Passa al contingut principal

"Homes com nosaltres", Emilio Lussu

Un anno sull'Altipiano
Emilio Lussu, 1937
Traducció al català de Teresa Muñoz Lloret
L'Avenç, 232 pàgines

Enquadrat durant la primera guerra mundial a la Brigada Sassari, formada per soldats sards, Emilio Lussu relata en aquesta obra, una mena de llibre de memòries, la situació de que va viure al front pels volts d'Asiago entre 1916 i 1917. Aquesta narració constitueix un testimoni de primera mà del que va ser l'absurda forma de combatre durant aquesta primera guerra mundial. És un testimoni que difereix substancialment de obres que podríem considerar referents en aquest matèria, com Res de nou a l'oest (Remarque) o La por (Chevalier), atès que l'autor es centra més en fer un relat dels fets que va viure i hi són escadussers els judicis morals sobre el que està vivint en el front de guerra. En aquest sentit, s'acosta més a les Tempestes d'acer de Jünger, encara que sense el to heroic que l'autor alemany tendeix a donar a certs passatges. 

Lussu es converteix en els nostres ulls al front, i d'aquesta manera podem ser testimoni de les dificultats que implicà la forma de fer la guerra durant la primera guerra mundial, a causa de l'estaticitat del front i la profusió de trinxeres i altres sistemes defensius que els exèrcits s'afanyaven a bastir tan bon punt podien. Així, poden veure com els soldats es veuen forçats a sortir a camp obert, exposant-se als franctiradors enemics, sovint en operacions que des del primer moment és evident que no poden tenir cap èxit més enllà de destruir alguns filats espinosos o causar algunes morts als adversaris. Un altre situació que es descriu és com durant l'hivern les defenses es van elevant conforme la neu puja i baixa, quan tanmateix és impossible avançar. També crida l'atenció el recurs constant a l'alcohol, com per exemple per animar als soldats davant la perspectiva d'un atac o una ofensiva, i les veleitats revolucionàries de part dels combatents, disposats a alçar-se contra els seus superiors o si més no a procurar no intervenir si la seva vida està en perill.

Homes com nosaltres constitueix un testimoni valuós de la primera guerra mundial, menys processat literàriament que altres obres contemporànies i per això mateix manco brillant. Tanmateix, la senzillesa del relat deixa com a evidents les atrocitats que comportà la més absurda de les guerres contemporànies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...