Passa al contingut principal

"Futbol y fascismo", Cristóbal Villalobos Salas

Fútbol y fascismo
Cristóbal Villalobos Salas
Altamarea ediciones, 200 pàgines

En aquest llibre, escrit a la manera d'un recull d'articles periodistics, explora la relació entre el futbol y el feixisme, y més enllà del feixisme, entre el futbol y les dictadures. 

Segurament, de tot el que s'explica, el més interessant és la utilització que va fer el règim feixista de Mussolini del futbol. El futbol va esdevenir un element de cohesió social i també un element de propaganda i projecció internacional. Simbòlicament, la victòria al mundial de 1934, es va interpretar com a una victòria als mundials representa l'ideal feixista de supremacia sobre altres nacions. El règim de Mussolini va manipular per complet la competició, amb nacionalització de jugadors sud-americans, actuacions violentes dels seus jugadors i arbitratges clarament influïts per les autoritats. Més enllà de la projecció exterior, també es manipulà la competició domèstica, com ara la lliga de 1925, que les autoritats feixistes provocaren la repetició del partit de desempat fins que el Bolonya s'imposà al Genoa.

A Alemanya, l'esport també va tenir un paper social destacat. Es veia com una eina de cohesió social i també un camó per a la creació del perfecte individu de la raça ària, superior a la resta. En aquest sentit, les olimpíades de Berlín de 1936 funcionaren com una excel·lent propaganda pel règim de Hitler.

En el cas espanyol, l'esport inicialment quedà sota la direccció del general Moscardó, que canvià la camiseta de la selecció nacional, amb la substitució del vermell pel blau. L'esport va ser utilitzat pel règim per estrényer els vincles amb els seus aliats, i durant la Segona Guerra Mundial disputà partits contra la França de Vichy, Portugal, Itàlia i Alemanya, en aquest darrer cas en un partit d'homenatge a la División Azul. A partir dels anys 60 es produeix una sobredifusió del futbol, ja que la premsa li dedica cada cop més espai per tapar l'agitació social. Això, juntament amb l'èxit esportiu de la selecció, va fer créixer l'interès pel futbol. 

També es parla de la utilització del futbol per les dictadures americanes, en especial per part de l'Argentina de Videla i el mundial de 1978, un ús polític del que els futbolistes afirmen que no en varen ser conscients fins temps després.

Un bon acostament a la utilització política de l'esport més popular del planeta

La selecció italiana fa la salutació feixista abans d'un partit del mundial de 1938 (Font: AP)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...