Passa al contingut principal

"Inés y la alegría", Almudena Grandes

Inés y la alegría (Episodios de una guerra interminable I)
Almudena Grandes, 2010
Tusquets, 736 pàgines

Inés Ruiz és una jove aliena al món de la política fins que de la mà d'un veïna entra en contacte amb la realitat intel·lectual de la II República i queda fascinada pels seus ideals de justícia social i d'acostar la cultura a tothom. En esclatar la guerra, roman a Madrid i s'implica en favor de la lluita republicana, fins al punt de tranformar el domicili familiar en un dispensari mèdic del Socors Roig Internacional. Això farà que un cop acabi la contesa, es vegi tancada a la presó, d'on aconseguirà sortir gràcies a la intercessió del seu germà, un falangista d'alt nivell que la reclourà al seu domicili del Pont de Suert. Tanmateix, l'inici de la invasió de la Vall d'Aran li donarà la possibilitat d'escapar i integrar-se en les files de la Unión Nacional Española, fet que donarà un sentit a la seva vida.

Inés y la alegría és un relat que combina la ficció amb informacions de base històrica sobre un dels fets més desconeguts de la història recent d'Espanya, la invasió de la vall d'Aran per part de les forces de la Unión Nacional Española. La narració es centra en la relació amorosa entre Inés Ruiz i el capitán Galán, des de l'època de la invasió (1944) fins al seu retorn a Espanya, un cop mort el dictador. A través de la seva història, coneixem les vicissituds de la invasió, el paper que jugà en tot plegat Jesús Monzón Reparaz i la vida que varen dur a terme alguns dels exiliats espanyols a Toulusse, que feien tasques d'espionatge i suport als resistents a través del Partit Comunista d'Espanya.

És un narració poderosa, que descriu a la perfecció la sensació amb la que es toparen aquells que lluitaren contra el franquisme acabada la Segona Guerra Mundial, quan pogueren comprovar els estralls que havia provocat la salvatge repressió franquista sobre la població que havia quedat al país, que havia perdut per complet la fe en la victòria i les ganes de lluitar, a causa de la por que tot ho marcava. És també una obra adequada per conèixer de quina manera es va produir la reconstrucció del Partit Comunista d'Espanya en els anys posteriors a la guerra civil, quan els grans dirigents es replegaren a l'URSS i un secundari, Jesús Monzón, després d'engalipar Carmen de Pedro, és capaç de bastir una estructura sòlida i fins i tot té l'habilitat de promoure una audaç campanya per envair la Vall d'Aran com a punt de partida de la recuperació d'Espanya, com una forma de forçar la implicació dels aliats en la lluita contra el darrer bastió feixista d'Europa, encara que l'apatia de la població i la inacció internacional la feren fracassar. 

Tot i que ens trobam davant una obra de ficció, encara que convenientment contextualitzada, resulta una lectura molt útil per valorar el drama de l'exili i l'aclaparadora repressió que patí la població del país, fins al punt de perdre la voluntat de lluitar. En aquest sentit, potser la vida d'aquells que visqueren a França va ser una mica millor, a pesar de l'enyorança, perquè pogueren viure en llibertat i lluitar, de forma modesta, contra el règim de Franco. Una novel·la molt recomanable pels amants de la bona literatura i de la història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...