Passa al contingut principal

"Los santos inocentes", Miguel Delibes

 Los santos inocentes
Miguel Delibes, 1981
Pròleg a càrrec de Manuel Vilas
Destino, 168 pàgines

En una finca extremenya s'apleguen un seguit de personatges que viuen gairebé com si el món de l'antic règim encara fos viu. La família de Paco el Bajo està al servei del señorito Iván, un aristòcrata madrileny obsessionat per la caça. En aquesta família, formada per la seva esposa Régula i el seus fills (Rogelio, Quirce, Nieves i Charo, la niña chica), destaca la presència d'Azarías, un sexagenari discapacitat germà de Régula, afeccionat a criar ocells i aviaciar-los amb l'expressió "milana bonita". 

Ens trobam davant una de les millors novel·les de la literatura en castellà del segle XX, en la qual Delibes fa un retrat crític de la situació en la que el franquisme havia deixat el país. Delibes exposa de forma magistral les relacions entre els senyors rurals vers els treballadors del camp, als que consideren poc menys que bestioles salvatges. Retrata de forma encertada com els pagesos són sotmesos a tot tipus d'humiliacions conscients i inconscients per part dels amos, i com aquests no fan altra cosa que acotar el cap i acceptar tals humiliacions una fatal condició que la vida els ha imposat. És evident la desconsideració de la qual fan gala en escenes com quan el señorito Iván força Paco a acompanyar-lo de cacera després d'haver-se trencat el peroné. El conjunt és una forta crítica a la realitat social imposada pel franquisme, basada en afavorir els poderosos i fomentar la submissió de les classes baixes a través de la repressió i la violència. És una mostra de com el franquisme, lluny de pretendre millorar la situació social del país i disminuir les desigualtats, en bona part del país les va accentuar, en especial a les àrees rurals.

Més enllà d'això, Los santos inocentes presenta una inoblidable galeria de personatges que representen l'ampli ventall de la condició humana. Començant pel tirànic señorito Ivan, clar exemple de les classes dominants espanyoles, de valors rancis i amb la permanent necessitat d'humiliar els que estan per sota seu. O don Pedro, servil i acovardat amb el poderós, fins al punt de consentir que li faci les banyes amb Puri, la seva esposa. Azarías representa el personatge del tonto del poble, també habitual a la ruralia espanyola de l'època. Per la seva part, Paco el Bajo és el personatge servil i submís. L'Espanya rural dels anys 60.

Una novel·la escrita amb un llenguatge riquíssim, un castellà arrelat a la terra i amb un lèxic vastíssim a l'hora de descriure l'activitat cinegètica i tot el món rural. Un obra mestra. 

 

Paco Rabal en el paper d'Azarías en la pel·lícula de Mario Camus (1984)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...