Cristóbal Villalobos Salas
Altamarea ediciones, 200 pàgines
En aquest llibre, escrit a la manera d'un recull d'articles periodistics, explora la relació entre el futbol y el feixisme, y més enllà del feixisme, entre el futbol y les dictadures.
Segurament, de tot el que s'explica, el més interessant és la utilització que va fer el règim feixista de Mussolini del futbol. El futbol va esdevenir un element de cohesió social i també un element de propaganda i projecció internacional. Simbòlicament, la victòria al mundial de 1934, es va interpretar com a una victòria als mundials representa l'ideal feixista de supremacia sobre altres nacions. El règim de Mussolini va manipular per complet la competició, amb nacionalització de jugadors sud-americans, actuacions violentes dels seus jugadors i arbitratges clarament influïts per les autoritats. Més enllà de la projecció exterior, també es manipulà la competició domèstica, com ara la lliga de 1925, que les autoritats feixistes provocaren la repetició del partit de desempat fins que el Bolonya s'imposà al Genoa.
A Alemanya, l'esport també va tenir un paper social destacat. Es veia com una eina de cohesió social i també un camó per a la creació del perfecte individu de la raça ària, superior a la resta. En aquest sentit, les olimpíades de Berlín de 1936 funcionaren com una excel·lent propaganda pel règim de Hitler.
En el cas espanyol, l'esport inicialment quedà sota la direccció del general Moscardó, que canvià la camiseta de la selecció nacional, amb la substitució del vermell pel blau. L'esport va ser utilitzat pel règim per estrényer els vincles amb els seus aliats, i durant la Segona Guerra Mundial disputà partits contra la França de Vichy, Portugal, Itàlia i Alemanya, en aquest darrer cas en un partit d'homenatge a la División Azul. A partir dels anys 60 es produeix una sobredifusió del futbol, ja que la premsa li dedica cada cop més espai per tapar l'agitació social. Això, juntament amb l'èxit esportiu de la selecció, va fer créixer l'interès pel futbol.
També es parla de la utilització del futbol per les dictadures americanes, en especial per part de l'Argentina de Videla i el mundial de 1978, un ús polític del que els futbolistes afirmen que no en varen ser conscients fins temps després.
Un bon acostament a la utilització política de l'esport més popular del planeta
 |
| La selecció italiana fa la salutació feixista abans d'un partit del mundial de 1938 (Font: AP) |
Comentaris