"La musa oscura", Armin Öhri

Die Dunkle Muse
Armin Öhri, 2012
Traducció de l'alemany al castella de Paula Aguiriano Aizpurua
Impedimenta, 288 pàgines 

En el Berlín de 1865, una matinada de primavera l'estudiant de Dret Julius Bentheim és requerit per la policia per dibuixar l'escena d'un crim que s'acaba de cometre, l'assassinat de Lene Kulm, treballadora d'un escorxador i prostituta habitual, a mans d'un reconegut professor de filosofia, Botho Goltz. El que sembla un cas clar d'assassinat amb premeditació es convertirà ràpidament en un laberint sense sortida per l'extrema habilitat del reu a l'hora de volatilitzar les proves que l'inculpen i dirigir les sospites cap a una altra persona. Tanmateix, Julius, amb la inestimable ajuda del seu company d'estudis Albrecht Krosick, intentarà trobar la forma de fer que el culpable pagui pel seu crim.

La musa oscura suposà el debut literari del tàndem d'investigadors Julius Bentheim i Albrecht Krosick en una sèrie de novel·les que a dia d'avui ha arribat a les 4 publicacions, si bé només les dues primeres s'han editat en llengua castellana. L'autor construeix una novel·la negra de característiques podríem dir que clàssiques, atès que utilitza un estil molt característic de la novel·la del segle XIX, i de fet s'ha arribat a considerar que aquestes novel·les es podrien idetificar com a novel·les gòtiques. De fet, en aquesta obra s'hi poden trobar reminiscències de Conan Doyle, Poe, Lerroux i altres mestres del gènere. Així, ens trobam un estil narratiu mesurat, amb gran èmfasi en les descripcions i que descriu de forma admirable la vida en la ciutat de Berlín, prussiana aleshores.

Pel que fa al seu desenvolupament com a novel·la de misteri, s'ha de dir que en algunes passatges es produeixen salts en la narració, com la revel·lació d'elements fonamentals de la investigació, que no acaben d'estar ben explicats o justificats. És evident que la novel·la negra sempre oculta una part de l'artefacte narratiu al lector, però en aquest cas és un mica excessiu. Amb tot, l'ambientació i la caracterítzació dels personatges fa que la novel·la funcioni, amb l'afegit de les vicissituds per les que passa la relació amorosa entre Julius i Filine, filla d'un pastor protestant força intransigent, que afegeix una altra dimensió a l'obra.

En definitiva, una bona novel·la que pot satisfer tant als amants de la novel·la de misteris com als de la novel·la d'època. Recomanable.