Guns, Germs and Steel
Tot seguit, Diamond identifica els elements que possibilitaren la facilitat amb la que els europeus s'imposaren a les cultures: armes d'acer i de foc, l'ús del cavall, un major repertori de malalties, la tecnologia marítima, l'organització política centralitzada i l'escriptura. Sobre aquest darrer aspecte, explica per què Atahualpa va caure tan fàcilment en mans dels homes de Pizarro a Cajamarca (1531): no sabia què esperar dels espanyols perquè no sabia què havia passat a Texnotithlan, atès que no hi havia hagut una transmissió dels fets ni per via oral ni per via escrita, atès que no disposaven d'escriptura.
Jared Diamond, 1997
Traducció de l'anglès al castellà de Fabián Chueca
Debate, 552 pàgines
L'objectiu que planteja l'autor amb aquesta obra és establir per què unes zones del planeta experimentaren un desenvolupament tecnològic diferenciat des del final de la 1a època glacial (11000 AC) i fins a l'inici dels grans descobriments geogràfics, cap al 1500, de forma que unes es trobaren en disposició de conquerir a les altres amb certa facilitat. Pretén explicar per què unes àrees del món arribaren a 1500 amb unes condicions de superioritat que els permeteren dominar, explotar i exterminar la població de les altres àrees geogràfiques a partir d'eines manllevades de disciplines com la història, l'arqueologia, la biologia evolutiva i la biogeorafiam disciplines aquestes dues darreres que constitueixen el seu camp de treball principal.
Parteix de la idea que en el moment previ a l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, és a dir durant el Paleolític, no sembla que hi hagués cap element que propiciàs un desenvolupament tecnològic diferenciat per cada continent.
Identificats aquests elements com a factors de dominació, comença a analitzar com es va produir el pas de les societats de caçadors i recol·lectors a les d'agricultors i ramaders (del Paleolítc al Neolític). Identifica els avantatges dels segons sobre els primers: major capacitat de creixement demogràfic, de treballar la Terra i transportar gràcies als animals, d'obtenir proteïnes i derivats dels animals domèstics, possibilitat d'emmagatzemar aliments, de crear estructures d'estat, de tenir una casta de guerrers, etc. També explica com l'agricultura sorgí en alguns llocs de forma independent, en altres amb l'adopció d'espècies domesticades en altres llocs i en altres amb la substitució d'unes comunitats humanes per unes altres.
Analitza la forma en que es produí la domesticació de les plantes i dels animals, fent especial incís en la diferència entre domar i domesticar en el cas dels animals. Ho fa per explicar per què sorgí l'agricultura i la ramaderia en algunes zones i en altres no, tot i que les condicions del medi natural fossin semblants. El resultat de la seva anàlisi és que la zona del Creixent Fèrtil concentrava la major part de plantes i animals silvestres que servien per ser domesticats i que es convertiren en la font principal de recursos alimentaris, mentre en altres continents el recompte d'espècies que donaren lloc a plantes i animals domèstics era molt més reduït. A més, la difusió d'aquestes espècies domèstiques euroasiàtiques va ser més senzilla perquè a Euràsia l'eix continental és est-oest, de forma que en mantenir-se la latitud i les hores de sol i en ser els climessemblants, les plantes i animals no tenien problemes per adaptar-se en un territori vast, cosa que no es donà en altres centres on es desenvolupà l'agricultura de forma autòctona, com Amèrica Central, atès que la difusió a nord i sud implicava condicions climàtiques diferents que impedien la correcta adaptació de les plantes.
Interessant és també l'anàlisi de com les societats que desenvoluparen primer la ramaderia també aconseguiren dels animals, a més de recursos alimentaris i matèries primeres, un altre avantatge que en el futur els permetria imposar-se a altres cultures: els gèrmens. Aquests microorganismes, que causaren malalties tan devastadores com la verola, tenen el seu origen evolutiu en els animals, i es convertiren en malalties humanes quan els mecanismes de transmissió s'adaptaren a l'ésser humà com a hoste. A causa de l'aïllament continental i la manca de grans mamífers domesticats, àmplies poblacions quedaren al marge d'aquestes malalties que els devastaren en l'època de les colonitzacions europees.
De la mateixa manera, ofereix una explicació de l'evolució tecnològica i nm general dels invents com a fruit de circumstàncies concretes que no es donaren per igual en tot el planeta. Una idea interessant és que la major densitat de població estimula el sorgiment d'invents, mentre poblacions reduïdes poden arribar a deixar perdre determinades tecnologies, com passà amb les petites comunitat de les illes Chatham de Nova Zelanda. Respecte l'escriptura, element també determinant per la submissió dels pobles, s'identifiquen quatre espais on es desenvolupà aquesta de forma presumiblement independent: Mesopotàmia, Mèxic, Xina i Egipte. S'explica com aquesta invenció es va adoptar en altres indrets o inspirà els altres sistemes alfabètics del planeta.
El darrer element clau per entendre els processos de colonització és l'organització política, que depèn en gran mesura de la densitat de població, i de forma indirecta, dels processos anteriorment descrits de domesticació de plantes i animals per aconseguir una producció massiva d'aliments. Esbossa la jerarquia política de menys a més complexa: tribu - horda - prefectura - estat. L'organització política complexa permeté donar lloc als primers estats i sobretot que aquests disposassin de major capacitat d'organització per crear elements fonamentals per la seva expansió com els exèrcits
A partir d'aquests elements que intervenen en el desenvolupament de les societats humanes, Diamond es centra en els casos concrets de diverses àrees, com l'Àfrica subsahariana, Austràlia i Nova Guinea o Amèrica del Nord per explicar per què foren territoris que es desenvoluparen d'una forma diferent a la dels territoris d'Euràsia que els acabaren colonitzant a partir, aproximadament, del 1500. Una idea que sembla central en el seu raonament és que no podem dir que els europeus forem capaços de fer als llocs que colonitzaren el que els indígenes no havien estat capaços de fer, ja que hem d'entendre que els europeus portaren el seu bagatge cultural (agrícola, organitzatiu) i el trasplantaren perquè les condicions del lloc ho permeteren. Per tant, no podem parlar mai de la superioritat d'unes races sobre altres, sino de civilitzatcions que comptaren amb unes condicions de partida més favorables. De la mateixa forma, intenta explicar per què dins Euràsia es donaren diferències entre Europa i la Xina, que fins a l'edat moderna tenien un desenvolupament paral·lel. Argumenta que la fragmentació política europea afavorí una cursa constant d'avanços tècnics per pura supervivència, mentre que la unifiació primerenca de la Xina i el domini de classes intel·lectualment conservadores frenà el progrés xinès.
Podem veure aquesta obra de Diamond com un intent d'explicar l'existència de societat amb disparitat evolutiva més enllà de la idea extesa al segle XIX de la superioritat biològica de la raça blanca. Ho fa amb un raonament acurat i sòlidament argumentat que fa descansar en bona part sobre el que podríem anomenar determinisme geogràfic, encara que el propi autor exposa que no només fa ser aquest factor el que influí en el desenvolupament de la societat, sinó també altres factors derivats de la mentalitat de cada societat. Una obra amb els seus anys però interensantíssima.
Comentaris