"El lector de Julio Verne", Almudena Grandes

El lector de Julio Verne. Episodios de una guerra interminable 2
Almudena Grandes, 212
Tusquets, 424 pàgines

L'estiu de 1947, Nino és un infant un mica esquifit la vida del qual està a punt de fer un tomb absolut. Fill d'un guàrdia civil, viu a la casa quarter de la localitat de Fuensanta de Martos, petit poble situat a la serralada de Jaén on el principal problema que han d'atendre les forces de l'ordre és la pervivència de la lluita antifranquista que sostenen nombroses partides de guerrillers, la majoria d'ells fills de la zona. L'arribada a la zona de Pepe el portuguès, personatge enigmàtic, li començarà a obrir els ulls i a plantejar-se altres formes de vida més enllà de la que li sembla reservada, ser Guàrdia Civil. En aquesta època, s'adonarà del privilegi que suposa ser fill de guàrdia civil a l'Espanya de Franco, així com de la violència i la por que tot ho envolta, però també de la dignitat dels que lluiten o mantenen viva la flama de la lluita contra la dictadura.

El lector de Julio Verne és la segona novel·la dels Episodios de una guerra interminable, el gran projecte que Almudena Grandes dedicà a rescatar la memòria de la lluita antifranquista. En aquest cas, es fixa en una dimensió de l'antifranquisme poc explorada i poc dignificada històricament, com ha estat la resistència armada protagonitzada pels maquis, guerrillers antifranquistes la lluita dels quals es va allargar en alguns casos fins als anys cinquanta. Aquesta lluita tenia un cost humà molt elevat, ja que a més de costar la vida a molts dels guerrillers, que morien en accions armades o eren assassinats sumàriament un cop arrestats, també trasbalsà la vida de les famílies d'aquests guerrillers, que eren contínuament pressionades per tal de confessar l'amagatall dels seus éssers estimats. 

Un altre aspecte a destacar és que Grandes no només es preocupa d'humanitzar als lluitadors i les seves famílies, sinó que també humanitza als executors de la repressió, i és que no tots eren fanàtics convençuts del règim franquista, sinó que també n'hi havia molts que es veieren abocats a entrar en el cos per porgar els "pecats" familiars, la militància d'esquerres. És aquest el cas de Nino, un guàrdia civil modest i raonable que intenta fer la seva feina sense aplicar el sadisme malaltís que empren alguns dels seus companys.

A més d'aquests aspectes, Grandes ens ofereix una mirada que abasta moltes situacions derivades de la guerra i de la imposició del franquisme, i ens fa veure que no sempre les eleccions que es fan, les decisions que es prenen, són lliures, sinó que sovint venen condicionades per unes circumstàncies de les quals és impossible escapar. 

Ens trobem davant una novel·la magnífica, que, a més, ens ajuda a entendre el que va ser l'Espanya franquista i el paper que hi jugaren totes els homes i dones que en la mesura de les seves possibilitats intentaren lluitar per la democràcia perduda.