Agota Kristof
Traducció al català de Sergi Pàmies
Amsterdam, 424 pàgines
Sota el títol Claus i Lucas, es recull la trilogia protagonitzada per aquests dos bessons, que podem situar durant la segona guerra mundial i la postguerra en un espai indeterminat de l'est d'Europa. És un trilogia escrita originalment en francès encara que la seva autora havia nascut a Suïssa i després de la invasió soviètica del seu país es va establir a Suïssa. Les tres novel·les, que poden funcionar de forma independent, constitueixen un brillant exercici literari que demostra de quina forma es poden narrar històries diferents a partir de donar funcions noves a elements comuns.
En la primera de les novel·les, El gran quadern, l'autora explica la història dels dos bessons Claus i Lucas, a qui la seva mare confia a la seva àvia per allunyar-los del perill de la vida a la gran ciutats, objectiu de guerra. Els dos bessons hauran d'adaptar-se a la vida amb la seva àvia, una dona esquerpa que d'entrada els tracta malament però que de mica en misa s'acostuma a la seva presència. Ells dos afronten els patiments del moment donant-se suport mútuament, i construint-se com a éssers gairebé indestructibles. És un narració que ens parla, de forma continguda i moderada, com qui observa el món a través d'uns prismàtics que el fan concentrar en un detall, del que es viure en una situació de guerra. Parla de la degradació moral i l'enviliment de molta gent, de com surt a la superfície l'instint de superviència, dels perills que comporten els atscs enemics, de les dificultats per sobreviure... És un relat dur, en especial perquè ens posam en la pell de dos preadolescents que no tenen res més en el món que a sí mateixos.
La segona novel·la, La prova, es centra en la figura de Lucas, atès que Claus ha travessat la frontera. Lucas intenta construir la seva vida. Estableix una relació d'amistat amb el vell llibreter i també amb un alt càrrec del partit en el poder. La seva vida canvia quan sorprèn una al·lota, mare fadrina, en el moment que ella vol ofegar el seu fill. Des d'aquest moment, els acull a casa seva, a ella, Yasmine, al seu fill, Mathias. Poc a poc va construint una relació paternofilial amb Mathias, sobretot quan Yasmine decideix anar a la gran ciutat i deixa el seu fill. En la darrera part, Lucas torna a entrar en escena, molts d'anys després, però sembla que Lucas s'hagi esvaït, no només ell sinó el seu record.
La tercera mentida tanca la trilogia, i en ella se'ns ofereix una visió diferent de la història de Claus i Lucas, una història igualment marcada per la guerra i per la tragedia familiar. En aquesta ocasió, la hstòria es desenvolupa en dues parts, en la veu de cadascun dels germans, que finalment es retroben, si bé no es tracta d'un final feliç.
A pesar que cada novel·la funciona bé com a narració independent, el fet de llegir-les de forma conjunta ajuda a entendre millor tota la història i sobretot a apreciar la capacitat de l'autora per crear dues narracions diferents però que utilitzen un seguit d'elements comuns: els germans, la dona vella, la mort del pare, el paper de la mare, la separació, etc. Es desenvolupa una història metaliterària, on la primera narració és el fruit de la situació que es descriu en la segona. O potser és a la inversa?
Més enllà dels aspectes literaris, és una trilogia que ens parla de la situació d'un país europeu oriental (Hongria potser) des del període de la segona guerra mundial fins a la recuperació del sistema liberal. Ho fa no com a element principal, sinó més aviat com un rerefons, un decorat que condiciona la vida dels dos germans, els empeny a la supervivència i els fa resseguir camins ben diferents. En alguns moments resulta una lectura difícil d'interpretar des del punt de vista argumental, encara que a nivell literari l'autoria aconsegueix crear una narració aparentment senzilla i de fàcil lectura, que fan d'aquesta trilogia una lectura molt recomanable.
 |
| Agota Kristof (1935-2011) |
Comentaris