Mariana Enríquez, 2019
Anagrama, 680 pàgines
Aquesta novel·la és la història de la relació de pare i fill, Juan i Gaspar Peterson amb una secta d'adoradors de la foscor, al llarg de tres dècades. Tocat pel do de comunicar-se amb les forces de la fosca (el diable?), Juan queda en mans de la sinistra organització que pretén aconseguir la vida immortal, i el necessiten com a mèdium. Després d'anys de patir atrocitats, Juan decideix protegir de l'organització el seu fill Gaspar amb un impactant ritual, però, tanmateix, les forces de l'altra costat tenen prou energia per pertorbar-lo.
És aquesta una novel·la que planteja una història de terror, no només pel que succeeix quan s'invoquen les forces de la foscor sinó per la crueltat extrema dels personatges que dirigeixen la nefanda organització que pretén aconseguir ni més ni menys que una forma de vida eterna. Però no només és interessant per aquesta línia argumental, sinó pel context en el qual se situa la major part de la narració, entre finals dels anys 70 i principis dels 90, ja que fa evidents les circumstàncies de la dictadura militar encapçalada pel general Videla, sobretot pel que fa a les desaparicions de milers de persones. També és interessant l'època de la recuperació de la democràcia, ja que som testimonis dels símptomes d'una crisi econòmica que en el cas argentí sembla crònica. D'aquesta manera, el context de la narració és molt interessant, i gairebé diria que la part que m'han agradat més és precisament quan es relata l'adolescència de Gaspar i els seus amics, quan les referències paranormals són pràcticament marginals. Amb tot, la història de com es descobrí la foscor, dels seus rituals i dels seus efectes devastadors és també prou interessant.
D'aquesta manera, la idea de novel·la de terror en el cas que ens ocupa és pertinent en tots els extrems, ja que no és tan sols aterridor el que ve dels més enllà, de l'altre costat, sinó que també ho és l'escenari de la dictadura i la mateixa forma de procedir dels membres de l'organització, que es donen a pràctiques absolutament execrables. De fet, un dels elements que també marca aquesta novel·la és la violència que s'exerceix contra l'indefens.
L'estructura narrativa es basa en distintes parts que suposen anar avant i enrere en el temps, de forma que amb cada una de les diverses parts assolim un coneixement cada cop més complet de per què passa el que passa. Pel que fa als personatges, tots tenen la seva part fosca, començant pels dos principals, Juan i Gaspar Peterson. Segurament només se salvaria Luís, qui sempre demostra un amor i un respecte incondicional per Gaspar.
Comentaris