascensió al poder, des del generalat, passant pel consolat i el seu nomenament com a cònsol perpetu. Retrata les campanyes italianes i a l'Orient pròxim. Un dels temes que reflecteix és la qüestió de la religió en la República, ja que Napoleó no és un ferm convençut del deisme republicà, sinó que més aviat creu que la religió amb la seva simbologia és important com a forma d'identificació del poble amb els seus governants. 

A partir d'aquí, acompanyam el genial cors en la seves campanyes, començant per l'estrambòtica campanya a Egipte i el Pròxim Orient. Especial atenció es presta a les desventures que pateix en intentar la conquesta de Rússia, que al cap i a la fi serà la seva perdició, i al seu captiveri en la remota illa de Santa Helena.

Sinfonía napoleónica és un atreviment per part d'Anthony Burgess, qui en una carta adreçada al lector al final del llibre reconeix que no és gaire assenyat escriure sobre Napoleó després que ho fes Tolstoi. Però en realitat és un exercici diferent, ja que la novel·la està redactada amb un to clarament humorístic, fent el que podríem qualificar un caricatura de Napoleó, un home excessiu i arrauxat que en molts moments es sent sotmès  a la deriva d'uns fets inevitables. És també un home profundament enamorat, gairebé d'una forma grotesca, de Josefina.

És una novel·la d'innegable interès, però que es fa pesada en molts moments a causa del seu estil i de la múltiple variació en els escenaris, personatges, temes, etc. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...