Passa al contingut principal

"La musa oscura", Armin Öhri

Die Dunkle Muse
Armin Öhri, 2012
Traducció de l'alemany al castella de Paula Aguiriano Aizpurua
Impedimenta, 288 pàgines 

En el Berlín de 1865, una matinada de primavera l'estudiant de Dret Julius Bentheim és requerit per la policia per dibuixar l'escena d'un crim que s'acaba de cometre, l'assassinat de Lene Kulm, treballadora d'un escorxador i prostituta habitual, a mans d'un reconegut professor de filosofia, Botho Goltz. El que sembla un cas clar d'assassinat amb premeditació es convertirà ràpidament en un laberint sense sortida per l'extrema habilitat del reu a l'hora de volatilitzar les proves que l'inculpen i dirigir les sospites cap a una altra persona. Tanmateix, Julius, amb la inestimable ajuda del seu company d'estudis Albrecht Krosick, intentarà trobar la forma de fer que el culpable pagui pel seu crim.

La musa oscura suposà el debut literari del tàndem d'investigadors Julius Bentheim i Albrecht Krosick en una sèrie de novel·les que a dia d'avui ha arribat a les 4 publicacions, si bé només les dues primeres s'han editat en llengua castellana. L'autor construeix una novel·la negra de característiques podríem dir que clàssiques, atès que utilitza un estil molt característic de la novel·la del segle XIX, i de fet s'ha arribat a considerar que aquestes novel·les es podrien idetificar com a novel·les gòtiques. De fet, en aquesta obra s'hi poden trobar reminiscències de Conan Doyle, Poe, Lerroux i altres mestres del gènere. Així, ens trobam un estil narratiu mesurat, amb gran èmfasi en les descripcions i que descriu de forma admirable la vida en la ciutat de Berlín, prussiana aleshores.

Pel que fa al seu desenvolupament com a novel·la de misteri, s'ha de dir que en algunes passatges es produeixen salts en la narració, com la revel·lació d'elements fonamentals de la investigació, que no acaben d'estar ben explicats o justificats. És evident que la novel·la negra sempre oculta una part de l'artefacte narratiu al lector, però en aquest cas és un mica excessiu. Amb tot, l'ambientació i la caracterítzació dels personatges fa que la novel·la funcioni, amb l'afegit de les vicissituds per les que passa la relació amorosa entre Julius i Filine, filla d'un pastor protestant força intransigent, que afegeix una altra dimensió a l'obra.

En definitiva, una bona novel·la que pot satisfer tant als amants de la novel·la de misteris com als de la novel·la d'època. Recomanable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...