Emilio Lussu, 1937
Traducció al català de Teresa Muñoz Lloret
L'Avenç, 232 pàgines
Lussu es converteix en els nostres ulls al front, i d'aquesta manera podem ser testimoni de les dificultats que implicà la forma de fer la guerra durant la primera guerra mundial, a causa de l'estaticitat del front i la profusió de trinxeres i altres sistemes defensius que els exèrcits s'afanyaven a bastir tan bon punt podien. Així, poden veure com els soldats es veuen forçats a sortir a camp obert, exposant-se als franctiradors enemics, sovint en operacions que des del primer moment és evident que no poden tenir cap èxit més enllà de destruir alguns filats espinosos o causar algunes morts als adversaris. Un altre situació que es descriu és com durant l'hivern les defenses es van elevant conforme la neu puja i baixa, quan tanmateix és impossible avançar. També crida l'atenció el recurs constant a l'alcohol, com per exemple per animar als soldats davant la perspectiva d'un atac o una ofensiva, i les veleitats revolucionàries de part dels combatents, disposats a alçar-se contra els seus superiors o si més no a procurar no intervenir si la seva vida està en perill.
Homes com nosaltres constitueix un testimoni valuós de la primera guerra mundial, menys processat literàriament que altres obres contemporànies i per això mateix manco brillant. Tanmateix, la senzillesa del relat deixa com a evidents les atrocitats que comportà la més absurda de les guerres contemporànies.
Comentaris