"Inés y la alegría", Almudena Grandes

Inés y la alegría (Episodios de una guerra interminable I)
Almudena Grandes, 2010
Tusquets, 736 pàgines

Inés Ruiz és una jove aliena al món de la política fins que de la mà d'un veïna entra en contacte amb la realitat intel·lectual de la II República i queda fascinada pels seus ideals de justícia social i d'acostar la cultura a tothom. En esclatar la guerra, roman a Madrid i s'implica en favor de la lluita republicana, fins al punt de tranformar el domicili familiar en un dispensari mèdic del Socors Roig Internacional. Això farà que un cop acabi la contesa, es vegi tancada a la presó, d'on aconseguirà sortir gràcies a la intercessió del seu germà, un falangista d'alt nivell que la reclourà al seu domicili del Pont de Suert. Tanmateix, l'inici de la invasió de la Vall d'Aran li donarà la possibilitat d'escapar i integrar-se en les files de la Unión Nacional Española, fet que donarà un sentit a la seva vida.

Inés y la alegría és un relat que combina la ficció amb informacions de base històrica sobre un dels fets més desconeguts de la història recent d'Espanya, la invasió de la vall d'Aran per part de les forces de la Unión Nacional Española. La narració es centra en la relació amorosa entre Inés Ruiz i el capitán Galán, des de l'època de la invasió (1944) fins al seu retorn a Espanya, un cop mort el dictador. A través de la seva història, coneixem les vicissituds de la invasió, el paper que jugà en tot plegat Jesús Monzón Reparaz i la vida que varen dur a terme alguns dels exiliats espanyols a Toulusse, que feien tasques d'espionatge i suport als resistents a través del Partit Comunista d'Espanya.

És un narració poderosa, que descriu a la perfecció la sensació amb la que es toparen aquells que lluitaren contra el franquisme acabada la Segona Guerra Mundial, quan pogueren comprovar els estralls que havia provocat la salvatge repressió franquista sobre la població que havia quedat al país, que havia perdut per complet la fe en la victòria i les ganes de lluitar, a causa de la por que tot ho marcava. És també una obra adequada per conèixer de quina manera es va produir la reconstrucció del Partit Comunista d'Espanya en els anys posteriors a la guerra civil, quan els grans dirigents es replegaren a l'URSS i un secundari, Jesús Monzón, després d'engalipar Carmen de Pedro, és capaç de bastir una estructura sòlida i fins i tot té l'habilitat de promoure una audaç campanya per envair la Vall d'Aran com a punt de partida de la recuperació d'Espanya, com una forma de forçar la implicació dels aliats en la lluita contra el darrer bastió feixista d'Europa, encara que l'apatia de la població i la inacció internacional la feren fracassar. 

Tot i que ens trobam davant una obra de ficció, encara que convenientment contextualitzada, resulta una lectura molt útil per valorar el drama de l'exili i l'aclaparadora repressió que patí la població del país, fins al punt de perdre la voluntat de lluitar. En aquest sentit, potser la vida d'aquells que visqueren a França va ser una mica millor, a pesar de l'enyorança, perquè pogueren viure en llibertat i lluitar, de forma modesta, contra el règim de Franco. Una novel·la molt recomanable pels amants de la bona literatura i de la història.